Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-348 (Vallès Occidental)

Itinerari:

0 0h
 0 Km
 322 m
 41.6399,1.9114lica per veure'n la ubicació. Aparcament de l'Església Nova (Rellinars)

Estem situats a l'aparcament de l'església Nova, un gran crist de ferro ens dóna la benvinguda.

                          

Aprofitem per visitar l'església de Sant Pere i Sant Fermí (41.6399,1.9116)lica per veure'n la ubicació. .

Com que l'església vella quedava molt allunyada del nucli més habitat, es va construir un nou temple arran del camí de les Ferreres, entre els anys 1835 i 1842. És un edifici de tipologia basilical, amb una nau única i capelles entre els contraforts, acabat amb la maçoneria vista. El portal és clàssic, amb frontó triangular molt simple. Al seu damunt hi ha una fornícula amb una imatge de Sant Pere i al costat esquerre de la façana s'alça un campanar d'espadanya de dos ulls.
                                                       

D'aquí estant deixem l'església a mà esquerra i seguim per la pista asfaltada per on hem vingut. Només un centenar de metres més enllà trobem una bifurcació; abandonem l'asfalt que davalla per l'esquerra i prenem una pista forestal de terra que surt planerament per la dreta en sentit nord-est, cap a Casajoana. Al cap d'un centenar de metres trobem la primera bigueta de fusta de la Diputació de Barcelona amb unes franges blanques i verdes que ens recorden que transitem pel sender SL-C 57.

El SL-C 57 és un itinerari circular que ressegueix la gran quantitat de barraques de pedra seca que es troben a l'entorn.
                                      

La mateixa bigueta ens assenyala la font del Ginjoler a l'esquerra. Així doncs prenem el caminet que surt per l'esquerra, travessem un estret camp i a l'altra banda continuem baixant per un senderó que en escassos 25 metres ens aboca al torrent de la Font d'en Sala, tot i que en el darrer tram hi ha quatre graons de ciment. La font està situada enfront mateix, a la llera dreta, sota la soca tallada d'un vell ginjoler que li dona el nom a aquesta primera font d'avui.

1 5'
 0,4 Km
 334 m
 41.6420,1.9141lica per veure'n la ubicació. Font del Ginjoler
La font del Ginjoler és una déu d'aigua permanent que neix en una raconada ombrívola al marge dret del torrent de la Font d'en Sala. Consisteix en un muret baix d'obra arrebossada i adossat al marge. L'aigua brolla per un tub metàl·lic collat al muret, envaït per un gruix de dipòsit calcari envoltat de falzia negra i molsa. Sota el brollador un reposa genolls fet de maó.
A la llera contrària hi ha dos bancs amb respatller i reposa braços d'una llargada que oscil·la entre els tres i quatre metres. Ambdós tenen respatller i reposa-braços fets amb un bloc de pedra als extrems. El primer està situat a mà dreta del corriol, just abans de baixar les escales. Està completament tapat per l'heura. El segon està situat a mà dreta, un cop baixat les escales i és el que actualment permet seure-hi.





Tornem a la pista i la reprenem amb el mateix sentit que dúiem. 125 metres més endavant deixem a mà esquerra el bonic safareig del Mas Gibert de Dalt alhora que som en un encreuament de camins.

                                 

Just en aquest indret, a la dreta, a l'altra banda del torrent, tenim la font d'en Sala.

2 10'
 0,6 Km
 340 m
 41.6423,1.9151lica per veure'n la ubicació. Font d'en Sala
Font emplaçada al marge esquerre del torrent que duu el seu nom. Actualment el seu accés queda dificultat per la vegetació herbàcia que impedeix veure el terra i no saber si poses els peus dins l'aigua. Es tracta d'una petita mina de captació retallada a la roca natural, no gaire profunda, per on a vegades surt l'aigua. Uns dos metres a la dreta de la boca l'aigua brolla del terra formant un petit rec que desguassa al torrent.
                           

Obviem el camí de l'esquerra que és l'accés al mas Gibert de Dalt i seguim per l'ampla pista que fa un lleuger gir envers la dreta, mantenint direcció nord-est. Aviat passem pel costat de dues pilones tronco-còniques, punt on cal abandonar la pista i trencar a la dreta tot baixant directament a la llera del torrent. El llit en aquest tram de torrent és totalment rocós i de fàcil accés. Uns metres més amunt ja es veu un salt d'encara no dos metres d'alçada que acull la font dels Bugaders.

3 15'
 0,8 Km
 342 m
 41.6431,1.9164lica per veure'n la ubicació. Font dels Bugaders
La font dels Bugaders està situada al bell mig del torrent de la Font d'en Sala. Es tracta d'una surgència que aflueix per entremig de la roca calcària que en aquest indret forma una mena de graó. Abans de perdre's torrent avall, omple un parell de cassoles o clot natural de la roca.























Retrobem la pista i seguim amb suau ascens durant 1,1 quilòmetres. Enlairada a la nostra esquerra veiem el mas Casajoana.

Coneguda també com a Casa Jussana, aquest mas és documentat des del segle XV. El cognom de Casajoana sembla que començaria a trobar-se en els documents a partir del segle XVII. Els segles XVIII i XIX, són els anys de bonança i esplendor de la vinya. El mas s'enriqueix, sobretot per la façana est i sud (esgrafiat, galeria, porxades) També té extensions d'olivera i elabora el seu propi oli en el trull de la propietat. Només cal veure les marjades i les barraques realitzades en pedra seca, fins que arriba la fil·loxera.
     

Uns metres més amunt passem per sota del pou de Casajoana, tot seguit defugim l'accés a la masia que se'n va per l'esquerra i a la dreta ens queda la bassa, safareig i font de Casajoana.

    
4
 40'
 1,9 Km
 422 m
 41.6491,1.9235lica per veure'n la ubicació. Font del Safareig de Casajoana
El conjunt està format per un safareig per fer la bugada i una gran bassa.
El safareig és una construcció de planta rectangular, tota ella feta amb pedra irregular i argamassa i impermeabilitzada. Està protegida per una coberta de teula àrab a un sol vessant amb carener horitzontal i ràfec de protecció compost per una filera de teules, bigam i llates de fusta. L'estructura que suporta el pes de la teulada consisteix en dos pilars que reposen damunt del safareig mateix i dos murs, de tancament perimetral orientats a tramuntana i llevant respectivament. En el mur de tramuntana hi ha un petit barri de ferro amb passador que permet accedir a un passadís enrajolat, on hi ha la rentadora.
La rentadora està arrebossada i a mà esquerra, arran de paret hi ha la pica amb un parell d'aixetes modernes que controlen el pas de l'aigua i la deriven segons necessitats cap a la bassa de regar construïda al costat mateix o bé cap els abeuradors.
Al bell mig de la paret també es pot veure una finestra de maó que va ser tapiada i reoberta per passar-hi modernament els tubs que deriven l'aigua de la font cap els abeuradors de les cavallerisses. En ocasions l'aigua sobrant raja a través d'aquesta finestra i surt a l'exterior, on cau a una pedra disposada al terra per on s'escola camí avall. D'això bé que se la consideri una font.



Des d'aquí se'ns obren fantàstiques vistes a Montserrat.

   

Davant nostre rebutgem el camí de l'esquerra i prenem la pista que surt d'enfront, barrada per una cadena que impedeix el pas als vehicles, que puja fins al coll de la Morella i enllaça amb el camí Ral. Al cap d'un centenar de metres abandonem la pista i trenquem a l'esquerra per un estret corriol que s'endinsa en el bosc. El camí, força planer, marxa en sentit nord-est i de mica en mica es va adreçant al nord. Al cap d'uns 450 metres podem observar a l'esquerra per sota del marge una bassa descoberta construïda aprofitant la forma del terreny, per sobre del gorg. Una cinquantena de metres més enllà s'acaba el camí alhora que som a la font de Casajoana.

5
 1h
 2,5 Km
 451 m
 41.6528,1.9281lica per veure'n la ubicació. Font de Casajoana
Emplaçada en una raconada ombrívola del torrent que porta el nom de la masia o de l'Esbarzer, segons quin mapa es miri i que neix en els contraforts de la Morella.
La font proveeix d'aigua a la masia a través d'una canalització soterrada. L'aigua neix d'una déu d'aigua permanent d'entre les fissures de la roca calcària i forma una petita bassa.
                         

Reculem els 650 metres que ens separen de la bassa-safareig de Casajoana que ara ens queda a l'esquerra. Un cop aquí prenem la pista que arrenca a la nostra dreta en direcció nord-est i lleugera pujada. Mig quilòmetre més endavant creuem el torrent de l'Esbarzer alhora que el camí fa un gir pronunciat a l'esquerra, encarant-se al sud-oest i comencem a davallar. 125 metres després trobem una bigueta de fusta que ens assenyala la barraca de Casajoana a l'esquerra.

                        

Un corriol que salva el marge a partir unes escales construïdes amb motiu de la inauguració de la ruta hi mena directament. Barraca de Casajoana (41.6510,1.9261)lica per veure'n la ubicació. .

Es tracta d'una construcció aïllada, de planta quadrangular que mesura 3,80 per 3,50 metres l'exterior. Està situada al damunt d'una feixa, reforçada per un marge no massa alt de pedra seca. Els paredats estan construïts amb blocs de pedra irregular, falcada amb pedruscall. La porta, orientada a l'oest, està desplaçada cap el costat dret de la façana principal, amb llinda plana i contra llinda de descàrrega amb lleixa. Els brancals són rectes i el marxapeus sobre elevat. La coberta és de volta per aproximació de filades amb caramull obert i amb una alçada màxima de 2,75 metres a l'interior, mentre que l'alçada del voladís fa 2 metres. Conserva el recobriment de terra exterior amb substrat herbaci, molses i sèdums que retenen la terra i impedeixen les filtracions d'aigua. A l'interior, destaca un doble cocó o tinell superposat situat al davant de la porta, perfectament executat amb una llosa plana disposada verticalment al fons. El mur de ponent té una espitllera quadrangular.
Restaurada per l'Associació Amics de Rellinars als anys 2000 amb motiu de l'inventari i posterior ruta SL-C 57 per donar a conèixer el patrimoni de la pedra seca al municipi. Un d'aquests homes era en Ramon Jover, paleta d'ofici que de jovenet havia visitat al seu pare Gori Jover mentre va viure amagat als boscos de l'Obac, al Sot de la Calsina, sota el Paller de Tot l'Any per no tornar a la presó de la Model on hi havia passat vuit anys de la seva vida denunciat per roig. Havent-se d'espavilar vivia en una barraca de carboner i feia carbó per al Mundet. Un cop assabentada la família, en Ramon, durant l'hivern, pujava al bosc per ajudar al seu pare. Jubilat, va decidir tornar a agafar les eines per intentar refer la barraca del darrera de casa seva. L'èxit i el ressò de la proesa varen fer la resta. Es creà un grup amb l'objectiu de restaurar les barraques, netejar el seu entorn per fer-les accessibles i obrir una ruta perquè els caminants i els fills del poble en poguessin gaudir.



Tornem a la pista i la reprenem amb el mateix sentit que dúiem, en sentit més aviat oest tot resseguint el curs del torrent de l'Esbarzer que ens acompanya a sota a l'esquerra. 450 metres més avall arribem a una gran clariana alhora que la pista entra en un revolt pronunciat d'esquerres on hi veiem un pilonet de pedres amuntegades a modus de senyal.

             

Abandonem temporalment la pista i seguim pel caminet que surt per la dreta en sentit nord. És un estret camí que fa certa pujada i que en 225 metres ens aboca davant la cova Japarrona que acull en el seu interior la font del Càntir.

                                

Una bigueta informativa de la Diputació de Barcelona ens convida a pujar uns graons excavats al terra fins a l'interior, on ens espera la font.

6
 1h 30'
 4,5 Km
 420 m
 41.6529,1.9221lica per veure'n la ubicació. Font del Càntir
La font del Càntir està aixoplugada dins la cova Japarrona, situada a l'obaga de Serra Gallina.
Es tracta d'una cavitat ombrívola i fresca, de divuit metres de recorregut, situada per sota de conglomerats amb senyals evidents d'haver estat excavada per al seu aprofitament com habitacle. La boca d'entrada, parcialment segellada amb un mur de pedra seca i blocs despresos de la part superior, dona pas a una sala ample que es va fent cada vegada més baixa fins impossibilitar restar dempeus. Al mig de l'estança hi ha una pica de pedra rodona que recull l'aigua d'un degotall que regalima des del sostre a partir d'un càntir collat boca avall (malauradament la nansa del càntir es va trencar i desaparèixer). La pica se sustenta al damunt d'un pilar de pedres sobreposades per l'home, que amb el temps es van recobrint d'una pàtina a base de concrecions calcàries i molses. Unes pedres ben posades i alineades al davant de la font serveixen de pedrís per descansar. Un parell de metres cap a l'interior, hi ha un graó excavat al sòl. En aquest indret la galeria s'eixampla fins ocupar un espai d'uns 10 metres d'amplada mentre l'alçada disminueix fins arribar a 1,70 m. Arribats en aquest punt, l'alçada disminueix considerablement fins que es fa totalment impracticable. Al darrera de la font, arrambat al mur, hi ha un altar fet per amuntegament de pedres, aprofitant una petita cavitat de concrecions calcàries. Està presidit per una Marededéu de Montserrat envoltada de flors naturals i artificials que hi deixen els caminants o els fidels.
A la paret de l'abric, ben visible, un rètol pintat de color verd amb una flor blanca de cinc pètals i un cercle blau senyalant la presència d'aigua de boca, porta el nom de la font demanant respecte: "FONT DEL CÀNTIR. RESPECTEU-LA. 1993".




































Desfem els últims 225 metres fins la pista forestal, la reprenem a la dreta en constant però lleugera baixada. 225 metres més endavant som a l'alçada de la Presa del torrent de Casajoana (41.6508,1.9195)lica per veure'n la ubicació. que ens queda a mà dreta.

La presa del torrent de Casajoana està situada a l'obaga de Serra Gallina aprofitant un gorg natural. Consisteix en un mur de contenció atalussat construït amb formigó armat. Mesura setze metres d'amplada per una alçada aproximada d'uns set metres. Recull l'aigua del torrent de Casajoana o de l'Esbarzer i del seus afluents principals, el torrent de la Morella i el torrent de la Font del Càntir a més de les aigües d'escorrentia.
                              

Uns metres més enllà de la pista trobem a mà esquerra el pericó de la Presa.

7
 1h 45'
 5 Km
 376 m
 41.6505,1.9194lica per veure'n la ubicació. Pericó de la Presa
Es tracta d'un pericó, petita cisterna de pedra que recull l'aigua que supura de la roca.
El seu interior és de planta rectangular, d'uns trenta cinc centímetres de fondària. El paredat està fet amb totxo i pedra collat amb ciment. A l'exterior només es veu pedra. Al damunt hi ha dues pedres grosses posades en sentit vertical i al damunt una llosa de vuitanta centímetres de llargària per setanta d'amplada col·locada com a coberta. L'obertura mesura 0,50 metres d'amplada per 0,40 metres d'alçada respectivament. Unes barnilles collades en ziga-zaga impedeixen abeurar-s'hi.






















Continuem davallant per la pista en sentit més aviat sud-oest. Al cap de 475 metres s'acaba la baixada al mateix temps que la pista gira envers la dreta. Aviat defugim a la dreta el camí que duu al Casot.

                                    

Una cinquantena de metres més amunt arribem a una bifurcació; deixem temporalment la pista principal que se'n va per l'esquerra i seguim per l'ample camí que surt d'enfront, anomenat camí del Panissar. Escassos 80 metres després som en una nova bifurcació; després prendrem el brancal de l'esquerra per anar a la font del Racó, però abans volem conèixer la font del Bosc. Doncs seguim pel camí que surt per la dreta en lleugera pujada i direcció nord-est. 150 metres més amunt passem pel costat de la barraca del Camí de la font del Bosc (41.6523,1.9150)lica per veure'n la ubicació. que ens queda a l'esquerra, per sota de camí.

Es tracta d'una construcció aèria adossada al marge del camí. Des del camí s'endevina la coberta, desproveïda de vegetació. És de planta circular de dos metres de diàmetre. La porta d'accés està orientada al sud-oest. Els murs tenen un gruix de 0,70 metres. La coberta segueix l'esquema de la falsa cúpula, per aproximació de filades amb llosa de tancament central, amb una alçada total de dos metres. L'alçada del voladís mesurat a la porta d'entrada és d'1,40 m. A l'interior, a mà dreta, aprofitant l'estructura encastada en el marge conserva dos tinells o cocons dobles, superposats. Té una espitllera orientada al nord-oest.
                               

Seguim pujant per la pista. Si mirem enrere se'ns obren fantàstiques vistes de Montserrat.

                               

375 metres després d'haver deixat enrere la barraca, la pista entra en un ample revolt d'esquerres i s'endevina que hi ha una torrentera que baixa per allí. Veurem a mà dreta un rètol de fusta penjat en un arbre que ens assenyala la font del Bosc.

          


Entrant cap a la raconada una dotzena de metres, ja es veu damunt del marge, a una dotzena de metres, una barraqueta de pedra seca a la qual s'hi accedeix per uns graons de pedra ben humits.

8
 2h 5'
 6,2 Km
 416 m
 41.6540,1.9181lica per veure'n la ubicació. Font del Bosc
La font del Bosc és una deu d'aigua situada dins el bosc, emplaçada en el paratge conegut amb el nom d'obaga de la Font del Bosc.
La deu d'aigua està protegida per una construcció de pedra seca, de planta quadrada semblant a una barraca amb coberta de falsa cúpula de la qual destaca una llinda prima i allargassada recolzada damunt de dos muntants, un més alt que l'altra que li dona una inclinació.
Veurem a mà dreta un rètol de fusta penjat en un arbre que ens assenyala la font del Bosc. Entrant cap a la raconada una dotzena de metres, ja es veu damunt del marge, a una dotzena de metres, una barraqueta de pedra seca a la qual s'hi accedeix per uns graons de pedra ben humits. La porta d'accés fa un metre d'alçada per una ica més de mig d'amplada.
A l'interior, l'aigua brolla d'una roca encastada al terra on hi ha una mena d'"Y" amb concrecions calcàries per on regalima l'aigua de manera constant. El seu cabal varia segons la climatologia.
A l'exterior, a mà esquerra, la bancada de pedra seca permet asseure's, mentre que la del costat dret està coberta per la mateixa terra esllavissada del marge.
La coberta exterior està completament envaïda de vegetació arbustiva i gran quantitat de terra provinent de les esllavissades fet que ha provocat un moviment estructural i a l'interior les diferents filades de pedra presenten un evident perill d'enfonsament. Gairebé a tocar de la coberta hi creix un cirerer d'arboç ben ufanós.


Desfem els darrers 550 metres fins l'última bifurcació. Un cop aquí prenem el camí que surt per la nostra dreta en direcció nord. El camí fa una lleugera pujada i 450 metres després ens aboca al Racó, un indret on hi trobem la malaguanyada casa enrunada i dos elements interessants; la font de la casa i una tina.

9
 2h 25'
 7,2 Km
 393 m
 41.6546,1.9134lica per veure'n la ubicació. Font del Racó
La font del Racó es localitza al costat de l'enrunada casa del Racó, en el vessant esquerra d'una torrentera que neix al Serrat del Ginebral, transcorre pel vessant dret de la casa, retrobant-se uns metres més avall amb el torrent del Racó.
La casa del Racó és un mas ubicat al nord del municipi, entre la Serra del Ginebral i l'obaga de la Font del Bosc, estratègicament situada al bell mig de dues torrenteres, una que neix cap el nord de la serra, que dona nom al torrent del Racó i l'altra que baixa pel vessant de solana formant part del mateix sistema hidrogràfic.
Es tracta d'una construcció tronco-piramidal amb un arc voltat, de pedra a la part inferior. Una llosa permet posar-hi els genolls que dona pas a una cavitat d'1,45 m de costat. A l'interior, els murs són parcialment de pedra ja que està excavada a la roca i impermeabilitzats amb morter de calç. La coberta, de volta de canó també en conserva restes. Al fons en l'angle dret hi ha un retall a la roca que permet baixar l'aigua, probablement del pou que hi ha tot just uns quatre metres més amunt però possiblement capti l'aigua del torrent a través d'alguna beta.
El pou està situat al darrera mateix, distant en línia recte uns quatre metres. S'hi accedeix per uns graons de pedra que hi ha a ambdós costats de la font i resseguint el marge de pedra seca fins a trobar una tina. El pou està molt a prop, al costat de la zona d'esbarjo. Es tracta d'un pou d'uns sis a vuit metres de fondària per 1,80 m de diàmetre interior. Està excavat al marge del terreny que va a trobar la roca, arran de torrentera. La part superior del mur està fet de pedra i argamassa que sobresurt uns dos metres d'alçada. Conserva la boca i els dos pedrissos que hi ha a ambdós costats per posar el càntir o la galleda. Ha perdut la coberta, que sembla haver estat de falsa cúpula i la portella de fusta.


A pocs metres del pou hi ha la Tina de la Casa del Racó.

La construcció és constituïda per una única tina de planta circular. Està adossada a un marge aprofitant l'orografia del terreny. La part inferior dels murs es realitza amb pedra i morter de cal i presenta l'interior del dipòsit recobert de cairons, rajols de ceràmica envernissada, lleugerament corbats. La part superior dels murs són fets amb pedra sense material d'unió on es localitza l'entrada de la tina. Aquesta ha estat protegida per un muret de 0,60 m d'alçada i una barana metàl·lica collada als muntants directament amb morter de ciment. L'entrada consisteix en dos muntants verticals sobre els que reposa una sola llinda, plana. No es conserva ni la portella d'accés ni les frontisses on anava collada. Sobre els murs s'estén part del voladís, fet amb pedres més planeres, que tenen la funció d'evacuació de l'aigua de pluja, protegint els murs de possibles filtracions. La coberta és de falsa cúpula, realitzada amb el mètode d'aproximació de filades, sobre la que s'estén, a l'exterior, una capa de terra i pedruscall amb presència de falzia i molses degut a que és una zona ombrívola. A l'interior, sota la falsa cúpula no es conserva la bigueta encastada on s'hi lligava la corda i permetia als homes agafar-s'hi durant la trepitja del raïm. La boixa està situada a la part inferior de la tina, per sota del marge, però no és visible. De la barraca que la protegia en resten dos murets testimonials. Per a la construcció de la tina s'han emprat pedres extretes de la mateixa pedrera de la casa, molt a prop sense carejar. Però en conjunt, el seu estat de conservació és molt bo.
El recipient fonamental per a l'elaboració del vi a partir del segle XVII, fou la tina, de forma circular o quadrada, construïda amb pedra en sec i morter de calç, amb l'interior impermeabilitzat amb cairons envernissats de color vermellós o groguencs. Cronològicament, les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana, i de moment al municipi de Rellinars no se n'han localitzat, mentre que les folrades amb cairons envernissats es van fer a partir del segle XVII (Ballbé, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. L'expansió dels segles XVIII i XIX es dóna quan la fil·loxera afectà les vinyes franceses el 1863, i la demanda de vins catalans augmentà. Però a partir de 1892, començà a afectar la nostra zona. Tot i què es plantaren algunes vinyes amb peu americà, que va mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització, no tornaria a ser mai més un conreu important, abandonant-se progressivament les feixes.


Reculem els 450 metres que ens separen de l'última bifurcació, deixem a l'esquerra el camí que duu a la font del Bosc, nosaltres seguim d'enfront. 75 metres després som de nou a la pista principal que ara fem a la dreta. De seguida trobem una bigueta informativa que ens indica que hem retornat al sender SL-C 57 i també que trobarem dues barraques més.

                         

125 metres més avall trobem un post de la Diputació de Barcelona que ens assenyala la barraca d'en Ramon del Gibert de Baix (41.6492,1.9136)lica per veure'n la ubicació. a mà esquerra. Un curt caminet davalla 25 metres fins la barraca.

Es tracta d'una construcció aïllada, construïda en el que havia estat una feixa planera. És de planta circular d'1,80 m de diàmetre interior. Està feta de pedra irregular, les més grosses s'han emprat en la construcció dels muntants i basament. Té una doble llinda plana. La porta d'accés està orientada al sud, mesura 1,10 m d'alçada per 0,50 m d'amplada màxima. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament central. A l'exterior, conserva el voladís (que mesura des del terra 1,40 m) i el recobriment de terra amb estrat herbaci i sèdums que la protegeixen de filtracions d'aigua. A l'interior, enfront mateix de la porta hi ha un doble cocó o tinell superposat. Té una espitllera orientada a l'oest. En el cocó superior hi ha una Marededéu de Montserrat i un gerret amb flors.
                                

















Tornem a la pista i la reprenem amb el mateix sentit que dúiem. Gairebé 200 metres després entrem en un ample revolt d'esquerres, on veurem per la dreta un corriol que s'enfila uns metres fins una esplanada on s'hi ubica la barraca d'en Pere Baquer (41.6483,1.9112)lica per veure'n la ubicació.

Es tracta d'una construcció aèria, aïllada, de planta circular que mesura 2,15 m de diàmetre interior. La porta, orientada a l'oest, mesura 1,20 m d'alçada per 0,74 m d'amplada a l'exterior i 0,50 m a l'interior. Té marxapeus. Els muntants, rectes, suporten tres llindes, de les quals, la davantera està partida per la meitat. El gruix de murs és de 0,80 m. La coberta és de falsa cúpula amb caramull, seguint el sistema d'aproximació de filades. L'alçada màxima a l'interior de l'habitacle és de 2,45 m. A l'exterior, ha perdut tot el recobriment de terra que la impermeabilitza. Conserva tot el voladís amb una alçada (mesurada davant de la porta) d'1,60 m. A banda i banda de la porta d'entrada hi ha una banqueta de pedra. A l'interior, hi ha un doble tinell sobreposat. Té una espitllera orientada a l'est.



















Desfem el corriol i seguim per la pista forestal que marxa en sentit sud. Al cap de 450 metres som al costat de la font de l'Esbarzer que ens queda per sota del camí a mà esquerra.

          

10
 2h 55'
 8,7 Km
 328 m
 41.6448,1.9105lica per veure'n la ubicació. Font de l'Esbarzer o dels Bullidors
La font consisteix en un muret de pedra situat a la riba dreta del torrent, per sota mateix del marge de la pista que ressegueix el torrent. El mur està cobert per un estrat herbaci espès i molses propis dels indrets humits. D'aquest mur surt un broc de plàstic per on raja contínuament l'aigua i cau al terra. L'aigua es perd per un regueró cap el llit del torrent, per on baixa aigua i on es pot observar la formació de bombolles.
Aquesta font rep també el nom de la font dels Bullidors pel fet de la formació de bombolles dins de l'aigua.
























350 metres més avall anem a parar a una pista cimentada que ens talla i que prenem a l'esquerra. 200 metres després passem per sota de la capella de Sant Felip Neri.

Petita capella rural que pertany al mas les Ferreres. Va ser construïda l'any 1660 segons la data inscrita a la llinda de la porta. És un edifici de planta rectangular amb absis semicircular i campanar d'espadanya damunt la façana. A l'interior es conserven pintures murals de l'any 1811 fetes per la mateixa mà que va pintar les parets del mas.
                                

Seguim per l'asfalt. 175 metres més endavant creuem un pont que salva el torrent de la Font d'en Sala, a continuació el camí fa un gir envers la dreta i 75 metres després enllacem a la dreta amb la pista inicial, que en un centenar de metres ens acompanya a l'aparcament on tenim estacionat el vehicle.

F 3h 20'
 9,6 Km
 322 m
 41.6399,1.9114lica per veure'n la ubicació. Aparcament de l'Església Nova (Rellinars)

Inici i final del recorregut.