Localitzem aquesta interessant font a peu de l'antic camí de Juneda, a l'extrem més occidental del terme i a uns 1,8 quilòmetres a l'oest del nucli urbà d'Arbeca.

Per accedir-hi ens situem a l'avinguda del Canal, a l'alçada del Pont de Lleida, on un pal informatiu ens indica la direcció que hem de seguir. Creuem el pont i, un cop a l'altra banda del canal d'Urgell, arrenca una pista forestal ampla i en molt bon estat que avança en direcció ponent. En 1,7 quilòmetres arribem davant mateix de la font.

Es tracta d'una surgència natural excavada en un estrat argilós. L'aigua brolla de manera lateral i continuada i desaigua cap al barranc de les Comes de Maldà. La presència d'aquest substrat explica el degoteig constant i la regularitat del flux, un comportament típic de les fonts encaixades en argiles i margues.

La construcció que protegeix la surgència és una obra hidràulica d'una qualitat sorprenent. Tot comença amb l'excavació de la cambra, que es cobreix amb una esplèndida volta ogival de carreus grans i ben escairats. Aquesta volta, pròpia de l'arquitectura gòtica, s'aplica aquí amb una precisió de picapedrer excel·lent. La forma apuntada reparteix millor les pressions laterals del terreny i garanteix l'estabilitat de l'obra, alhora que crea un microclima fresc i ombrívol que redueix l'evaporació i manté l'aigua neta. La sensació d'entrar en un espai antic i protegit és immediata.

L'accés a la cambra es fa per una escalinata de pedra que s'enfonsa en el terreny. Les parets laterals delimiten un corredor estret que condueix fins a l'arcada, una estructura robusta de carreus que marca l'entrada amb una monumentalitat discreta. Antigament, segons la memòria oral, s'hi baixaven 25 o 30 graons, avui submergits, cosa que indica que el nivell de l'aigua era més profund i que la font era molt més cabalosa.

Només baixar els primers graons ja percebem la frescor i el degoteig constant que regalima per les parets. La pedra, completament recoberta de molsa i verdet, manté una humitat permanent que delata la presència d'aigua des de temps immemorials. No hi ha un broc definit: l'aigua brolla de manera difusa, lateral, i s'acumula al fons en una petita bassa clara. L'ambient és ombrívol i silenciós, i la cambra respira com un petit ecosistema propi, protegit per la volta i alimentat per un degoteig que no s'atura mai.

Tot plegat s'inscriu en la tradició constructiva de la pedra seca, tan característica de les Garrigues, combinada amb tècniques pròpies de les obres hidràuliques medievals. La font que veiem avui, bastida probablement entre els segles XV i XVI, sembla aixecada sobre un ús d'aigua anterior, potser d'època romana o andalusina, com és habitual en fonts situades en camins històrics on les surgències ja eren conegudes i aprofitades des de temps remots.

La font és el reflex d'un temps en què l'aigua era un recurs escàs i la seva provisió exigia esforç i constància. Abans de l'arribada del Canal d'Urgell, l'aigua era molt apreciada per beure. La distància al poble obligava a traginar càntirs de terrissa damunt dels animals, subjectats amb argadells de vímet. L'arribada del canal i la generalització del reg provocaren el negament de la font. Les obres de drenatge modernes han permès recuperar-la i garantir-ne la conservació futura.

Avui, la font de la Juliana és un espai viu, fresc i sorprenent, una peça d'arquitectura hidràulica que combina tradició, funcionalitat i una bellesa discreta que només es revela quan ens hi endinsem.

Disculpeu la baixa qualitat de les fotografies, la boira era tant espessa que amb prou feines deixava entreveure la font, fins i tot es ficava dins la cambra.

Recull de dades:
- Ajuntament d'Arbeca. Patrimoni cultural d'Arbeca. Arbeca: Ajuntament d'Arbeca, diverses edicions.
- Canal d'Urgell. Història i transformació del territori. Lleida: Comunitat General de Regants del Canal d'Urgell, 2010.
- Centre d'Estudis de les Garrigues. Les Garrigues: territori, història i patrimoni. Les Borges Blanques: CEG, diverses edicions.
- Garrabou, Ramon. L'aigua a les terres de Ponent: usos, conflictes i transformacions. Lleida: Pagès Editors, 2004.
- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Cartografia geològica i hidrològica de les Garrigues. Barcelona: ICGC.
- Lladonosa, Josep. Història de les terres de Lleida. Lleida: Virgili & Pagès, 1973.
- Pagès, Montserrat. L'arquitectura gòtica a Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002.
- Ramon, Josep Maria. Fonts i camins tradicionals de les Garrigues. Les Borges Blanques: Autoedició, 1998.
- Societat Catalana d'Història de l'Arquitectura. Arquitectura hidràulica tradicional a Catalunya. Barcelona: SCHAC, 2015.