Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-349 (Montsià)

Itinerari:

0 0h
 0 Km
 121 m
 40.6312,0.5715lica per veure'n la ubicació. Àrea de lleure de la Muntada (La Ràpita)

Estem situats a l'entrada de l'àrea de lleure, amb un pal informatiu que ens assenyala "Itinerari de les fonts i cocós" que ens acompanyarà en aquest recorregut.

                     

A partir d'aquest punt la pista està barrada al pas de vehicles motoritzats els dies festius. Travessem la barrera i seguim per la pista en sentit ponent. Al cap de només 150 metres trobem a l'esquerra un pal informatiu que ens assenyala la Piqueta de la Proví a l'esquerra.

               

Baixem pel corriol que en 60 metres ens aboca al barranc de Solito. Un cop aquí cal remuntar-lo a la dreta una cinquantena de metres i serem al costat de la primera de les fonts d'avui, la Piqueta de la Proví, que ens queda a mà esquerra.

1 10'
 0,3 Km
 123 m
 40.6306,0.5689lica per veure'n la ubicació. Font de la Piqueta de la Proví
L'aigua que sua del marge es canalitza a través d'un petit rec obert i s'emmagatzema en una pica allargada picada practicada a la mateixa roca de la llera del barranc.
                                       

Tornem a la pista i continuem amb el mateix sentit que dúiem. A l'esquerra el cingle de Cacac.

                  

Al cap de 600 metres trobem un pal indicador que ens assenyala "Itinerari de les fonts i cocós" a la dreta.

                                 

Abandonem doncs la pista cimentada i trenquem a la dreta per un ample camí de terra alhora que invertim el sentit del nostre caminar. Només un centenar de metres més amunt prenem una sendera que surt per l'esquerra en acusada pujada i ben assenyalada amb franges blanques.

                    

Després d'un centenar de metres en direcció est, girem envers l'esquerra i quedem encarats al nord. A la nostra esquera veiem el barranc que baixa des de La Foradada.

                                

A l'esquena veiem allunyar-se el cingle de Cacac.

                                        

El camí va guanyant alçada tot vorejant feixes d'oliveres i evitant marges de pedra. 300 metres després arribem a una bifurcació; el brancal de l'esquerra ens baixaria a la font del Margalló, però nosaltres la visitarem de tornada, ara agafem el corriol que surt per la dreta. 150 metres més endavant som al costat de la cova d'en Tendo (40.6354,0.5649)lica per veure'n la ubicació. .

A la s'hi va trobar el 1964 una pintura mural amb una curiosa associació entre un brau d'estil paleolític superior i una figura humana de tipus llevantí. Fou la primera pintura rupestre paleolítica trobada al sector oriental peninsular. Espoliada poc després, es tornà a estudiar als anys 1980 i es va fer un projecte de prospecció de la cavitat, el 1990, dirigit per Anna Alonso i Alexandre Grimal, que van aportar dades interessants i substancials, si bé no es va arribar a esbrinar la sort d'aquella extraordinària mostra de les creences dels grups paleolítics.
La cova és un petit forat que s'enfonsa quasi verticalment en el terra, és a dir un avenc que s'eixampla cap avall. L'any 1964 es descobrí una pintura rupestre que fou estudiada per Eduard Ripoll i que actualment està destruïda. La figura essencial era un toro en posició vertical i el cap aixecat de tipus paleolític, i una possible silueta humana de tipus llevantí. El bòvid rampant representat mesurava uns 33 cm d'altura, estava orientat a la dreta i a la dreta de les seves extremitats posteriors hi havia una polèmica representació d'un arquer. Tot això en color negre.















El camí avança en sentit nord-oest durant uns 160 metres més, després gira envers la dreta encarant-se al nord-est. Aquí se'ns obren excel·lents vistes.

       

Continuem 250 metres fins a trobar un pal informatiu que ens convida a visitar el cocó de Victòrio.

                   

Prenem doncs el brancal de la dreta. El caminet circula en sentit sud, envoltant la mola de Calatrava que ens queda a la dreta i per damunt de marges de pedra en sec. En escassos 125 metres som al costat del cocó de Victòrio. Una bigueta de fusta ens ho anuncia.

2 1h 10'
 2,1 Km
 340 m
 40.6371,0.5655lica per veure'n la ubicació. Font del cocó de Victòrio
El cocó de Victòrio presenta planta el·líptica i coberta en falsa cúpula. Està obrat amb un parament doble de poca alçària i té un portal amb una gran llinda.
El seu interior és ple d'aigua que s'ha emmagatzemat per filtració.
Un cocó o bassol (o cadolla) és una estructura de pedra en sec (pedra calcària) de dimensions menors que les de la bassa que serveix de dipòsit d'aigua de pluja, coberta per evitar-ne l'evaporació i la brutícia. S'usa per abeurar els animals i se sol situar vora un camí. Es recull l'aigua per filtració a través de la coberta.
A les comarques tarragonines, s'anomena cocó al petit dipòsit fet a la vinya per tal d'arreplegar-hi una petita quantitat d'aigua que, ordinàriament, no passa d'un parell de galledes i de vegades només la suficient per a refrescar-hi el càntir. Hi ha cocons disposats de manera que l'aigua que hi entra hi arriba filtrada per una gruixa de sorra o de terra. Altres cocons, en canvi, no són més que clots naturals que s'omplen quan plou.





                                        
  

Des d'aquí gaudim de fantàstiques vistes del Delta de l'Ebre.

                      

Reculem els últims 125 metres fins al pal informatiu, des d'on veiem clarament la dibuixada senda que surt per la dreta per la qual continuem tot seguint les franges blanques. El camí davalla força, inicialment en sentit nord i al cap d'una mica més de 200 metres gira evers l'esquerra, cap a ponent. Uns 250 metres més avall anem a enllaçar de nou a la pista principal cimentada que prenem a la dreta. Som de nou al camí de Mata-redona, avançant planerament. Mig quilòmetre més enllà arribem a l'aparcament del cocó de Jordi. A la dreta ens queda un pal informatiu que ens assenyala el camí a seguir per anar a la Foradada i també a la font del Burgar, el nostre immediat objectiu.

                          

El camí és ample i força planer. Al cap de cent metres travessem al barranc de Solito al mateix temps que descrivim un revolt a l'esquerra, 175 metres després entrem en un revolt pronunciat de dretes on trobem una bifurcació amb un pal informatiu.

                                                         

Defugim el brancal de l'esquerra que puja dret a la foradada, nosaltres fem a la dreta seguint unes franges grogues i blanques i adreçats al nord-oest. El camí poc a poc es va estrenyent, marxa per dins el bosc en lleugera pujada. Un quilòmetre més amunt enllacem amb el GR-92 que ens ve per la dreta. Trobem un pal informatiu.

                                      

Continuem recte. A partir d'ara les marques blanques i vermelles del GR-92 ens acompanyaran 300 metres fins al deliciós paratge de la font del Burgar, un frondós alzinar que envolta la bonica font.

3 2h 20'
 4,8 Km
 400 m
 40.6425,0.5466lica per veure'n la ubicació. Font del Burgar
El conjunt de la font queda en una esplanada allargada a recer d'un mur transversal de pedra en sec que reté les terres del marge. Està format per la font i vuit piques de pedra connectades i arran del terra.
Destaca una pedra en el mur amb el nom de la font pintat amb lletres de color negre.
A l'esquerra del rètol hi trobem la surgència. L'aigua brolla d'entre les pedres i surt a l'exterior gairebé arran del terra, omple una primera pica central i d'aquí vessa a les contigües.
Al costat del brollador també hi ha una bigueta de fusta amb el nom de la font.
La font del Burgar forma part de la ruta de la Foradada i és el punt on es sol fer una parada per a esmorzar. És un lloc de visita obligada per als visitants i residents amants del senderisme i la muntanya. Al voltant de la font hi ha diverses carrasques monumentals i forns de calç de gran interès per visitar. A més, el bosc del Burgar és ombrívol que contrasta amb la vegetació general de la Serra del Montsià, que generalment està caracteritzada per un clima mediterrani més sec on predominen els matolls i herbes aromàtiques.
És potser la font més abundosa de la serra. L'existència de la font del Burgar és condicionada per l'estructura geològica i la conca d'uns dos quilòmetres quadrats a l'entorn de Mata-redona. L'aportació quasi contínua del rajolí d'aigua de la font és deguda a la pluja. L'aigua en caure sobre les roques esquerdades de l'altiplà s'infiltra directament i circula fins a les roques margoses semi-impermeables del barremià i acaba sortint per la font amb bones aportacions. L'aigua de la font, com correspon a les característiques locals del rocam, és fresca, carbonatada i neta, amb baix contingut de nitrats.
La font del Burgar, a més de constituir un indret habitual de descans per als qui s'endinsen a la serra del Montsi`, és un punt d'abeurada per a l'avifauna i per als mamífers, i un lloc de reproducció d'importants espècies d'amfibis com els tritons, els gripaus o les granotes.



La nostra intenció era pujar a la Foradada, ho deixarem per una altra ocasió.

Reculem els 1,6 quilòmetres que ens separen de l'aparcament del cocó de Jordi. Aquí prenem la pista cimentada en direcció contrària a la que dúiem al venir. Mig quilòmetre més enllà deixem a l'esquerra el corriol per on hem tornat del cocó de Victòrio i mig quilòmetre després som al costat d'un pal informatiu que ens queda enlairat a l'esquerra del camí i que ens assenyala la font del Margalló. Doncs som-hi.

                                           

El corriol marxa en sentit nord-est i presenta una acusada pujada.175 metres més amunt som al costat de la font del Margalló.

4 3h 30'
 7,6 Km
 290 m
 40.6357,0.5619lica per veure'n la ubicació. Font del Margalló
Quan la font brolla, l'aigua surt de sota d'unes roques i omple una llarga bassa feta amb lloses de pedra.
El margalló és una palmera petita que només amb els anys arriba a sobrepassar els 3 o 5 metres d'altura. Té el tronc revestit de fibres molt fosques i acostuma a fer rebrots des de la base. Les fulles són palmades, en forma de ventall, d'un verd blavós, que neixen d'un pecíol fi i molt espinós d'un metre o metre i mig de llargada. Floreix a la primavera, amb flors masculines i femenines en peus separats. Fructifica a la tardor i en els exemplars femenins es poden veure els dàtils petits i rodons, no comestibles.










   

Baixem de nou a la pista i la prenem a l'esquerra. Ara només queda seguir-la els 1,2 quilòmetres que ens separen de l'àrea de lleure de la Mundana, on tenim estacionat el vehicle.

F 4h
 9 Km
 121 m
 40.6312,0.5715lica per veure'n la ubicació. Àrea de lleure de la Muntada (La Ràpita)

Final del recorregut d'avui.