Erigida als afores de Banyoles pel nord, a peus de l'antiga carretera de Figueroles, a la part superior del sector de gregal del I.E.S. Josep Brugulat. La font queda molt a prop de la sortida Banyoles Centre de la variant C-66.

Ens situem al carrer Boi Juscafresa i sortim de Banyoles en direcció nord per anar a buscar la variant C-66 que duu a Serinyà. Al cap de només 300 metres després d'haver deixat enrere l'última rotonda trobarem a mà esquerra un espai presidit per la malaguanyada font de la Rajoleria.

El que podem veure avui dia és una font de foneria molt atrotinada plantada al mig d'un espai rectangular delimitat per un muret i ombrejat per sis arbres.

Actualment la font està molt deteriorada, no raja i l'indret denota deixadesa i abandó.

Anys enrere havia estat una de les fonts preferides de les passejades de les escoles i també dels veïns i veïnes de Banyoles.

El 1917 s'hi col·locà el cilindre de travertí dur que posteriorment es traslladà a la placeta de la Font, d'on procedia ja.

És el punt de partida d'una mina que arriba al Monestir de Sant Esteve.

L'estiu de 1797 el batlle Francesc Bell-Lloch i el regidor Pere Hysern van formular una petició dirigida a l'intendent general de Catalunya per demanar la necessitada construcció de la mina. Entre els anys 1799-1805 el consistori banyolí va realitzar les obres d'una galeria subterrània amb l'objectiu de subministrar aigua a les fonts del centre de la vila. El túnel en qüestió servia per transportar l'aigua que brollava de la deu coneguda com la font de la Rajoleria fins al poble. Mitjançant un mètode de construcció feixuc es va aconseguir la creació d'una rasa oberta en el subsòl.