Punts de referència:
Plaça Major de Músser (o Mussa) - Font de la Plaça de Músser -
Església de Sant Fructuós de Músser - Pont del Diable de Músser -
Capella del Benefi o del Roser de Lles - Font de Lles - Font de Sant
Pere de Lles - Església de Sant Pere de Lles - Ermita de Sant Cosme -
Font de la Bassosa - Font del Pou - Font d'Aransa - Església de Sant
Martí d'Aransa - Font del Caterí - Font del Prat de les Basses - Font
de la Roca - Font de Dalt de Músser - Plaça Major de Músser.
Fitxa tècnica:
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Distància |
Durada |
Alçada
mínima |
Alçada
màxima |
Desnivell
pujant |
Desnivell
baixant |
Dificultat |
Senyalització |
Punts
d'aigua |
Data
de l'excursió |
14,8 Km |
3h 35' |
1.222 m |
1.610 m |
565 m |
565 m |
Moderada
|
A trams
|
Si
|
15-08-2014
|
Mapes:
Wikiloc
GoogleMaps
Clica una de les icones de l'esquerra per descarregar-te el
TRACK de la caminada, on també
hi trobaràs més detalls.
Descripció:
Entretinguda caminada circular, en sentit anti-horari, que uneix els
bonics pobles de Músser, Lles de Cerdanya i Aransa a través d'antics
camins. Començarem a la plaça Major de Músser. Inicialment farem el
camí Vell de Músser a Lles, resseguint la ruta 42 dels
senders de la
Cerdanya. A mig camí creuarem el riu d'Arànser pel pont del Diable. Des
de Lles ens atansarem a Aransa, pel camí anomenat de Sant Cosme que
passa per les ruïnes de l'ermita homònima i, ja a prop del nucli urbà
ens refrescarem a la font de la Bassosa. Al llarg d'aquest tram anirem
seguint en tot moment la ruta 15. Visitarem Aransa i sortirem
del seu
nucli urbà per ponent acompanyats de les marques grogues corresponents
a la ruta 10; passarem per la palanca de la Verneda que creua
el riu
del mateix nom, per l'àrea recreativa de la Roca del Moro i enllaçarem
amb el camí del Tor, assenyalat amb el número 8 i que és
l'antic camí
que unia Aransa i Músser. Més endavant abandonarem temporalment el camí
del Tor per conèixer la font del Prat de les Basses que ens quedarà a
ponent. Retornarem al camí i als pocs metres el deixarem definitivament
per prendre un corriol a la dreta que passa per la font de la Roca i
que continua fins Músser, on donarem l'excursió per acabada.
Aproximació:
Prenem com a punt de partida la plaça Major de Músser (o Mussa). Per
accedir-hi ens apropem a Martinet per la carretera N-260 que va de
Puigcerdà a la Seu d'Urgell. Un cop a Martinet ens desviem per la
carretera LV-4036 cap a Lles de Cerdanya. L'accés no és complicat, si
bé la carretera és revirada i el pendent fort; no obstant això, el
paisatge resulta engrescador i variat al llarg de tot el seu traçat. Al
cap de 3,5 quilòmetres, ens desviem a l'esquerra per una carretera
asfaltada que en menys de 3 quilòmetres ens condueix al poble de
Músser, on estacionem el vehicle en un aparcament que queda a l'entrada
del mateix, a pocs metres de la plaça Major.
Itinerari:
A la dreta del riu d'Arànser hi ha Músser (o Mussa), al
serrat de
l'Alzinera, amb l'església parroquial de Sant Fructuós, romànica. Al
poble hi ha una petita indústria formatgera i una altra d'esclops. Al
límit amb el municipi del Pont de Bar trobem Sant Joan de Sobeig, bella
ermita del primer romànic. El llinatge dels Saga hi tenia drets en
època medieval. Habitat des del neolític, el poble de Músser està
documentat des del segle X (s'anomenava "Munciar"). Els carrers del
nucli antic i la plaça Major són de gran interès perquè conserven
plenament l'estructura medieval. Hi ha cases antigues amb arcades de
pedra, balconades de fusta, portals adovellats... Un conjunt de gran
encís que s'ha preservat pel seu relatiu aïllament. Com a curiositat
cal dir que fins ben entrat el segle XX va ser l'únic municipi cerdà on
es conreava la vinya. Segons la tradició, Músser va tenir un castell,
el qual diuen va manar construir el cabdill musulmà Musa II, i el poble
va créixer al seu redós. Es diu d'aquest cabdill que tenia una filla
molt bonica anomenada Oria Ben Musa que, havent mort molt joveneta, fou
enterrada al lloc anomenat prat d'Ambell.
El primer que fem és visitar la font de la Plaça i l'església de
Sant Fructuós.
Trobem la font en un racó de la plaça Major del poble.
Sembla que
fou construïda l'any 1885, tal com ho demostra un gravat al frontal. La
font queda aixoplugada sota un arc de mig punt de pedra. Al seu frontal
hi ha collada una aixeta de polsador per on raja aigua de la xarxa
municipal i un broc de ferro colzat per on brolla aigua de captació;
ambdues aigües cauen en una pica plana de pedra picada que desguassa a
través d'una canal oberta a un llarg abeurador de pedra rematada amb
ciment que queda al seu davant.
Situada enmig de l'antic poble de Músser, l'església
està
documentada des del segle X, tot i que l'edifici conservat pot datar-se
al segle XI. Té una nau única amb absis semicircular, amb lesenes,
sobrealçat, i un campanar de torre, d'època tardana. És interessant la
porta, amb tres arquivoltes adovellades en degradació.
Creuem el bonic portal de pedra que hi ha a la confluència entre la
plaça Major i el carrer de l'Església, seguint les indicacions de la
ruta 42, corresponent als senders de la Cerdanya i coincidint
amb el camí Vell de Músser a Lles. Passat el portal seguim pel carrer
del Pont
que marxa en sentit nord-est. Es deixa el poble de Músser enrere per un
camí en algun tram empedrat i entre camps conreats amb gran saviesa i
parets de pedra seca, que conformen un paisatge idíl·lic. Es creua un collet i es perd de vista el poble per
continuar endinsant-nos cap a la
vall d'Aransa, davallant pel bosc, amb un ambient humit. Uns 1,3
quilòmetres des que hem deixat les cases del poble, creuem el riu
d'Aransa pel pont del Diable (42.3898,1.6718)Clica
per veure'n la ubicació. .
Antic viaducte de pedra que travessa el riu d'Arànser. A l'entrada
del pont hi ha un cartell informatiu amb una llegenda, signada per Quim
Guasch, que va lligada amb el dimoni.
Una vegada passat el pont, s'ha de seguir el corriol que va
guanyant alçada poc a poc, en direcció est. Un quilòmetre més amunt,
després de diferents marrades, creuem la carretera d'Aransa. Un cop a
l'altra banda de la carretera, continuem pel camí sense deixar les
marques del sender 42 que marxa en sentit nord-est. D'aquí en
amunt
tornem a trobar algun tram de camí empedrat des de temps immemorials
per evitar l'erosió provocada per l'aigua. Al cap d'uns 240 metres fem
una marrada dreta-esquerra i seguim cap al nord-est. Mig quilòmetre més
endavant arribem ja a les envistes de Lles, entrant al poble per ponent.
Lles de cerdanya està localitzat entre els rius d'Arànser i de la
Llosa, i proper al serrat d'en Bret, en un replà de la muntanya de la
solana. No gaire lluny del nucli actual, hom ha trobat restes d'època
neolítica i de l'edat del bronze. Els edificis més destacables són
l'església de Sant Pere, d'origen romànic, i l'edifici dit de la
Rectoria. Hi hagué un castell.
Al segle IX Lles era una de les parròquies del bisbat
d'Urgell; en
aquell moment la parròquia, dedicada ja possiblement a Sant Pere, era
l'actual capella del Benefici, dita també del Roser. A la capella hi ha
una excepcional troballa que procedeix del Santuari dels Àngels de la
Llosa, que fou en el seu dia capella del Castell.
Es localitza al carrer de la Travessa cantonada amb el
carrer del
Mig de Lles de Cerdanya, sota el mur d'una casa de la població. Es
tracta d'una antiga font, construïda el 1703, tal com ho demostra una
rajola de ceràmica collada al capdamunt del frontal. El frontal té
forma de muntanya simètrica; al mig hi ha el broc, un petit tub d'acer
inoxidable colzat, per on brolla l'aigua que després cau en un
abeurador; aquest és llarg i rectangular, descansa directament a terra
i té quatre barres de ferro que fan de separadors i alhora de
contrafort. Està construïda d'obra i rematada tota amb ciment, quedant
integrat en una sola peça tant el frontal com l'abeurador. Darrera la
font hi ha uns testos amb flors, donant-li a l'entorn una nota de
color.
Situada a la plaça Sant Pere de Lles de Cerdanya, al
costat de
l'església homònima. La paret de la font és de pedra lligada amb
ciment, al mig hi ha un gravat amb el nom de la font, l'any de
construcció 1957 i un peix; de la boca del peix brolla l'aigua i cau en
una pica rodona de granit que descansa en un petit pilar cilíndric.
Tota ella està dins d'una bassa rodona de pedra, rematada amb ciment
per la part interior i pintada de color blau, semblant a les piscines.
Documentada des del segle X, l'església de Sant Pere de
Lles té
origen romànic però ha estat molt modificada en època posterior. Té una
sola nau i un sòlid campanar de planta quadrada coronat amb teulat
piramidal. El portal és adovellat.
El tram que ve a continuació és l'antic camí que unia els nuclis de
Lles amb Aransa, està senyalitzat com a ruta 15 de la xarxa
de senders de la Cerdanya i correspon a l'anomenat camí de Sant Cosme.
Sortim de la plaça de Sant Pere de Lles on hi trobem una indicació
direccional que senyalitza el sender. Es tracta d'una ruta planera, amb
poca protecció de l'arbrat, que creua el sector de camps de Lles de
darrere el poble. Inicialment el tram és un camí d'ús agrícola que
marxa en sentit nord-oest, passa a les proximitats de l'heliport. Més
endavant fa una baixada i creua el torrent. Passem a tocar de La Roca
dels Diners (42.4004,1.6765)lica
per veure'n la ubicació. , que ens queda a la dreta.
Aquesta roca la trobem a uns 500 metres al sud-est de les
runes de
l'església de Sant Cosme i no gaire lluny de la Roca dels Músics.
Antigament, els veïns que feien aquest camí de Lles a Aransa, o a
l'inrevés, solien llençar una moneda al capdamunt de la roca, si no
queia era senyal que la sort li seria favorable.
Continuem al mateix temps que el camí s'enfila lleugerament. Al cap
d'uns 375 metres arribem a una petita zona d'esbarjo que ens queda a la
dreta (només hi ha una taula de pedra) on també trobem les runes de
l'ermita de Sant Cosme (42.4021,1.6727)lica
per veure'n la ubicació. .
Aquest indret té unes impressionants vistes del Cadí i
del Baridà,
hi ha una petita àrea recreativa amb taules de pedra per descansar i
gaudir-ne.
Uns 750 metres més endavant el camí passa pel costat de la bonica
font de la Bassosa.
Situada a l'antic camí que porta d'Aransa a Lles de
Cerdanya, entre
el cementiri d'Aransa i les ruïnes de l'ermita de Sant Cosme, en un
indret ombrívol ple de pollancres i freixes. La paret de la font és un
muret de pedres lligades on un tronc buidat fa de broc. L'aigua cau en
un abeurador de pedra picada que descansa en un pedestal de pedres
lligades.
Davallem pel costat del cementiri d'Aransa fins anar a petar a la
carretera asfaltada que porta al nucli urbà i que fem a la dreta.
Seguim la carretera durant uns 400 metres, fins el començament de les
cases. Uns metres abans d'entrar a la plaça, trobem a mà dreta, sota
les arcades que sostenen el carrer que puja a l'estació d'esquí de
fons, la font del Pou.
Aransa (o Arànser) es localitza riu amunt en un espadat
format per
la confluència dels torrents de la Verneda i del Clot de Setut, que
donen origen al riu d'Arànser. El monestir de Sant Miquel de Cuixà hi
tenia possessions al segle X. El castell d'Arànser va ser una de les
fortaleses dels comtes de Foix al segle XII. Posteriorment, el llinatge
dels Saga hi va tenir drets per decisió reial. Fins al 1966, fou cap
del municipi de Músser i Arànser.
La trobem a l'entrada del poble. La font queda sota les
arcades que
sostenen el carrer que puja cap a l'estació d'esquí de fons, el mateix
mur de contenció li fa de paret frontal. L'aigua raja per un broc fet
amb una pedra que sobresurt del mur i on li han encastat un tub de
plàstic, i cau en una pica quadrada que després alimenta un doble
abeurador situat sota l'arcada de la dreta; finalment l'aigua passa a
un safareig que queda sota la següent arcada.
Localitzada en una placeta al centre del poble, davant
de Can
Rossell. La font està adossada a un mur de pedra que li fa de paret.
L'aigua raja per una aixeta i cau en un llarg abeurador d'obra
arrebossat de ciment que descansa sobre un pedestal de pedra. Segons
m'explicà un veí, aquesta aigua és captada a les muntanyes i té fama de
fer venir gana.
És una església protegida com a bé cultural d'interès
local.
Edifici de planta rectangular i una sola nau. El campanar és de planta
quadrada i està format per tres cossos: al del mig s'hi obren tres
finestres d'arc de mig punt i al superior les obertures són rodones i
emmarcades amb dovelles. La teulada piramidal, es troba molt malmesa.
És citada a l'Acta de Consagració de la Catedral d'Urgell (839) amb el
nom de "Sant d'Arânser". En procedeix una talla policromada romànica de
la Verge amb el nen que actualment es troba al Museu d'Art de Girona.
El trajecte que farem a continuació, de baixa dificultat, enllaça el
nucli d'Aransa amb l'anomenat Camí del Tor. Sortim del nucli urbà
d'Aransa per ponent, seguint un camí ample que marxa en direcció oest,
senyalitzat amb el número 10 dels senders de la Cerdanya i
conegut com
el camí de les Feixes. Uns 450 metres després d'haver deixat enrere les
últimes cases del poble, creuem el riu de la Verneda per un pont
anomenat la Palanca de la Verneda, just en el punt que el camí fa un
gir a l'esquerra, encarant-se al sud-est. Uns 250 metres més endavant
arribem a l'àrea recreativa de la Roca del Moro, que ens queda un xic
enlairada a la dreta del camí, on ens podrem refrescar
a la font del Caterí.
Trobem aquesta font prop del camí anomenat de les Feixes
que enllaça el nucli d'Aransa amb Músser. La font queda adossada al
marge de la muntanya, és feta tota de pedra
del país lligada, amb un petit frontal allargat on hi ha encastat el
curiós broc. Aquest és fet amb un tronc d'arbre buidat per on brolla
abundantment l'aigua per un forat practicat a sota i en forma de rajolí
per un altre de més petit a la part de dalt. L'aigua cau en una pica de
pedra integrada a la font, desguassa per sota el terra i mena a peu de
camí. A l'entorn immediat tenim a l'abast un parell de taules de pedra
rodones amb els seus tamborets per fer-hi una mos.
Continuem endavant, seguint tothora les marques del
sender 10
per un
camí ben definit i ignorant-ne d'altres. El camí presenta una lleugera
però constant pujada, amb una gran marrada i més d'una ziga-zaga, amb
camps de conreu a banda i banda protegits per parets de pedra seca,
d'això li ve el nom de camí de les Feixes. Quan portem caminats uns 900
metres des de la font del Caterí se'ns presenta a la nostra esquerra un
aixopluc inserit dins una paret de pedra seca (42.4047,1.6557)lica
per veure'n la ubicació. . Uns 350
metres més amunt, després d'unes quantes ziga-zagues més, enllacem a
l'esquerra amb el sender 8, l'antic camí d'Aransa a Músser,
conegut com
el camí del Tor. El camí, encantador i amb suau descens, ressegueix
boniques pinedes, sempre amb tendència sud-est. Al cap d'uns 1,8
quilòmetres, abandonem temporalment les marques del sender 8
i trenquem
a la dreta per conèixer el prat de les Basses i la seva font que resten
a uns 350 metres a ponent.
Emplaçada al Prat de les Basses de qui rep el nom, a uns
1,2
quilòmetres al nord-oest en línia recta del bonic poble de Músser. El
conjunt el formen una paret de pedra seca
adossada a un marge i un llarg abeurador de pedra disposat en angle
recte. El broc és una pedra del país a la que se li ha practicat una
canal i s'ha inserit a la paret a mitja alçada; per ell brolla l'aigua
que cau directament a l'abeurador. Un llarg tronc d'arbre uneix el
capdamunt de la paret amb el final de l'abeurador.
Desfem els últims 350 metres i reprenem el sender 8 amb el
mateix
sentit que l'hem deixat fa una estona. Només 250 metres més endavant el
tornem a abandonar (compte per que el començament del nou corriol que
hem d'agafar està molt desdibuixat per la vegetació) i girem a la dreta
per un corriol que marxa en direcció sud-oest. El corriol ressegueix
entre antigues parets de pedra seca, força tapat per la vegetació al
principi però mica en mica es va obrint, senyal evident de que no
s'utilitza en el tram inicial. Uns 450 metres després, des del mateix
camí que portem, ja veiem la font de la Roca, a sota a la dreta, a
tocar del torrent de Sant Feliu.
La font es troba dins un camp privat, però es pot veure
des del
camí. Trobem la font a uns 600 metres al nord-oest en línia recta del
bonic poble de Músser, a tocar del torrent de Sant Feliu. L'aigua raja
per un broc de plàstic collat a unes pedres adossades a un marge, cau
en un llarg tronc d'arbre buidat disposat en angle recte i finalment va
a parar a un bassal quadrat que serveix d'abeurador pel bestiar.
Continuem. De seguida obviem un camí a l'esquerra barrat amb una
cadena. El camí ara és ample, amb lleugera baixada i marxa en direcció
sud-est. Uns 550 metres més endavant anem a petar a una pista ampla que
ens talla i que prenem a la dreta, amb una fantàstica vista del poble
de Músser amb la serralada del Cadí de fons. De seguida, al costat d'un
encreuament de camins, trobem la font de Dalt de Músser.
La trobem a la sortida nord del poble, escassos 65
metres després
de deixar enrere les últimes cases. La font està adossada a la tanca de
pedra seca d'una finca. L'aigua brolla generosament per un gruixut broc
de ferro encastat a la paret i cau en un primer abeurador allargat per
passar després a un segon abeurador disposat a un nivell inferior. Els
dos abeuradors son de mides iguals, fets amb pedra del país lligada i
rematats per dins amb ciment.
Seguim endavant. Menys de 100 metres després passem pel costat de
les primeres cases del nucli urbà de Músser. Només ens queda continuar
pel carrer i de seguida arribem a la plaça Major, on donem per
finalitzada aquesta entretinguda excursió.
Inici i final del recorregut.