Clica per tornar a la pàgina de Caminades.

Caminada I-351 (Cerdanya)

Itinerari:


0 0h 0 Km 2.126 m 42.4643,1.7861 Refugi de Malniu
El refugi de Malniu és un dels espais naturals més concorreguts de la zona, punt de partida de nombroses rutes cap als estanys propers i a les ascensions d'alta muntanya del sector. Des d'aquí s'accedeix a cims tan emblemàtics com els pics d'Engorgs (2.818 i 2.827 m), el Puigpedrós (2.914 m), la Tosseta de l'Esquella (2.871 m), el puig Farinós (2.594 m) o el pedró de la Tossa (2.695 m), entre d'altres.
  A banda dels serveis propis del refugi —allotjament, àpats i dutxes d'aigua calenta— l'entorn immediat disposa de dues àrees recreatives i de pícnic, que el converteixen en un espai molt ben preparat per iniciar o tancar excursions. Tot plegat fa de Malniu un centre neuràlgic de senderisme i alta muntanya a la capçalera de Meranges.
                                                                

Son tres quarts de vuit del matí, amb la fresca agradable de primera hora i ben acompanyat per l'Isidre, l'Antoni i en Josep. Sota el refugi ens queda la font de Malniu, eixuta.

2.125 m 42.4644,1.7863 Font de Malniu
La font de Malniu es troba just sota el refugi, a pocs metres del seu frontal. L'aigua, quan brolla, ho fa d'una gran roca de granit, una massa natural on s'han practicat tres forats alineats, separats per uns dos pams, que actuen com a brocs. El degotall és constant i configura un punt d'aigua rústic i integrat en l'entorn. El doll cau en una bassa rectangular feta amb blocs tallats de granit, que funciona com a primer receptacle. Des d'aquí, l'aigua passa a una segona bassa, també de pedra, i finalment és canalitzada cap al torrent proper, on s'escola de manera natural.
  El conjunt manté un aire senzill i funcional, combinant la roca natural amb una obra mínima que ordena el curs de l'aigua i reforça la sensació d'un espai antic, pràctic i plenament vinculat al refugi.
                                                                    

Iniciem el recorregut als peus del refugi de Malniu, avançant en sentit ponent. Al cap d'un centenar de metres passem a frec de l'Estany Sec (42.4646,1.7847), que deixem a la nostra dreta.

Tot i el nom, es tracta d'un llac artificial, arranjat i protegit per una barana de fusta que delimita el perímetre i n'ordena l'accés. La làmina d'aigua, sovint minsa a finals d'estiu, actua com a primera referència del camí i com a punt d'equilibri visual entre el pla de Malniu i les pinedes que s'enfilen cap al circ d'Engorgs. És un espai tranquil, discret, que marca la transició entre l'entorn immediat del refugi i el paisatge més obert.
                                      


Deixem l'Estany Sec enrere i avancem en sentit ponent, guanyant una lleugera alçada per un espai obert que connecta el pla de Malniu amb les pinedes superiors. El camí és franc i agradable, i manté la mateixa direcció que hem iniciat al refugi. De seguida apareixen els rètols indicadors, que ens confirmen la direcció a seguir cap al nostre primer objectiu del dia: el refugi d'Engorgs.


                                                           

Les franges blanques i vermelles del GR-11 hi coincideixen i reforcen la sensació de seguretat i evidència del traçat, que en aquest tram és especialment clar i ben mantingut. La ruta és molt ben senyalitzada en la seva major part, i fins al refugi d'Engorgs seguirem aquestes marques, que guien el senderista amb una precisió constant entre boscos, clarianes i trams més oberts.


El GR‑11, conegut com el Sender del Pirineu, és un sender de gran recorregut que travessa els Pirineus pel vessant sud, des del Cantàbric fins a la Mediterrània. Amb un traçat d'uns 800 km —dels quals 378 km discorren per Catalunya i Andorra— va ser homologat el 1985 i és considerat un itinerari d'alta muntanya, ja que en molts trams supera els 2.000 metres d'altitud.
El seu recorregut passa per alguns dels espais naturals més emblemàtics del Pirineu: el Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, el Parc Natural de Posets‑Maladeta, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l'Alt Pirineu i el Parc Natural del Cap de Creus, entre molts altres.
A Catalunya, el GR‑11 creua comarques com l'Alta Ribagorça, la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà, la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà.
A la Cerdanya, entra pel Port de Vallcivera, es creua amb el GR‑107 a la Cabana dels Esparvers i passa a prop dels refugis Joaquim Folch i Girona, Malniu, la Feixa i Cabanella, abans d'arribar a Guils de Cerdanya i continuar cap al Ripollès.


Uns 800 metres després d'haver deixat enrere l'Estany Sec travessem el torrent d'Envalls (42.4658,1.7755), un curs d'aigua modest però constant, que s'escola entre blocs de granit i petites congestes herbades.


                                                         

El pas pel torrent d'Envalls marca una nova transició en el paisatge: deixem definitivament enrere la zona més planera i oberta de Malniu i entrem en un terreny més viu, amb presència d'arbres i un relleu marcat.

                                        

Mig quilòmetre més endavant, el camí gira clarament cap al nord‑oest i s'endinsa en el bosc de Corniols. Aquest tram es fa amb facilitat, amb algun puja‑i‑baixa suau, però cal parar atenció a les arrels i pedres que sovint afloren al sender. També anirem creuant petits corriols d'aigua, que aporten frescor al recorregut.


Tot i que no presenta dificultat, en alguns punts el camí mostra un desnivell més pronunciat, sempre ben resolt i perfectament integrat en el traçat del GR‑11. A mesura que avancem, el bosc es va obrint i el relleu es fa més amable.



Una mica més d'un quilòmetre més tard arribem al planell de l'Orri (42.4714,1.7622), una clariana ampla que actua com a balcó natural sobre el circ d'Engorgs i que marca una nova transició en el paisatge..

                                                        




Uns 400 metres després, el sender creua una tartera (42.4728,1.7585) formada per blocs de granit angulars i lloses soltes, resultat de l'erosió i de l'aflorament natural de la roca. El pas és curt i es fa amb facilitat, però cal mantenir l'atenció en l'inestable pedruscall i en algun tram de desnivell més pronunciat.

                                               

Superada la tartera, el camí recupera la seva traça més amable i continua guanyant alçada de manera progressiva. El bosc s'obre i el paisatge es fa més lluminós, anunciant l'arribada a una zona més planera.

                                          

                                                                             

Mig quilòmetre més endavant, el sender avança decididament cap al nord‑oest i arriba a l'alçada del rec de la Costa de Montmajor – Forat del Bou (42.4748,1.7532), un petit curs d'aigua que drena les congestes i fondalades del vessant. El pas és senzill i el camí manté la seva traça clara.


                                                     

Aquest punt marca una nova transició en el paisatge: el bosc es va obrint, el relleu es fa més irregular i comencem a percebre la proximitat del torrent d'Engorgs i del circ pròpiament dit.

                               

El sender continua progressant amb naturalitat, alternant trams de bosc, pedruscall i petites clarianes que anuncien la part final de l'ascens cap al refugi. Les marques del GR‑11 continuen guiant-nos amb claredat, sempre visibles en aquest tram.

                                                       

Mirada enrere.

                                  

A mesura que avancem, el camí guanya perspectiva sobre el fons de la vall. El relleu s'obre, el bosc retrocedeix i el paisatge es fa més mineral, amb congestes herbades i blocs de granit que anuncien l'alta muntanya.


És en aquest punt que albirem, a la llunyania, el refugi d'Engorgs: una construcció discreta, encaixada al peu del vessant i perfectament integrada en l'entorn del circ glacial. La seva silueta vermellosa destaca entre el mosaic de roques, prats alpins i el curs d'aigua que davalla pel torrent d'Engorgs, esdevenint una referència visual clara que acompanya la progressió del senderista. Mentrestant, el GR-11 continua guiant-nos amb precisió cap a la capçalera del riu Duran, tot acostant-nos gradualment al cor d'aquest magnífic amfiteatre d'alta muntanya.

                                 



La visió del refugi marca l'inici del tram final d'aproximació, un sector agradable i ben definit que travessa una extensa esplanada herbada. Poc després creuem el torrent d'Engorgs (42.4795,1.7464), les aigües del qual descendeixen dels estanys i comes superiors per alimentar la capçalera del riu Duran.

                                         

Superat el pas, trobem una bifurcació. Rebutgem el brancal de l'esquerra, que baixa al pla de Campllong, i seguim pel de la dreta, en direcció nord i lleugera pujada. El refugi d'Engorgs (Joaquim Folch i Girona) va guanyant presència davant nostre, arraulit als peus de la imponent muralla granítica que tanca el circ. En només 200 metres hi arribem.


1 2h 4,6 Km 2.378 m 42.4812,1.7456 Refugi d'Engorgs (Joaquim Folch i Girona)
Es tracta d'un refugi lliure d'emergència sense guarda, propietat de la FEEC i amb capacitat per a 18 persones, situat al circ d'Engorgs, al vessant sud-occidental del Puigpedrós, dins el terme municipal de Meranges. Construït amb murs de pedra vista i coberta metàl·lica d'un sol vessant, destaca per la seva senzillesa i per la bona integració en l'entorn d'alta muntanya, on els materials naturals i les formes austeres dialoguen amb el paisatge granític que l'envolta.
                                                       

Des del refugi iniciarem una agradable volta circular pels estanys del circ d'Engorgs, en sentit contrari a les agulles del rellotge. L'itinerari, de poc menys de tres quilòmetres, no disposa de cap senyalització específica en el primer tram del recorregut, si bé diverses fites en faciliten el seguiment. La ruta ens permetrà descobrir, un rere l'altre, els principals estanys del circ: l'estany Llarg, l'estany de la Portella i els Aparellats. Després de passar per un petit estany sense nom, retrobarem el GR-11 i passarem encara arran d'un últim estany innominat abans de completar aquesta atractiva volta lacustre retornant al refugi.

                                          


                         

                         



Estany Llarg (42.4859,1.7401)

  L'estany Llarg és l'únic del circ que té plantes aquàtiques, també és el de més superfície, 1.7 ha.
                       
                           
                                        
                                        

Estany de la Portella (42.4848,1.7383)

El circ d'Engorgs constitueix un dels conjunts lacustres d'origen glacial més interessants de la Cerdanya. Situats al voltant dels 2.500 metres d'altitud, els seus estanys s'estenen en una conca presidida pel Puigpedrós a llevant i el pic de Calm Colomer a ponent. Malgrat les seves dimensions modestes, formen un conjunt nombrós i harmoniós, on destaquen l'estany Llarg i els estanys Aparellats, els de major superfície.

El paisatge vegetal està dominat pels prats alpins de festuca i per diverses zones de molleres, hàbitats de gran interès ecològic. Les aigües, molt transparents i pobres en nutrients, són característiques dels estanys oligotròfics d'alta muntanya. L'estany Llarg és l'únic que manté una vegetació aquàtica abundant, amb espècies tan singulars com el Potamogeton alpinus, l'espargani o la subulària.
Un dels trets més excepcionals d'Engorgs és l'absència de peixos introduïts, una circumstància cada vegada més rara als Pirineus. Aquest fet ha permès conservar un ecosistema lacustre molt pròxim al seu estat natural, amb poblacions destacades d'invertebrats aquàtics, entre els quals sobresurt l'amfípode Gammarus lacustris, així com una notable presència de granota roja.
La conca lacustre forma part de l'espai natural Tossa Plana de Lles-Puigpedrós, integrat a la xarxa Natura 2000, i presenta un estat ecològic qualificat com a molt bo. La singularitat dels seus estanys, especialment el fet de mantenir-se lliures de peixos, converteix aquest indret en un dels espais aquàtics de més interès ecològic dels Pirineus Orientals.
               
                               
                                                   



Estany dels Aparellats (42.4819,1.7335)

  Superfície aproximada 1 ha.
                           
                                                            

            

                              

                                                  

                        

                        

                                                    

                                                     


Després de completar la volta pels estanys, retornem al refugi d'Engorgs.



 3h 45' 7,3 Km 2.378 m 42.4812,1.7456 Refugi d'Engorgs (Joaquim Folch i Girona)


Des d'aquí només caldrà desfer el camí recorregut durant l'anada, seguint de nou el GR-11 vall avall fins a arribar novament al punt d'inici, el refugi de Malniu, acomiadant-nos d'un dels conjunts lacustres més singulars i ben conservats de la Cerdanya.

                      

                      
                  

F 5h 30' 12,2 Km 2.126 m 42.4643,1.7861 Refugi de Malniu

Amb el retorn al punt d'inici es clou aquesta magnífica descoberta del circ i dels estanys d'Engorgs.



Recull de dades:

- Generalitat de Catalunya. Estanys i molleres d'Engorgs. Fitxa descriptiva de zones humides de Catalunya.

- Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Refugi d'Engorgs (Joaquim Folch i Girona).

- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Cartografia oficial.

- Viquipèdia. Estanys i molleres d'Engorgs.