Punts de referència:
Plaça de la Font Gran (Monistrol de Montserrat) - Font Gran -
Capella de l'Àngel - Coll de Canfranc - Monestir de Sant Benet - Fonts
dels Degotalls - Monestir de Montserrat - Basílica de Montserrat -
Capella de la Santa Cova - Font del carrer de la Font - Plaça de la
Font Gran.
[Carrer Sant Joan - Plaça del Bo-Bo - Aqüeducte de Cal Pla -
La Bestorre - Pont Gòtic - Font de la Capella].
Fitxa tècnica:
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Distància |
Durada |
Alçada
mínima |
Alçada
màxima |
Desnivell
pujant |
Desnivell
baixant |
Dificultat |
Senyalització |
Punts
d'aigua |
Data
de l'excursió |
| 12,2 Km |
3h 30' |
158 m |
723 m |
944 m |
944 m |
Mitjana |
Si |
Si |
2-05-13 |
Descripció:
Pujada a Montserrat des de Monistrol resseguint inicialment el
camí de l'Àngel, continuant per la Baixada dels Matxos i acabant pel
camí dels Degotalls fins arribar al conjunt monacal. Després farem cap
a la Santa Cova i finalment tornarem a Monistrol, primer pel camí de
les Aigües i després ens desviarem pel camí anomenat Drecera dels Tres
Quarts.
Aproximació:
Iniciarem la caminada a la plaça de la Font Gran de Monistrol
de Montserrat. Un cop hem arribat a la població podem aparcar el
vehicle en algun dels aparcaments del centre urbà.
Mapes:
Clica
per enllaçar
amb aquest itinerari a Wikiloc.
Clica per
enllaçar
amb aquest itinerari a GoogleMaps.
Itinerari:
El primer que fem és conèixer la Font Gran, situada en aquesta
plaça que porta el seu nom.
Localitzada a la plaça de la
Font Gran que va aixoplugar els establiments de l’antic i poderós gremi
de paraires que utilitzaven l’aigua de la font per al rentat, perxat i
tintat de la llana. Aquesta plaça està bastida sobre el curs del
torrent i és centre de vida social i administrativa.
Situada per sota del nivell de
la plaça, s'hi accedeix per
unes amples escales. El frontal està fet de pedra tallada, amb la
capçalera decorada amb un rossetó i dos fanals al capdamunt. L'aigua
brolla molt abundantment per quatre brocs de ferro i per un forat
quadrat situat a l'esquerra de la
font, i cau en una llarga pica. Al
llarg de la font, damunt dels brocs, un passamà ajuda a repenjar-se la
gent mentres omplen les garrafes d'aigua. La font rep el nom de la deu
que subministra d’aigua tot el poble. Fins al segle XVI s'anomenava
font de la Resclosella, també s'anomenà Font Major. Tradicionalment ha
subministrat aigua de boca i de rec per a les hortes anomenades
Hivernal i Maians. La Font Gran és la principal sorgència del sistema
aqüífer del massís de Montserrat. Monistrol concentra la major part de
fonts del massís perquè la fondalada del torrent de les Guilleumes
talla les capes fèrtils en aigua que es desplacen de ponent a nord.
Aquest torrent també és conegut com torrent de la Font Gran o de la
Canaleta.
Comencem la caminada a les escales de la Font Gran. En un
lateral del templet de la font, sota una barana de balustres, hi ha una
placa de ceràmica que indica l’inici i el final del PR-C-19, amb els
característics senyals grocs i blancs, que seguirem en gran part.
Deixem la font a la dreta i seguim pel carrer de les Escoles, en
pujada. El carrer fa un gir a la dreta. De seguida deixem a l’esquerra
el carrer de l’Abat Escarré, que porta al poliesportiu. Seguim pel
carrer de les Escoles que segueix en pujada, contornegem el pati i
l’edifici de les escoles públiques Sant Pere, que queden a l’esquerra.
Després d’una pronunciat revolt a l’esquerra arribem a una bifurcació
de carrers: A l'esquerra el carrer de la Germana Pilar, i a la dreta el
Camí de l’Àngel, que és el que seguim, en forta pujada. Als pocs metres
trobem una nova bifurcació; prenem el carrer cimentat de la dreta. Poc
més amunt ens desviem una mica a la dreta per visitar la capella
l’Àngel.
És una petita capella situada
en un turó que presideix en primer terme la població, a tocar el camí
homònim que comunica Monistrol amb el santuari de Montserrat. És un
edifici del segle XVII molt senzill però de gran personalitat en estar
situat en un lloc certament privilegiat, d'una única nau amb un petit
campanar de paret. Veiem al davant, enlairada, la planera serra de
Canfranc, amb el campanar del monestir de monges de Sant Benet, al
fons, a l’esquerra.
Tornem al camí, deixem el carrer de Sant Jaume a l’esquerra i
les darreres cases de Monistrol de Montserrat. Aquí abandonem l'asfalt,
continuant per l'anomenat Camí de l'Àngel que marxa en direcció ponent.
El camí de l'Àngel pren el nom
de l’ermita de l’Àngel. Era part del Camí Ral de Montserrat i un dels
camins medievals més importants d’accés al santuari Montserratí.
Presenta parts empedrades molt ben conservades del camí original. També
es conserven sistemes constructius en pedra seca que assenten el camí i
salven desnivells. S'inicia a la plaça de la Font Gran de Monistrol de
Montserrat.
Més amunt el camí puja en ziga-zagues amb trams empedrats i
marques blanques i grogues. Després d’unes regulars girades, sempre
resseguint el camí antic, creuem la via del Cremallera de Montserrat
per damunt d’un curt túnel conegut com el Pontet o la Mineta. El camí
aquí està protegit per unes baranes de fusta. Avancem dirigint-nos vers
la carretera, ben visible. Als últims metres de camí arranjat, hi ha
noves girades. Arribem a la carretera de Montserrat BP-1121, que creuem
i seguim a la dreta, poc més de 150 metres.
Aquesta carretera fou
construïda fa un segle i mig, per unir el nou mitjà de comunicació que
era el tren amb el monestir de Montserrat, per un camí carreter pel
qual poguessin pujar les diligències de l’època.
Davant d’un plataner, passada la fita quilomètrica 7, ens
enfilem pel talús esquerra per un senderó costerut. Aquest camí ens
permetrà de superar un petit grau i ens portarà, en uns 800 metres des
de la carretera, a la carena. Estem al coll de Canfranc.
Trobem de nou el camí antic, generalment molt ben marcat. Pins
esparsos, però la majoria petits perquè l’indret fou devastat pel foc
el juny de 1994. Faldegem la serra de Canfranc pel seu vessant nord,
amb alguna ziga-zaga. En aquest indret hi ha restes de murs de pedres i
feixes que delimitaven la zona de conreu. De primer pugem fent una
llaçada, però ben aviat deixem el camí vell, que des de fa cinquanta
anys queda inclòs en el recinte del jardí del monestir de Sant Benet.
Aquest camí fou substituït per un caminoi més dret i aeri, sobretot al
seu darrer tram, però clar i sense dificultat tècnica remarcable, que
s’enfila pel vessant del torrent de les Guilleumes, per damunt del
traçat del ferrocarril cremallera. Hi ha algunes anelles i cables per a
usar com a passamà, només per a major seguretat de les persones. El
camí passa per sota del monestir de Sant Benet. Arribem a la carena,
just davant del monestir.
Abadia de monges Benedictines,
creada canònicament l'any 1952 com a fusió de les comunitats de Santa
Clara de Barcelona (fundada el 1236) i de Sant Benet de Mataró (fundada
el 1881). El monestir actual, construït l'any 1954, està situat al
municipi de Marganell, en un vessant de la muntanya de Montserrat, prop
de la Colònia Puig, en un terreny erm sobre un penya-segat que domina
el camí de Monistrol de Montserrat. És un lloc de pregària i
recolliment, i és conegut per la producció d'objectes de ceràmica com
relleus, gerros o rajoles amb imatges.
Seguim la pista asfaltada a l’esquerra i deixem a la dreta la
gran edificació monàstica. Pocs metres més enllà arribem novament a la
carretera de Montserrat BP-1121. La seguim a l’esquerra, de pujada. En
un revolt immediat tenim, a la dreta de la carretera, l’edifici
abandonat de l’antic hotel Colònia Puig. Un cop hem deixat l’edifici
enrere i hem sortit del revolt, prenem un camí a la dreta, indicat amb
un indicador i senyals grogues i blanques, el qual puja pel talús de la
carretera i ens porta a trobar de nou el camí vell, que aquí pren el
nom de Baixada dels Matxos, puja amb grans
ziga-zagues per una careneta
coberta de pinasses i d’un matollar de marfull. Al cap d'uns 500 metres
des de la Colònia Puig arribem a la carretera BP-1103 de Montserrat al
coll de Can Maçana.
Continuem per la carretera a l’esquerra, en sentit sud-est. Ho
fem pel costat exterior de la tanca on un caminet paral•lel a la
carretera permet el pas de vianants. La vista, tant de les parets
montserratines com del Bages i del Baix Llobregat, enquadrat pels
Pirineus, Sant Llorenç del Munt i la Serralada Litoral, és
extraordinària. Passem la raconada del torrent del Cavall Bernat amb un
cartell de canvi de municipi (Marganell). Quan portem uns 900 metres
caminant pel voral de la carretera, a l'entrada d'un revolt a
l'esquerra, ja veiem a la dreta la raconada de la canal del Pou del
Gat. Aquí creuem la carretera i, un cop a l'altra banda, ens trobem un
indicador i una placa del camí de Sant Jaume. Ens enfilem pel talús de
la muntanya per unes escales de pedra que queden a l'esquerra del
indicador. Arribats al capdamunt de les escales obviem un corriol a
l'esquerra i al cap de pocs metres trobem un altre pal indicador que
ens marca la canal del Pou del Gat. Anem seguint aquest camí que marxa
en sentit sud-est, en suau pujada, allunyant-se de la carretera que ens
queda a baix a l'esquerra. Al cap d'uns 250 metres creuem una portalada
de ferro i enllacem amb el camí dels Degotalls.
Aquest camí, anomenat dels Degotalls, és plàcid i
tranquil,
el seu traçat pla el converteix en un relaxant i distret passeig.
Durant el recorregut, a pesar de l'espesa vegetació, es pot disfrutar
d'interesant panoràmiques. L'entorn i els xipresos el converteixen en
un camí especial. Disposa de molts punts de trobada, parets on brolla
l'aigua, que donen nom al Camí. Durant el trajecte hi ha una sèrie de
monuments que honoren el record de diferents intel•lectuals i
activistes culturals que van fer possible la recuperació del sentiment
nacional a partir del segle XIX. A
mig camí trobarem una estela
metàl•lica dedicada a Anselm Maria Clavé, qui, el 1856, va ser el
primer en dedicar un poema a la Mare de Déu, convertit després en cor
per als seus cantaires. Al final del camí hi ha un monument dedicat a
Jacint Verdaguer; al davant hi podem llegir la "Cançó de la Moreneta".
També al llarg del camí trobem diferents ofrenes de parròquies de tot
Catalunta, en forma de petites capelletes, fetes amb rajoles.
Uns 400 metres més endavant trobem la primera de les fonts
dels Degotalls.
Es tracta d'un seguit de fonts
disposades al llarg del camí. La primera que trobem queda a la
coordenada (41.5984,1.8352)Clica
per veure'n la ubicació.
i l'última a la coordenada (41.5947,1.8403)Clica
per veure'n la ubicació.
, en total nou fonts repartides en una
distància d'uns 600 metres.
Excepte la primera que no té cap simbologia religiosa i l'última,
dedicada al poeta Joan Maragall, les demés totes tenen en els seus
frontals uns plafons amb imatges gravades en rajoles de ceràmica
representant Mares de Déu.Totes les fonts estan construïdes amb pedra
del país, excepte la d'en Joan Maragall. Algunes resten eixutes i les
que ragen o fan actualment amb aigua de la xarxa. Donat a la gran
quantitat d'aigua que raja de les parets i que dona nom al camí on
estan ubicades, fa pensar que antigament la majoria d'elles brollaven
amb aigua natural.
El tram que ve a continuació, des de la primera de les fonts,
és igualment agraït. Travessem una zona erosionada per una gran
esllavissada de roques. Després d’un pas entre roques deixem una escala
tancada amb una reixa a la dreta del camí. Comença el tram anomenat
camí dels Artistes, amb records de figures com Joan Maragall, Amadeu
Vives, Josep M. Folch i Torres, Emili Vendrell, que ens porta,
finalment, a un camí cimentat vorejat de xiprers, que pugem cap a la
dreta fins a l’estàtua de Jacint Verdaguer. Deixem una porta amb un arc
apuntat, a la dreta, i baixem cap a la carretera per unes escales i una
rampa. Som davant de l’edifici del complex de restauració. Prosseguim
pel passeig de l’Escolania, per un porxo que comença al costat del
restaurant. La vista sobre el congost del Llobregat i el Baix
Llobregat, amb la Santa Cova a mig vessant, és grandiosa. Visitem la
basílica de Montserrat.
La basílica de Montserrat és
d'una sola nau, construïda el segle XVI amb una estructura encara
gòtica. Les pilastres, balustrades iornamentació, però, responien a
models renaixentistes. Després de l'incendi de 1808, només va restar-ne
la nau, perdent-se tota la decoració i les obres d'art que hi havia. Va
ser restaurada completament al segle XIX, amb una ornamentació
bigarrada, d'un estil entre eclèctic i neobizantí, amb elements
modernistes que alteraren la línia original de la basílica. Els murs i
la volta van ser recoberts de pintures, s'hi van afegir arcs d'estuc,
quadres, escultures, etc., d'autors de final del XIX i començament del
XX.
Santa Maria de Montserrat és
un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, en el terme
municipal de Monistrol de Montserrat, comarca del Bages. L'origen del
monestir se situa cap al 880. És un símbol per a Catalunya i s'ha
convertit en un punt de pelegrinatge per a creients, no tant creients i
de visita obligada per als turistes. El complex monàstic, juntament amb
les dependències i els serveis annexos, conformen un petit nucli de
població que, segons el cens del 2006, comptava amb 68 habitants. El
conjunt del monestir el formen dos blocs d'edificis amb funcions
diferents: d'una banda la basílica, amb les dependències monacals;
d'una altra banda els edificis destinats a atendre els pelegrins i
visitants. Aquests últims inclouen diversos restaurants, botigues i una
àrea d'allotjament.
Un cop visitat el conjunt monacal prenem el camí que, al
costat del funicular, baixa cap a la Santa Cova. El camí és descendent,
encimentat i amb esglaons. Anem seguint el GR-5 durant uns 450 metres.
Aquí abandonem el GR, que després reprendrem, i tombem a la dreta tot
fent camí cap a la Santa Cova.
Aquest camí, excavat a la
muntanya al llarg del Massís de Montserrat, fou construït entre 1691 i
1704 gràcies al mecenatge de Gertrudis de Camporrell, marquesa de
Tamarit. Durant el seu recorregut es pot apreciar el Rosari
Monumental
de Montserrat, conjunt de diversos grups escultòrics dedicats al Rosari
i als quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i 1916.
De seguida passem per sota dels cables de l'aeri, deixant
l'estació a la dreta. Uns 900 metres més endavant arribem a la capella
de la Santa Cova.
La Santa Cova de Montserrat és
el lloc on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el
880, origen del seu culte i la seva consagració com a patrona de
Catalunya. La seva troballa convertí el lloc en centre de pelegrinatge
i propicià la construcció del Monestir de Montserrat.
La construcció de la capella es produí entre 1696-1705. Cal
destacar l'emplaçament vertical de la capella a la pendent de la
muntanya, que li dóna una sensació d'estar suspesa a l'aire; és un bell
exemple d'integració entre arquitectura i naturalesa.
La capella té planta de creu llatina, i està
inserida sota una gruta de
la muntanya, lloc de la Santa Cova original. En l'altar hi ha una
reproducció de la imatge original, ja que l'autèntica es troba a la
Basílica del monestir. Sobre el creuer hi ha una cúpula semiesfèrica
amb una claraboia per on entra la llum. Aquesta capella principal té
adossada una construcció de tres naus al voltant d'un petit claustre,
on es troben una sala d'ex-vots, la sagristia, la sala de pelegrins i
l'habitatge del monjo que s'encarrega d'acollir els visitants, així com
un petit hort.
Desfem el camí que ens ha dut a la Santa Cova fins el trencall
que ens tornaria a Montserrat. Aquí girem a la dreta seguint el GR-5,
ja per camí de terra, l'anomenat camí de les Aigües o de les Canals.
Inicialment és força planer però de seguida la pendent és fa més
pronunciada. Anem fent ziga-zagues per damunt d'uns esglaons de pedra,
sempre tenint els tubs que canalitzen l'aigua de les muntanyes de
Montserrat al costat del camí. Aquest tram és el menys bonic de
l'excursió d'avui, tot i així les vistes paguen la pena. Al cap d'un
500 metres arribem a una bifurcació amb un pal indicador; a la dreta
continuariem pel camí de les Aigües, nosaltres prenem el de l'esquerra,
l'anomenat Drecera dels tres Quarts,
que
segueix el GR-96 amb marques
vermelles i verdes. Aquest és el camí de pujada de la cursa
Matagalls-Montserrat. És un tram fàcil de baixada. Uns 500 metres més
endavant creuem el torrent de la Font del Boix. A partir d'aquí passem
per damunt d'alguna roca. Sense més dificultats, després d'uns 1300
metres, enllacem de nou amb el GR-5 que fem a l'esquerra. És una pista
ampla. Al cap de 250 metres abandonem la pista i girem a la dreta per
un corriol que baixa seguint un petit torrent, sense deixar les
marques. 250 metres més avall deixem uns horts amb unes caravanes a la
dreta i, tot seguit, el camí passa pel costat d'una paret de pedra seca
a la dreta i uns xiprers a l'esquerra. A uns 200 metres a la dreta ens
queda la Bestorre. Passem pel costat d'una casa i ja som a la carretera
BP-1121, a Monistrol de Montserrat. Aquí creuem la carretera i prenem
el carrer que ens queda davant, una mica a la dreta, que és el carrer
de la Font, on hi trobem una bonica font.
És a la banda dreta del carrer
que connecta la carretera de Montserrat amb la plaça de la Font Gran,
en una raconada que fa de pati a una de les cases. La font forma una
volta de maons que descansa en un taulell, també fet de maons. L'aigua
cau per un forat practicat al mig d'un tub que travessa la font a mitja
alçada i cau en una galleda. La font està envoltada de plantes que son
cuidades pels veïns.
Ara només ens queda acabar de baixar el carrer i anem a petar
a la plaça de la Font Gran, on hem començat la caminada.
Punt i final d'aquesta excursió.
Ja fora de l'excursió aprofitarem l'ocasió per fer una visita
a la població.
És probablement el primer
nucli urbà de Monistrol. L’antiga muralla és ara els darreres de les
cases que donen al Torrent de la Canaleta. D’aquest carrer destaquen
els casals.
El més notori és el de Cal
Cavaller. Aquest casal ha estat edificat des del segle XVI al segle XIX
i és, per tant, un compendi d’estils arquitectònics. Cal Cavaller va
ser la casa dels Riusec, propietaris agrícoles de pes en la vida
econòmica i social de la població fins a mitjan del segle XVII, quan
entronquen amb la família ennoblida dels Olzina, membres destacats del
Consell de Cent i de la Generalitat.
També cal prestar atenció especial a can
Gibert situada a l’altre extrem del carrer, a tocar la plaça del Bo Bo.
A l’interior es conserva un magnífic molí d’oli, testimoni de la
importància econòmica d’aquesta família que disposava de grans
propietats en les quals les oliveres eren protagonistes. Un dels
membres més destacats d’aquesta família fou el prevere Zolie Gibert,
que va viure a cavall dels segles XVIII i XIX; va deixar escrites unes
interessants memòries.
És el més genuí del patrimoni
arquitectònic i urbà de Monistrol. La plaça porxada tal com la veiem
ara es remunta al segle XVII. És, en aquest temps, quan es converteix
en la plaça major del poble i centre del mercat setmanal. El primer
Ajuntament de la vila s’edifica amb vistes a la plaça entre els
contraforts de l’església renaixentista dedicada a Sant Pere. Ara
encara podem observar-hi l’any de construcció i la primera
representació coneguda de l’escut de la vila caracteritzat per una bola
partida en tres parts per una creu. En aquesta plaça es balla cada 20
de Gener el ball votiu en honor de Sant Sebastià. La tradició d’honorar
aquest sant, advocat contra les pestes, es remunta a finals del segle
XVI. Adossada a una de les columnes de la plaça es troba una font
metàl.lica que actualment s'abasteix d'aigua de la xarxa.
Bastit sobre contraforts i
sobre arcs, és una construcció notòria documentada ja a principis del
segle XVI i que duia l’aigua de la Font Gran als molins d’oli del palau
Prioral i de Cal Gibert. Actualment aquest sector és objecte d’un pla
de remodelació urbanística que posarà al dia la façana de Monistrol que
dóna a la carretera de Montserrat.
Torre medieval de defensa i
senyals que presideix la vila i havia format part d’una xarxa de torres
de guaita en època de terres de frontera. Durant la Guerra de
Successió, l’abat Manuel Marrón la va fer volar temorós de què els
partidaris de Carles d’Àustria s’hi fessin forts. L’estat actual de la
Bestorre, un colós repenjat sobre el mur, és la conseqüència d’aquesta
voladura.
Començat a aixecar l’any 1317
per voluntat del Prior de Montserrat Bernat Escarrer, uneix les dues
bandes del poble i és la construcció de les seves característiques més
gran de tota la conca del Llobregat.
Situada al costat de l'estació
del cremallera, a uns 75 metres al sud en línia recta de l'antiga
estació, ara museu del cremallera. S'hi accedeix des d'una plaça
situada a meitat de l'avinguda dels Germans de la Salle; unes escales
que surten del final d'aquesta plaça ens baixen a la font, que queda a
sota, en una petita esplanada. La font està adossada al mur de
contenció que sosté la plaça, en una petita construcció de pedra en
forma de capelleta. A la dreta de la font hi ha el registre de la mina,
que està ubicada sota la plaça. L'aigua raja copiosament per un broc de
ferro i cau en un petit bassal arran de terra.