Poemes i versos a les fonts





A la font de Fontalegre (Arbúcies - Selva)

Autor:Mª Teresa Serrat

"Canta, aigua de Fontalegre,
dolça música en brollar,
que els pinars i les fagedes
el teu cant han d'alegrar.
Ja fa alguns anys que estan tristos
de tant que s'han enyorat,
puix no hi ha qui els acaroni
com feia en Josep Serrat."





A la Font del Gilet (Martorell - Baix Llobregat)


Soc la Font del Gilet, benvingut sies
bon amic que ara em vens a visitar.
Jo et tindré l'aigua fresca tots el dies,
si tu em tractes talment com tractaries
el teu propi que bé deus estimar.
I aquella ombra agradable que convida
a passar unes estones a prop meu,
la tindré preparada i recollida
per a quan vinguis com fruita beneïda
per la mà generosa del bon Déu.





A la Font de les Malaltes (Martorell - Baix Llobregat)

Autor:Francesc Pujols
Data:1904

Martorell, vila famosa
pel Noia i el Llobregat,
i també per les fonts fresques
que hi ragen a tot rajar.
Què en dic dels entorns que et volten
com un jardí conreat,
i de les bones collites
pel segar i pel veremar!
No dic del Pont del Diable
perquè tot lo món ho sap,
que ara dic d'una font fresca
que un gran miracle va obrar.
Si n'hi havia tres malaltes,
res del món les guarirà,
sinó unes aigües molt clares
que un pont les hi mostrarà.
Passant pel Pont del Diable
una font van obirar.
Prop del Llobregat cantava
com un aucell bosquetà:
de tan bon doll que rajava,
el riu respon-li el cantar.
Del mal que elles tres patien
veien el sol entelat,
i de nits la lluna clara
com un niu de fosquedat;
al dematí i al capvespre
tot el cel ennuvolat.
Quan miraven a la terra
no feien sinó plorar.
Si arriben a la font clara
se'n posen a reposar
sota un arbre que hi havia
ben florit i ben regat.
La més gran s'és aixecada,
posa el peu al mig del raig:
així que el peu hi posava
veu el cel asserenat.
De tan serè com el veia
tots els mals se li han curat.
Les altres se li agenollen
com si les hagués de curar.
Tot plegat estén els braços,
les hi posa la mà al cap.
Així que el cel se miraven
un espill se'ls va tornar,
que totes tres se van veure
en aquella claredat.
-D'aquesta font que ens curava
bé ens en hem de recordar,
que la Font de les Malaltes
des d'avui li ha de quedar.-
Martorell, vila famosa
pel Noia i el Llobregat,
i també per les fonts fresques
que hi ragen a tot rajar





A la font de les Malaltes (Martorell - Baix Llobregat)

Autor:Jacint Lladó i Salat
Data:1946

A la font de les Malaltes
hi fa de bon estar.
Les hores, que hi són tranquil·les,
conviden a reposar.
Quina pau que s'hi respira!
Quina calma sempre hi ha!
Solament hi ve a trencar-la
o a desfer-la, tant li fa,
donant, però una noia gaia
de color, de bon mirar,
l'aldarull d'algunes noies
que amb uns càntirs a la mà,
a cercar van l'aigua fresca
que allí hi té bon cantar,
o d'uns pescadors, la gresca,
decidits, "nant" a pescar,
o el xisclet d'un tren que arriba
o d'un altre que se'n va.

El Llobregat a ses plantes
tot xiroi li ve a parlar
de mil facècies viscudes
durant son llarg caminar,
travessant viles i pobles
des del nàixer a Castellar,
car són amics de fa dies
la font i el riu, sens dubtar.

Bona arbreda hi fa bona ombra
I els ocells, bon refilar;
Tot respira pau, dolcesa,
i harmonia i benestar.
Hi anirem aquesta tarda
que tinc lleure, el cel és clar
i no bufa gens ni mica
vent que ens pugui molestar.

A l'extrem just de la Vila
que siguem, caldrà buscar,
un portal que mai es tanca
puix ni sols la porta hi ha.
La pendent és molt sobtada!
Tinguem cura a relliscar!
Ara ve una graonada;
"Nem baixant"! La font! Oidà!
A la font de les Malaltes,
Eh, que hi fa de bon estar?





A la font Trobada (Folgueroles - Osona)

Autor:Mossèn Jacint Verdaguer

"Raja una fonteta
a prop de ma pàtria
que tothom li dóna
per nom la Trobada,
al peu del torrent,
que brolla tan clara
que al sortir el raig
sembla fosa plata.
Buscant la frescosa
font regalada
a ta dolça vena
que la set apaga
acut la pastora
i la vilatana
com lo segador
l'anyell i la cabra.
També jo et visito
amb tanta constància
que molts dies vinc
tarda i matinada.
Digues-li, per Deu!
Digues-li, fontana,
a la nina hermosa
que en lo teu raig canta,
que rinca n'és ella
que em roba la calma.
Tot això tindràs,
Fontana, per paga
d'haver-m'hi trobat
l'amor que em faltava."





A la Font d'en Mingo (Breda - La Selva)

Autor:Mossèn Pere Ribot
Data:1993

La font d'en Mingo
té la virtut
de l'aigua fresca
de la salut.
El goig de l'aigua
ve del terreny
del gust de vida
i del Montseny.
Dóna coratge
no perd alè
perquè és imatge
de nostra fe.





A la Font de Dalt (Sarral - Conca de Barberà)

Autor:Adolf Andreu

Prop del camí, a baix del pendent,
tant si hi ha secada com si hi ha blanor,
a cops rajant, altres cops no,
a voltes poc, a voltes gens,

pas obligat, punt de partida
de processons, de caçadors,
de caminants passejadors...
la Font de Dalt marca una fita:

una època sentimental,
tota una història d?un regnat
i melangia d?un passat
lligada al poble de Sarral.

Font cristal·lina i encisera.
Ni de matí ni cap al tard
no hi vagis mai a buscar aigua
si tens el cor enamorat,

que el cantiret que va a la font
pot escapar-te de la mà
i tot jugant, rient rient,
si et cau a terra es pot trencar.





A la font del Pubill (La Febró - Baix Camp)

Autor:R. de Belfort

?Oh, gentil Pubilleta
que omples càntir o ampolla
en aquesta deu viva
que de la terra brolla!
No siguis com el núvol,
que passa fugisser
ni com boira envejosa
o xàfec barruer.
Vulgues de l?aigua aprendre
a ésser dòcil i humil,
transparent i amorosa.
Aprèn a ésser bona
com d?aquesta font clara,
la fama ho pregona.?





A la Font de la Foueta (Sant Martí de Tous - Anoia)

Data:2010

Discreta a la paret la Foueta ha donat aigua per omplir el cantiret i també per fer la bugada.
Pel seu gust especial la salamandra hi fa estada.
Raconet de dolça pau per aquell que vol trobar-la





A la font de la Clapera (Els Hostalets d'en Bas - Garrotxa)

Autor:Avi Jaume

Filla del cel jo sóc
la font de la Clapera,
d?aigua pura i abundant
amb el basol i regalera
calma la set del visitant.





A la font del Montnegre (Sant Iscle de Vallalta - Maresme)


Sota l'ombra d'aquest faig
els ulls plens del blau del cel,
del blau del mar,
al cor remor d'aigua fresca
i el dolç canta d'aquell ocell
que sembla crida:
VINE !
Viu com jo,
en llibertat !





A la Font de Mossèn Guiu (Berga - Berguedà)

Autor:Ramon Vinyes i Cluet

Donar nom a una font! Quin desig més viu!
Font de Mossèn Guiu.

Donar nom a una font que parli sempre més
amb veu d'aigua i cel estès,
i que visqui a l'ombra d'un penyal,
alt, alt,
un penyal gegant
que posi al so de l'aigua veu d'infant,
d'infant un bon xic estabornit
pel gegant que li pesa sobre el pit.

I que no sàpiga ningú el nom d'on ve.
Existí Mossèn Guiu? Com fou? Per què
porta el seu nom una fonteta tan petita?
Un nom qui sap de qui, i una infinita
dolcesa d'aquest nom que es pot seguir en el corrent
de l'aigua del torrent.

Font de Mossèn Guiu,
gebre a l'estiu
i escalfor de record a l'hivernada
en evocar la font de neu colgada...

Nom que sembla una espera
quan parla amb poms de flors la primavera,
i que t'arriba al cor, en vol fugitiu d'au,
quan l'estiu cau.

Desig altiu
donar nom a una font: Font de Mossèn Guiu,
i fondre't, tu, i el teu record, en l'aigua que davalla...

Quina bella mortalla
la puresa d'uns sons
que ni amb claror ni amb fosca deixen de dir cançons...

Quin triomf de poeta
no ser res més, res més, que el nom d'una fonteta!





A la Font dels Degotalls (Amer - Selva)

Autor:S.S.B.B.

La font dels Degotalls
fa com la font de la Faja,
diu que sempre raja poc
però es veu que sempre raja.





A la Font Fresca (Amer - Selva)

Autor:S.B.
Data:2017

Si vols pau i no gresca
segueix aquest camí,
trobaràs la font Fresca
d'aigua millor que el vi.





A la Font de Can Mel (Amer - Selva)


Aquesta aigua fresca
que raja amb delit
serà mel de bresca
pel nostre esperit.





A la Font Gironesa (Amer - Selva)


L'aigua que té aquesta font
tan bonica i tan galana
treu la set i encén la gana
i cura els mals d'aquest món.





A la Font dels Carlins o del Carlí (Amer - Selva)

Autor:S.B.B.
Data:2012

Si vols aigua ben fresca,
tens la font del Carlí,
si en canvi vols fer gresca
compra't sempre un bon vi.





A la Font de l'Abeurador (Amer - Selva)

Autor:SSB
Data:2014

La font de l'Abeurador
és fresca i ombrejada
que brolla en aquest racó
al començar la pujada.





A la font de la Deu Nova (Olot - Garrotxa)

Autor:Maria Concepció Carreras

Font de la Deu, font enclosa
sota la boixeda ombrosa.
Amb l'argent del teu galet
a quantes noies boniques
refrescant ses boquetes xiques
hauràs tu picat l'ullet?





A la Font de Puigpelat (Santa Cecília de Voltregà - Osona)


Sota els cingles de Gorg Negre es veuen dansar,
aigües a la Font de Puigpelat,
bruixes al cel emboirat





A la font de la Rutlla (Olesa de Montserrat - Baix Llobregat)

Autor:Guillem Guillamon i Casanovas

Una cara d'angelet
com les cares de la plaça
en rajar ens diu amb traça:
en aquest bonic indret
-avui ple d'il·lusions-
anys i panys hi van teixir
amb cotó, seda i lli
Muntaner, Sánchez i Pons.





A la font de Can Solé (Olesa de Montserrat - Baix Llobregat)

Autor:Guillem Guillamon i Casanovas

Una cara d'angelet
com les cares de la plaça
amb convicció i molta traça
servirà aigua a l'indret.





A la Font de l'Arbre (La Bisbal d'Empordà - Baix Empordà)

Autor:Joaquima Pellicer Solà
Data:2012

Font de l'Arbre, font acollidora,
impregnada de records,
de records de la nostra infantesa,
de la nostra adolescència i joventut,
envoltada de silencis,
de xerrameques i de jocs.
Font de l'Arbre, amiga i companya,
testimoni i guardiana,
de belles històries d'amor.
Punt de trobada d'excursionistes,
de ciclistes, de festes i de diversions,
punt de sortida de la marxa de l'Arboç.
Punt d'arribada de passejades,
de llargues caminades,
punt de repòs.
Punt de trobada, generós.
Font de l'Arbre, bella font,
avui, aferrada tu segueixes
a la vora del Daró.
Com has fet sempre,
tu segueixes acollint-nos a tots.


Aquest poema el va escriure l'any 2012 i publicar a Totbisbal, una pàgina d'informació sobre la Bisbal d'Empordà i pobles veïns.




A la Font de Fontanilles (Fontanilles - Baix Empordà)


Tan que he treballat
i ara m'han jubilat.
Ara ja no rajo, però d'aquí
ha sortit molta aigua
per donar beure a persones i animals.
Ara diu que m'arranjaran
per fer-me bonica
i jo, orgullosa i contenta,
de viure en aquest poble
tant eixerit.





A la Font dels Romeus (Font-romeu - Cerdanya)

Autor:Fredéric William GIRMA

Fontaine chantant haut sa légende
Océan d'espace houle de neige
Nul ne renie ce privilège
Te voir te découvrir t'entendre

Rime au-delà de ta lumière
Ou du soleil que tu captures
Mêle en ton horizon la mer
Et tes plaines bléutees d'azur
Unissant tes monts au ciel pur





A la font de les Besses (Cervià de les Garrigues - Les Garrigues)

Autor:Josep Boixet
Data:1985

Para't vianant i sota aquesta arbreda
descasa al peu i eixuga't la suor,
dels brocs d'aquesta font beu l'aigua freda
i escolta com les aus fan la cançó.





A la Font de les Ventoses (Fulleda - Les Garrigues)


El solitari lledoner embolcalla
amb ses alenades d'ombra amoroses
les piques i l'aigua tranquil·la que calla
el nostre secret plàcid de les Ventoses.
A mig camí de la font de la Marieta,
a prop de la vinya fondal i la bassa,
aixopluc de l'enamorat i poeta,
no s'hi estronca mai l'aigua vella i lassa.
S'escola el temps com el líquid element
que de sota l'antiga roca revé
cap a aquest paradís del cos i la ment
que la marinada amanyaga humida
i el serè del matí acarona bé:
fulledenca i curativa font de vida!





A la Font Vella (Sant Hilari Sacalm - La Selva)

Autor:Mn. Jacint Verdaguer
Data:1899

Tenia set d'aigua pura
lo meu cor enfebrosit
i enyorava la dolçura
de la deu de l'infinit.
Com el raig d'eixa Font Vella
aboqueu vostra canyella
en mon cor que s'esbadella
i em veureu Jesús guarit.


Damunt del mur frontal de la Font Vella de Sant Hilari Sacalm, hi ha una escultura en pedra de Domènec Fita dedicada a Jacint Verdaguer amb motiu de l'estada que féu el poeta a Sant Hilari l'any 1899. A la part de baix de l'escultura s'hi pot llegir el poema que li va dedicar a la Font Vella.




A la font de Sant Miquel (Gelida - Alt Penedès)

Autor:Joan Clanchet i Puig
Data:1913

Com si fos mel de la bresca
hom hi beu sense recel,
uns quants glops de l'aigua fresca
de les fonts de Sant Miquel.





A la font de Cantillepa (Gelida - Alt Penedès)

Autor:Ramon Pallejà i Camaló
Data:1928

Em plau ton cant fontana
amb plor d'argent de música preuada
recites suaument encantada
un conte de fades


Damunt de la font, una placa de marbre té escrit un fragment del poema que li va dedicar l'any 1928 a aquesta font el poeta gelidenc Ramon Pallejà i Camaló,




A la font de les Heures (Sant Fost de Campsentelles - Vallès Oriental)


Entre les heures d'aquest torrent, aquí em trobareu, veniu-me a veure.
Estic disposada a donar de beure a tothom que tingui set.
Però que no marxi cap distret, sense dir-me:
Adéu, font de les Heures.


Aquest poema estava inscrit en una placa collada a la font però que malauradament va desaparèixer.




La Font

Autor:Joan Salvat-Papasseit

Quin doll d'aigua a la font
ara que és vespre,
i la lluna s'afanya a pujar la carena!
I ronda el ca fidel a la serena
perquè al seu amo capritxós i destre
plau-li besar l'amada sota la lluna al vol
en el porxo del barri de la masia quieta
adormida pels grills,
mis senyors de la cleda i dels pins.

Quin doll d'aigua a la font
ara que és vespre,
i el vent també és a jóc.
I els romanins només, desperts, escolten,
demà al matí puguin parlar d'amors
amb les farigoleres fins l'hora de la sesta,
que és quan reposa e! pou
i canten les cigales esguardant la ginesta,
i ells agafen el son.

Quin doll d'aigua a la font ara que és vespre,
i la lluna ha assolit les cimes cobejades,
i l'estrella primer alluerna dels camins
és perduda entremig les immenses miríades
i als confins de la terra
tots els enamorats es besen i s'estrenyen,
de l'una a l'altra serra.

Quin doll d'aigua a la font
ara que tot és nou perquè la lluna és plena.





A la Font de la Mata (Cervelló - Baix Llobregat)

Autor:Montserrat Fortuny i Gay

Font de la Mata, entranyable
per a mi és el teu record.

El meu pare, venerable
i la mare del meu cor,
ja no caminaven gaire
i, poc a poquet,
al seu aire,
ben agafats de bracet,
devers tu es decantaven
quan veníem a Corbera,
d'aire net ens saturàvem
sempre, cada primavera.

Asseguts al teu costat,
contemplaven el paisatge,
per les flors ben delectats
i l'aroma de l'herbatge.

La mare les flors collia
I ell, suaument la renyava,
perquè, deia, no calia
treure-les d'on Déu les plantava.

Ja no caminaven gaire
i, poc a poquet,
al seu aire,
ben agafats de bracet,
tornaven per la riera,
passant per sota el fullatge,
damunt la vella passera
que hi havia en el paratge.

Portaven un cantiret
d'aigua fresca i regalada,
passejant des de l'indret,
tot passant per la pujada,
que portava, tot de dret,
a la casa antiga i clara,
on els rebien a pler,
mes amigues i sa mare.

Ja no caminaven gaire
i, poc a poquet,
al seu aire,
ben agafats de bracet...





A la Font dels Enamorats (Aiguafreda - Vallès Oriental)


La parella enamorada
que els plau anar acostats
per ells la font més preuada
és la Font dels Enamorats.





A la Font del Pou del Glaç (Santa Maria de Palautordera - Vallès Oriental)


Font del Pou del Glaç,
respecteu-me ja que apago la set.





Al rentador El Roquer (Castellterçol - Moianès)

Autor:Montserrat Criach Bosc
Data:2006

Aigua clara cantarina,
sabies moltes cançons;
mentre rentaven la llana
esquitxaves de petons.





A la Font de Ca n'Anfruns (Castellterçol - Moianès)

Autor:Montserrat Criach Bosch
Data:2003

Aquesta nit la rosada
t'omplirà de petons,
quan vegi que altra vegada
a ca n'Anfruns raja la font.





A la Font de Fontscalents (Castellcir - Moianès)


La deu de Fonts Calents sempre dóna la mateixa aigua.
No confieu tant sols en la ufana primavera,
veniu-hi, sobre tot, quan l'estiu és més eixut.
Tampoc us en oblideu a la esmorteïda tardor,
ni penseu que al llarg hivern es glaça.
La Mare de Déu de Fonts Calents sempre dóna la mateixa aigua.





A la Font de la Filosa (Banyoles - Pla de l'Estany)

Autor:Mossèn Cinto Verdaguer
Data:1886

Tota la nit he filat
vora l'estany de Banyoles,
al cantar del rossinyol,
al refilar de les goges.
Mon fil era d'or,
d'argent la filosa,
los boscos veïns
m'han pres per l'aurora.


Vers extret del Cant VI del poema Canigó.

Canigó constitueix una de les peces clau de la Renaixença catalana. Aquest poema, que és un llibre èpic, conté una descripció geogràfica dels Pirineus Catalans que es desenvolupa a través de la figura mítica del Comte Tallaferro, un valent i ferotge lluitador contra els sarraïns. Aquesta història, en la que apareixen també elements mitològics, està situada al segle XI.




A la Font de Cal Pates (Sentmenat-Vallès Occidental)

Autor:P. Parelada
Data:1988

Del torrent de Can Baixeres
fores mare i ets record.
Com delit dels camps tu eres,
ets desig de bona sort.





A la Font del Mirall del Pujol (Viladrau - Osona)

Autor:Carme Aliaga

Tot pujant des del Pujol
per la drecera cap el Corral,
travessant la Martinera
de Malataup quasi el portal.
Bonica font que va fent via,
acumulant aigua abundant
i en el degoteig de cada dia
s?omple la pica amb un to suau.
Aigua fresca i regalada
poc a poc i tot baixant,
el seu ressò deixa petjada
a tant transparent mirall.
I ses aigües cristal·lines
que desprenen un xiu xiu
tot gaudint de la natura
de la vall se'n van al riu.





A la Font del Cristall (Viladrau - Osona)

Autor:Marià Manent

Fonteta perduda
al cor de la pau:
no em cal l'aigua fresca
sinó el cant suau.





A la Font del Noi Gran (Viladrau - Osona)

Autor:Carles Riba

La poesia?
Cal cercar-la on tu saps ja
que és, com la Gràcia
o l'aigua pura i dura
d'una font emboscada





A la Font de les Paitides (Viladrau - Osona)

Autor:Guerau de Liost

Entre les feixes esgraonades,
cada una d'elles com un retall,
brollen tes aigües mai estriades
com ansa llisa de pur cristall.

Ton marge dóna granada userda.
Les cueretes beuen de tu.
D'una pomera que ja s'esquerda
neda en tes aigües el fruit madur.

Quan les pageses tornen de missa
amb la caputxa plegada al braç,
tasten de l'aigua bellugadissa.

I quan reprenen, testes, el pas,
entre les herbes de la païssa
troben la calma de llurs quintars.





A la Font de Can Jep Sabaté (Viladrau-Osona)

Autor:Guerau de Liost

És vostre raig en deslliurança
cua invisible d'una arrel
que terra endins anà formant-se
amb escorrims d'aigua del cel.





A la Font de l'Oreneta (Viladrau - Osona)

Autor:Josep Carner

Filla del cel jo soc la font de l'Oreneta,
em descobrí un ocell i em coronà un poeta.





A la Font de la Valls (Viladrau - Osona)

Autor:Ramon Pagès i Pla
Data:1996

Véns de la "Valls", i amb aigua cristal·lina
cerques l'amor a l'ombra de la pau...
vora l'asfalt la brisa t'endevina
i entre la lluita viva que et domina
Guardes l'orgull.... de ser de Viladrau.





A la Font de l'Oreneta (Viladrau - Osona)

Autor:Guerau de Liost

Voldria ser enterrat al peu
d'aquesta font que endegà el pare.
Té campanetes arreu,
d'aquelles que plaïen a la mare.
Un aire ben senzill
hi porta els sorolls de la vila
i neteja de brossa l'espill
d'aquesta font tranquil·la.
Sovint amb el germà
hi feien un atur, suats de la cacera.
En el seu bassol clar
es mirava el llebrer, vanitós que era.
El berenar posava la muller
a la taula que fa aquesta roca
L'ombreja un castanyer
damunt la seva casolana soca
Un dístic em plauria del meu Josep Carner.
La gent ara en diu "la Font de l'Oreneta"
Vora la teva font, fes, oreneta, niu:
Faràs, demà, companyia al poeta.





A la Font de l'Alzina (Santa Coloma de Gramenet - Barcelonès)

Autor:M. Sampere

Si l'arbre és l'espai que germina
i l'aigua és la sang de l'espai
vetllem perquè no es pari mai
el cor de la font de l'Alzina.





A la Font d'en Ramon Muntayola (L'Espluga de Francolí - Conca de Barberà)

Autor:Mossèn Ramon Muntanyola

Balcó de Sant Miquel

Atura't vianant.
i tasta l'aigua fresca,
que és bona com la bresca,
gemada i regalant.
Recorro la muntanya,
i en sé els indrets més bons.
Sóc filla de l'entranya, d'on ragen les Cent Fonts.





A la Font de la Fagina (Sentmenat - Vallès Occidental)

Autor:J. Verdaguer

Caminant, molt benvingut a la font de la Fagina.
Puc oferir-te aixopluc i aigua fresca i cristal·lina
que de l'entranya ha sortit de l'altiu puig de la Creu
i et farà molt bon profit; atura't, reposa i beu.





A la Font Bona (Montseny - Vallès Oriental)

Autor:Guerau de Liost

Déu te guardi vianant, que t'imposi el Montseny
una mica d'amor i una mica de seny.
Ací tens un pedrís clapissat de falzia.
Ací tens una font que parlar-te podria
la virtut del Montseny és aquest rajolí
que d'avets i de faigs la fullaca esbandí.
La virtut del Montseny es congria a l'altura
perçò té aquesta font una ullada tan pura
i la seva canal dóna l'eco planyent
de la fusta del bosc torturada pel vent.