Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-330 (Osona)

Itinerari:

0 0h
 0 Km
 661 m
 41.8389,2.2794Clica per veure'n la ubicació. Carrer Rectoria (Seva)

Son quarts de nou d'un matí de diumenge que amenaça pluja, benvinguda sigui, molta falta fa. Ens dirigim a la plaça de l'església.


1

663 m
 41.8390,2.2798Clica per veure'n la ubicació. Església de Santa Maria de Seva
Edifici que apareix a la documentació des de l'any 952 en una venda com és habitual en aquest tipus de temples. Del seu origen romànic es conserven restes a la banda oest de la nau principal i el magnífic campanar de planta quadrangular, de planta baixa i sis plantes, aquestes amb obertures que van des de finestres de doble esqueixada als tres primers pisos, de mig punt al quart, fins geminades de mig punt als cinquè i sisè; la part superior és de construcció moderna i fou el moment en què es van incorporar els merlets característics de forma piramidal. Exteriorment també conserva al mur exterior a la banda de migjorn un fris amb decoració d'arcuacions cegues del període romànic. Al segle XVII l'edifici va patir reformes molt importants, es va enderrocar l'absis o absis original i es va fer l'edifici més gran, allargant la nau per encabir-hi capelles laterals prop del presbiteri. Posteriorment es va aixecar la teulada i es construí el comunidor. Posteriorment ja al segle XX, concretament l'any 1915 es va modificar la façana i li fou adossat un portal neo-romànic.

























Seva és una de les poblacions que conserva millor la sagrera, nucli format entorn de l'església per tal d'emparar-se en el seu privilegi d'immunitat. Es va fortificar, amb múltiples murs i portals, ja al segle XIV.

                      

Deixem l'església a l'esquerra i passem per sota del passadís d'arc rebaixat fet amb maó.

Avui dia forma part de l'ajuntament, fa uns 9 metres de llarg per 3 d'ample.
                                


El passadís ens aboca al carrer de la Font, una de les sortides del poble. Seguint recte pel passeig de Rafael de Casanova durant 150 metres arribem a una esplanada arbrada presidida per la vella font del Sors.


2 5'
 0,3 Km
 665 m
 41.8396,2.2823Clica per veure'n la ubicació. Font del Sors
Font molt antiga, formada per una construcció de base rectangular que acull la cisterna de captació. Fou feta amb carreus rogencs, amb un frontó al capdamunt que ens fa recordar una caseta, d'uns 4,5 metres d'amplada per uns 1,7 d'alçada. L'aigua brolla per dos gruixudes canelles de ferro colzades amb rajolí situats a la part baixa (un raja més que l'altre) i cau a un bassal allargat de pedra picada a un pam del terra que està empedrat, després passa a un altre d'iguals dimensions disposat a l'esquerra. Al mig del frontal hi ha una llosa de pedra amb un gravat en relleu molt erosionat, difícil d'identificar-lo. Es tracta de l'escut de la família Casanova-Sorts i l'escrit "Reedificada en lo any 1755".
Aquesta és una de les fonts amb un especial interès per a mi, em trasllada a la infantesa, doncs vàrem estiuejar a Seva un parell d'anys quan jo deuria tenir uns 7 o 8 anys. Hi veníem sovint a la font; recordo travessar l'arcada de sota l'ajuntament i recórrer el curt carrer que porta el seu nom, al final del qual arrencava un caminet que ens hi duia. En aquell temps, a casa, li dèiem font de les Heures.









Del costat de la bassa surt un caminet que en una mica més d'un centenar de metres ens duu davant de El Sors (41.8403,2.2813)Clica per veure'n la ubicació.

És un dels masos més antics del terme, documentat des d'època romànica, concretament des de 1134. Conserva l'estructura bàsica antiga, probablement del segle XIII, manifestada per un finestral partit amb columneta, de caire romànic, i l'aparell constructiu de l'època. Va ser ampliat i reformat al segle XVI, com ho revela una finestra d'arc conopial tard-gòtica. Durant la segona meitat del segle XIX es va fer una nova reforma de caire historicista, s'hi afegiren unes torres de planta octogonal de poca alçada. d'estil neoromànic i una façana porticada a tres nivells. També s'hi va encastar una altra finestra gòtica procedent d'una casa del poble. El mas compta amb uns espectaculars jardins on hi ha la seva font. El nom de Sors sembla ser que prové de la transcripció escrita de “dels horts”.
            

Dins els jardins de la finca hi ha una bonica font. Malgrat quedar dins de la propietat, es pot veure sense cap dificultat des de fora de la tanca.

3

659 m
 41.8400,2.2811Clica per veure'n la ubicació. Font del Pinsap del Sors
La font sobresurt d'una gran bassa en forma de “L”, a l'ombra del majestuós pinsap que li dóna el nom. Consisteix en un pilar de base quadrada rematat per una llosa de pedra, de mig metre de base per uns dos metres i mig d'alçada. A la part de dalt se situa el brollador; una cara de persona en relleu, a la boca de la qual se li ha afegit un tub per on raja l'aigua que omple la bassa. El pas del anys i de l'aigua ha anat formant uns sediments coberts de molsa sota el brollador que harmonitzen encara més l'espai.
Cal destacar els bonics jardins on es troba la font, situats al costat de la casa pairal. La bona qualitat del sòl i la disponibilitat d'aigua van afavorir una important presència d'arbres. Els més vells van ser plantats per Ramon de Casanova i Mir, fundador el 1851, de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. De fet encara es poden contemplar uns castanyers d'Índies que tenen més de 150 anys. Tret dels exemplars més antics esmentats, la resta van ser plantats entre 1880 i 1890. S'hi poden veure, entre d'altres, avets roigs, sequoies, tulipers de Virgínia i exemplars únics del cedre de l'Himàlaia, avet del Caucas, xiprer d'Arizona, xiprer dels pantans i una tuia gegant. El més remarcable del jardí és un exemplar de pinsap, plantat el 1880 i declarat arbre monumental, que és el més desenvolupat d'aquesta espècie a Catalunya.



Prenem un camí planer que surt del davant de la casa que marxa en sentit nord-est. Al cap de 175 metres anem a parar a una ampla pista forestal que ens talla i que fem a l'esquerra. Enrere a la llunyania veiem el Sors.

    

La pista discorre planerament entre camps en sentit nord per l'antic camí que anava a Vic i Taradell, per on ara hi passa el GR-2.

                           

450 metres més endavant, cal estar atents, doncs a mà dreta trobarem un rec, i al marge dret, a peu de camí, entre dos grans pollancres separats uns 30 metres, ens espera la font de Femades.

4
 20'
 1,1 Km
 650 m
 41.8445,2.2820Clica per veure'n la ubicació. Font de Femades
Font en mal, just al voral de l'antic camí que anava a Vic i Taradell, per on ara hi passa el GR-2. Tots aquest camps també reben el topònim de "les Femades".
La font consisteix en una petita construcció de pedres i totxanes coberta per una pedra plana del lloc. Al fons, un muram de pedres per on regalima l'aigua. No disposa de broc ni pica, l'aigua cau directament al rec.



























Continuem per la pista amb àmplies vistes a l'esquerra.

          

Les roselles primaverals donen un toc d'alegria a aquest diumenge rúfol, sembla que ha de ploure.

                                   

375 metres passada la font de Femades anem a parar a una bifurcació; rebutgem el brancal de la dreta que duu a Can Calbet, nosaltres a l'esquerra en lleugera baixada. Mig quilòmetre més enllà trobem una altra pista que ens talla i que fem a la dreta, en direcció nord-oest. Uns 250 metres després abandonem la pista i trenquem a l'esquerra per un ample vial que fa certa pujada i que 350 metres més tard ens duu davant de la Creu del Carlí (41.8490,2.2735)Clica per veure'n la ubicació.

Creu de ferro, amb un cert aire modernista, aixecada sobre un turonet de pedres a la vora del camí.
Aquesta creu recorda la mort d'un soldat carlí, Fernando Lanzuela, que tingué lloc el 23 d'agost de 1873.
                                                     

Reculem un centenar de metres fins que trobem a mà esquerra un corriol que marxa en sentit més aviat nord i que ens farà drecera. Al cap de 150 metres cal ser prudents per què el pendent és acusat i el sòl rellisca força. A sota veiem una pista que anem a buscar. Un cop a la pista, la prenem a l'esquerra i de seguida veiem a la dreta un rètol de fusta que ens assenyala la font de la Codina.

                


Així doncs tornem a abandonar la pista i trenquem a la dreta per un senderó que voreja un camp. A l'acabar-se el camp, el caminet segueix en lleugera baixada durant pocs metres fins arribar al riu Gurri, on al seu marge esquerra ens espera la font.

5
 45'
 2,9 Km
 589 m
 41.8516,2.2753Clica per veure'n la ubicació. Font de la Codina
La font és un simple broc d'acer inoxidable encastant en una roca del marge, a mitja alçada. No hi ha pica ni bassal, quan raja, l'aigua cau directament al terra i s'escola fons al riu.
                                    


El Gurri baixa tranquil.

                

Reculem els últims 125 metres que ens separen de l'últim encreuament. Aquí prenem el brancal de l'esquerra, cap el molí del Sors. Davallem lleugerament per una ampla pista durant 275 metres, fins que som al riu Gurri.

                               

El travessem a gual. No baixa gaire ufanós, unes pedres ens ajuden a fer-ho amb comoditat. De seguida som a les ruïnes del Molí del Sors (41.8507,2.2791)Clica per veure'n la ubicació.

Al costat del molí hi havia l'habitatge del moliner, el que ens indica la importància i dimensions d'aquest molí fariner. Actiu fins a mitjans del XIX, alguns molins importants (no és el cas d'aquest) es van arribar a electrificar molt rudimentàriament per seguir funcionant un temps més. L'aigua venia per un rec o canal excavat a la roca, de les restes de les rescloses que trobareu aigües amunt del pont. Aquesta anava fins a la bassa i pel cup queia a la sala del rodet i sortia pel carcau que hi ha a la llera, just al mur del davant del molí. Al riu, una mica més amunt, trobareu els forats de pal i les restes de les fustes que aguantaven les lloses de pedra que retenien l'aigua, i també les guies de la portella que deixava passar l'aigua.














Una cinquantena de metres més enllà passem a frec del pont del Molí del Sors o d'en Gatus (41.8504,2.2795)Clica per veure'n la ubicació.

És un pont del segle XVII que travessa el riu Gurri per l'antic camí ral de Taradell a Seva, fa d'unió entre ambdós termes municipals, doncs el riu n'és el límit. Té dos ulls de desigual amplada, el gran sobre el llit del riu, i el segon més enfilat i petit.
El sobrenom de Pont d'en Gatus li ve donat perquè, pels volts dels anys 40, hi va anar a viure l'Agustí, un captaire pacífic i un xic esquerp que sempre tenia una colla de gats al seu voltant. Va instal·lar-se sota l'arc petit, el qual tenia ornamentat amb testos, pots i cortines. Hi va viure fins a la seva mort.
                      
  
    
                                              

Deixem el pont a la dreta i continuem per l'ampla pista que marxa en sentit sud-est. Les franges blanques i vermelles ens indiquen que estem seguint el GR.

                  

550 metres després d'haver deixar el pont d'en Gatus enrere trobem un pal indicador que ens assenyala el molí de Montmany a la dreta.

                                         


Així doncs abandonem la pista i trenquem a la dreta per un caminoi que davalla en direcció sud i que 200 metres més avall ens aboca altre cop al riu Gurri, on disposem d'una passera feta amb blocs de formigó.

                      

Un cop a l'altra banda continuem per un corriol que s'endinsa en un bosc de ribera i sentit sud-est. De tant en tant trobem uns senyals que ens diu estem seguint la ruta dels Molins de Seva.

                                       

Prop de 400 metres un cop travessat el riu per últim cop arribem a una bifurcació que fem a la dreta, encarant-nos al sud. Un centenar de metres més endavant sortim a un espai obert on hi trobem un filat pel bestiar que ens envolta i a la dreta una tanca de fusta per passar-hi els vianants.

                   

Creuem la tanca i immediatament trenquem a l'esquerra, cap al sud. A l'esquerra, un xic enlairada i allunyada, ens queda una fàbrica. Nosaltres continuem per dins el bosc sense perdre l'orientació sud. Mig quilòmetre després som sota el mas Montmany que ens queda enlairat a la nostra dreta.

                                 

Un centenar de metres més enllà som al costat de la font de Montmany, la qual resta dins un filat pel bestiar.

6
 1h 35'
 5,2 Km
 674 m
 41.8405,2.2874Clica per veure'n la ubicació. Font de Montmany
Petita construcció d'obra arrebossada de planta quadrada, de metre per un d'alçada, recoberta de molsa i heura, amb un taulat inclinat de pissarra negra. Al darrere hi ha la portella que dona accés al seu interior, on podem observar la cisterna. A la part baixa del davant hi ha un robust broc de ferro rovellat per on raja l'aigua que cau a una pica de pedra per sota del nivell del sòl.
              


Uns metres més enllà de la font, el camí fa un gir de 180º i ens duu als peus del Mas Montmany (41.8413,2.2869)Clica per veure'n la ubicació. . Girem envers l'esquerra, deixant el mas a la dreta i una bassa a l'esquerra.

El Mas El Montmany es troba a llevant de la població de Seva. En els seus inicis, el 1245 era un dels masos que marcava les fites de la població. En l'actualitat es pot considerar pràcticament unit a Seva. A finals del segle XIX es va reformar totalment, amb la construcció d'un doble pis de galeries i terrat a la part baixa, la façana de migdia i un accés a l'habitatge per la banda de ponent. Una torrella pròpia de l'època, sobresurt del centre del teulat del mas per donar llum a l'escala. La transformació del mas en casa residencial amb corts i coberts per guardar les eines pròpies de pagès, i el color roig de la façana del mas, li donen un caràcter singular.
                     

Anem a enllaçar amb un camí de terra que fem a l'esquerra i 200 metres més enllà ens aboca a l'avinguda 11 de Setembre. El nostre proper objectiu és la capella de Sant Antoni. Així doncs anirem en direcció sud pels carrers Nostra Senyora del Carme, dels Campaners, Sant Antoni, Figarolas i Ermita, total prop de 800 metres que ens separen de la capella de Sant Antoni de Pàdua (41.8331,2.2856)Clica per veure'n la ubicació.

Petita esglesiola de planta rectangular, promoguda per Toni Parés, fruit d'una prometença en agraïment al sant. La primera capelleta es va col·locar l'any 1910. L'esglesiola actual es va iniciar l'any 1921 i l'any 1927 es va construir el campanar, d'estructura poligonal, amb un coronament d'aire modernista. L'any 1930 es va celebrar la primera missa amb motiu de la benedicció de la capella i el campanar. L'any 1992 la família Parés (Anna, Pilar i Mercè) van cedir la capella a l'Ajuntament de Seva.








































D'aquí estant continuem per la ronda Josep Pla que de seguida ens aboca a la carretera BV-5301. A l'esquerra aniríem a El Brull i Collformic, nosaltres a la dreta, per la vorera i en lleugera baixada. Mig quilòmetre més avall arribem a l'avinguda 11 de Setembre que ens talla. A l'altra banda ens queda la Creu de Terme (41.8373,2.2810)Clica per veure'n la ubicació.

És una creu de terme gòtica que ha canviat diversos cops d'emplaçament. Actualment es troba a un cantó de la plaça de la Creu. L'any 2000, quan estava al mig de la plaça, es va trencar durant una celebració esportiva i poc després van desaparèixer el varal i la creu del segle XV pròpiament dita. El 2014 es van recuperar i restaurar i es va tornar a aixecar prop del lloc on havia estat a principis de segle XX. Ara, les grades i la base són noves i sembla que el varal, un prisma estriat, tampoc és l'original. La creu és una peça de pedra, amb quatre forats quadrats al mig, igual per les dues cares.






























Prenem l'avinguda 11 de Setembre a l'esquerra durant 75 metres, girem a la dreta pel carrer Serradal i el seguim 250 metres. Entre les cases números 33 i 35 del carrer Serradal engega un caminet que mica en mica davalla cap al sot de la Font de la Clavella, just on es troba la font que li dona el nom.


7
 2h 20'
 7,8 Km
 646 m
 41.8375,2.2745Clica per veure'n la ubicació. Font de la Clavella
Aquesta font la trobareu a l'extrem més a l'oest del nucli de Seva, a tocar del veïnat del Serradal, antic grapat de cases fora del conjunt del nucli històric que ara és un carrer més del poble.
La font és a tocar un torrentet que aigües amunt s'anomena Sot de la Burra, però que just quan s'alimenta de la font rep el nom de sot de la font de la Clavella.
Un mur de pedra formant angle recte reté les terres superiors i per 4 graons de pedra ben posada podreu baixar fins al brollador. L'aigua raja per un gruixut broc de ferro i cau a una pica de pedra arran de terra. El sobrant de la pica desguassa a través d'un caneló obert i alimenta una bassa rectangular que resta a metre i mig de la font.



















Reculem fins el carrer Serradal, desfem una mica més de 150 metres i trenquem a l'esquerra per un corriol que fa drecera i ens duu a la ronda de Gaudí, la travessem i ja som al carrer Rectoria, on hem començat la passejada i on la donem per ben acabada.


F 2h 30'
 8,3 Km
 661 m
 41.8389,2.2794Clica per veure'n la ubicació. Carrer Rectoria (Seva)

Inici i final del recorregut.