Erigida als afores del poble pel sud-est, a uns 300 metres de les últimes cases.

Es localitza per sota del camí de Tiana, a la vall del torrent de la Font Sunyera, el qual aigües avall esdevé el torrent de la Ffont de Baix.

L'accés és ben senzill des del centre del nucli urbà. Ens situem a la plaça Joan Matons des d'on agafem en direcció sud el carrer de la Font del Ca. Un cop deixades enrere les últimes cases defugim una pista amb una cadena que arrenca per l'esquerra i l'antiga bàscula de la pedrera de Can Gallemí a la dreta i continuem recte. Més tard el carrer cimentat travessa una altra filera de cases, al final de les quals franquegem una cadena i el carrer esdevé una pista de terra que seguim. Un centenar de metres més endavant deixem a l'esquerra una antiga pedrera i a la dreta un camí. Al cap d'uns 175 metres trobem un pou municipal a la dreta. Aquí abandonem la pista que segueix pujant suaument i entrem per la dreta en una esplanada amb plataners, on al final a l'esquerra, sota el marge de la pista, ens espera la font.

Gairebé sempre raja.

La font està formada per un gran arc de mig punt obert al bell mig d'un talús folrat en pedra que sosté el marge inferior del camí. L'arc fa metre i mig d'alçada, presenta la meitat inferior excavada a la roca i la superior bastida en obra, amb un revestiment arrebossat de guix i calç acolorit amb sulfat de ferro.

El broc és un tub d'acer inoxidable encastat a la paret interior per on raja l'aigua que cau al paviment de pedra erosionada inferior i es deixa marxar cap a l'exterior, escolant-se per l'esplanada. Al costat del toll on cau l'aigua hi ha un sortint de pedra a mode de lleixa o banc.

Al capdamunt de la font podem veure una pedra gravada amb la data 1889 i les inicials P i M.

Davant de la font disposem d'una agradable i àmplia esplanada, amb pedres de grans dimensions sobrants de la pedrera veïna, que escampades aleatòriament fan de taula o seient. L'indret està ple de grans plàtans que confereixen una bona ombra a l'estiu i conviden a fer-hi una estada.

L'aigua que abasteix la font prové d'una mina situada uns 60 metres més amunt, en el torrent de la Font Sunyera. Està connectada amb la font mitjançant una canonada subterrània.

Aquesta font ha estat una de les més importants del poble al llarg dels anys, ja que, abans que s'instal·lés l'aigua corrent, l'any 1932, era la que proveïa d'aigua a Santa Maria de Martorelles.

Documentalment, la font apareix referenciada en un plànol descriptiu i cartogràfic de Martorelles de l'any 1750, fet pel rector de la parròquia de Santa Maria, Mn. Josep Antoni Casasayes.

Li ve el nom de Can Sunyer. Se sap que cap a finals del segle XVIII, l'amo de Can Sunyer fa casar el seu fill, en Josep Sunyer i Catafal, amb Isabel Alzina Cruixent, filla de la nova muller de l'amo (originàries de Sant Feliu de Codines). En ocasió d'aquest matrimoni els amos fan engrandir la casa i els estables, excavar el pou i que el pouaire també obri una mina que canalitzi les deus que afloraven on ara hi ha la font Sunyera. El nom li van posar perquè perpetués el de la casa, amb el degut consentiment dels frares de Montalegre.