Emplaçada al costat de l'ermita de Sant Roc, situada a uns 900 metres a l'est en línia recta del balneari de Cardó. La font queda a escassos 350 metres al nord-est de la font del Prior, dins la ruta de l'Ermitori de la Vall de Cardó.

Iniciarem el recorregut a l'aparcament del balneari de Cardó. S'hi accedeix des del poble de Rasquera (Ribera d'Ebre) a través de la carretera TV-3021, uns 9 quilòmetres. Des d'aquí, a peu, reculem 50 metres i trobem a mà dreta un rètol que ens assenyala l'Ermitori de la Vall de Cardó. Prenem doncs la pista de terra que arrenca per la dreta i que marxa en sentit sud. Avancem per la vessant oest de la serra, la més ombrívola. Uns 300 metres més endavant, just quan entrem en un revolt de dretes, abandonem la pista i a mà esquerra se'ns presenten dues opcions; rebutgem el segon camí i amb més pujada que duu a l'ermita de la columna, nosaltres prenem el de més a l'esquerra i planer, assenyalat amb un rètol de fusta que ens indica la font dels Avellaners. El caminet marxa inicialment en direcció nord, planerament i sempre per dins el bosc. Al cap de 300 metres canviem el sentit del nostre caminar, adreçant-nos a l'est. 300 metres després passem pel costat de la font de l'Avellaner. Seguim recte per un camí planer que marxa per dins el bosc. Una setantena de metres més endavant obviem unes escales a la dreta del camí que pugen a l'ermita de Sant Josep i a les seves dues fonts. Continuem pel camí tot guanyant alçada. De seguida, uns 125 metres més enllà, som a la font del Prior. Continuem pujant pel sender principal, el més evident, sempre per dins el bosc. Al cap de 150 metres trobem un banc per seure a la vora del camí. Un centenar de metres més endavant trobem un pal informatiu; rebutgem el brancal que se'n va per l'esquerra cap a l'ermita de Santa Agnès, continuem recte. 100 metres després arribarem a l'ermita de Sant Roc i al seu costat tenim la font homònima.

Un rètol de fusta penjat en un arbre ens recorda que estem a l'ermita i font de Sant Roc.

L'ermita i la font resten a només 5 metres una de l'altra, emplaçades en una esplanada a recer d'una paret de pedra en angle recte que reté les terres i alhora delimita l'espai.

La font queda davant l'entrada a l'ermita, en una roca sota la paret de pedra que delimita el recinte.

L'aigua raja a través d'un broc encastat a la mateixa roca, regalima per una formació tosca coberta de molsa i cau a un bassal semicircular de pedra arran del terra.

A banda i banda de la font disposem d'un banc corregut de pedra que ressegueix tota la paret que delimita l'espai i que li fa de respatller.

A l'esquerra de la font, a la cantonada que formen les dues parets, hi trobem una altra surgència d'aigua canalitzada mitjançant unes teules.

L'ermita de Sant Roc és d'una sola planta, rectangular i menuda, feta de carreus i morter i teulada de dues aigües sense espadanya. La finalitat primera va ser la de proporcionar un lloc enretirat als personatges de l'Ordre del Carme Reformada que volguessin, durant uns dies, fer vida d'anacoreta, però en un lloc més confortable que el que caracteritzava a les primeres ermites construïdes durant la primera meitat del segle XVII a la Vall de Cardó, seguint la trajectòria fundadora de Teresa de Jesús. Encara que es desconeix la data de consagració, se sap que va ser l'última a ser construïda. S'abandonà l'any 1835 per la desamortització de Mendizábal.

Les seves aigües, conegudes des d'antic com de la Ronya degut a les seves propietats curatives, va permetre que l'ermita es transformés, des del principi de la utilització de la vall com a balneari, en el pavelló d'inhalacions, polvoritzacions i banys parcials. Però com quedava molt allunyada dels edificis principals, a principis del segle XIX les aigües de la Ronya o de Sant Roc es van conduir a altres fonts més properes Després de la Guerra Civil, l'ermita de Sant Elies o del Borboll va concentrar els serveis hidro-terapèutics, i la de Sant Roc s'abandonà.