Font del Rector
| 42.1212,2.7478Clica per veure la ubicació. | |
| 172 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Condicionada a les pluges | |
| Novembre 2025 |
Emplaçada a la riba oest de l'estany de Banyoles, a uns 175 metres a llevant de l'església de Santa Maria de Porqueres, en una raconada al costat del camí peatonal que envolta l'estany de Banyoles. Si voltem l'Estany en el sentit de les agulles del rellotge, la trobarem un cop passada l'església de Santa Maria de Porqueres i abans d'una zona recta que circula en paral·lel a l'Estany.
La font consta d'una bassa rectangular d'un parell de pams d'alçada feta de plaques de travertí i un petit canal que desguassa a l'estany de Banyoles. L'aigua raja gairebé ran de terra per un gruixut broc de ferro encastat a una de les parets de la bassa.
En algunes èpoques de l'any, degut a la seva proximitat a les aigües de l'Estany, la font i el seu immediat entorn queda inundat i enfangat, impossible d'acostar-se a la font sense embrutar-nos els peus.
Les seves aigües son fresques i tenen un lleuger regust ferrós que li ve donat pel ferro que l'aigua subterrània porta dissolt després de travessar una zona de marges. De fet es tracta d'una de les poques fonts ferroses de la zona, juntament amb la font dels Tanyers. El ferro prové de les capes d'argiles margoses de l'entorn a partir de les quals passen a l'aigua. A les aigües de la font es produeixen fenòmens bacterians lligats al cicle del ferro. Comunitats de bacteris de tonalitats marrons i ferruginoses aprofiten la oxidació del ferro dissolt a l'aigua per obtenir energia. A l'estiu o quan reguen els camps de blat de moro, l'aqüífer superficial queda eixut i la font s'asseca, pel que no sempre podrem gaudir de la frescor d'aquesta aigua.
La font es troba en el paratge Coromina fins fa uns anys utilitzat com a zona d'esbarjo i pícnic. Actualment s'ha recuperat un frondós bosc de ribera i la font ha quedat inclosa dins un bell paratge. A l'entorn de la font s'hi localitza una de les poques plantes protegides a l'espai natural de l'Estany: Es tracta d'una petita falguera (Thelypteris palustris) que creix a tocar de l'Estany en aquesta zona. Per evitar malmetre la falguera, s'ha adequat l'espai perquè la gent no trepitgi ni accedeixi a les vores de l'Estany a l'entorn de la font. Es recomanable no sortir dels espais senyalitzats. També s'hi ha trobat restes ibèriques que denotaria la presència humana en aquesta zona entre els segles V i II aC.