Localitzada davant de l'ermita de Sant Josep, situada una mica més d'un quilòmetre a l'est del balneari de Cardó, dins la ruta de l'Ermitori de la Vall de Cardó.

Iniciarem el recorregut a l'aparcament del balneari de Cardó. S'hi accedeix des del poble de Rasquera (Ribera d'Ebre) a través de la carretera TV-3021, uns 9 quilòmetres. Des d'aquí, a peu, reculem 50 metres i trobem a mà dreta un rètol que ens assenyala l'Ermitori de la Vall de Cardó. Prenem doncs la pista de terra que arrenca per la dreta i que marxa en sentit sud. Avancem per la vessant oest de la serra, la més ombrívola. Uns 300 metres més endavant, just quan entrem en un revolt de dretes, abandonem la pista i a mà esquerra se'ns presenten dues opcions; rebutgem el segon camí i amb més pujada que duu a l'ermita de la columna, nosaltres prenem el de més a l'esquerra i planer, assenyalat amb un rètol de fusta que ens indica la font dels Avellaners. El caminet marxa inicialment en direcció nord, planerament i sempre per dins el bosc. Al cap de 300 metres canviem el sentit del nostre caminar, adreçant-nos a l'est. 300 metres després passem pel costat de la font de l'Avellaner. Seguim recte per un camí planer que marxa per dins el bosc. Una setantena de metres més endavant trobem unes escales a la dreta del camí. Pugem el primer tram d'escales i anem a parar a un replà amb una bifurcació d'escales i una petita cova. Pugem pel tram d'escales que surten per la dreta i ens duen a un altra replà a recer d'una formació rocosa que acull la vergonyosa fonteta de Sant Josep. A l'esquerra del replà arrenca un tercer tram d'escales que ens aboquen a una esplanada on al fons queda l'ermita de Sant Josep i a la dreta la font homònima.

La font consisteix en una petita construcció d'obra arrebossada, de planta rectangular amb coberta arrodonida que acull en el seu interior la cisterna de captació.

La façana frontal fa uns tres metres d'amplada, amb forma arrodonida a la part de dalt i és rematada per rajoles de terrissa. Al capdamunt hi ha collada una pedra arrebossada amb el nom de la font gravat.

A la façana frontal és on s'hi troba la sortida de l'aigua a través d'una aixeta que havia estat de polsador però que avui dia està espatllada.

Recull l'aigua una mena de mica/abeurador d'obra i d'aquí passa a un altre rec disposat en angle recte.

Les seves aigües eren considerades l'any 1891 com les més riques en minerals.

Malgrat que el dia de la nostra visita la font no rajava, la formació tosca que hi ha sota el brollador dona a intuir que ha estat una font ben generosa anys enrere.

Sota aquesta font, al primer replà que trobarem després de baixar les escales, tenim la Fonteta de Sant Josep, una petita font que queda molt desapercebuda.

L'ermita de Sant Josep fou la primera del conjunt, fundada l'any 1611 a iniciativa del donant Josep Dalmau, fundador dels convents de l'Ordre del Carme de Barcelona i Gràcia, donant 600 ducats. De planta rectangular amb teulada a doble vessant i espadanya. Construcció feta amb pedra i morter. Com les altres de la zona, és de reduïdes dimensions. Es consagrà el 17 de març de 1612. Va ser abandonada, com les altres, l'any 1835, durant l'apropiació dels béns de l'església promoguda per Mendizábal.