Es troba a quilòmetre i mig a l'est en línia recta del nucli de Rellinars, al marge de la llera dreta de la riera de Rellinars, per sota de la pista forestal que porta de la carretera B-122 a les Boades i a només 225 metres al sud-est de la coneguda font de Carlets.

Per arribar-hi cal apropar-nos al quilòmetre 13,6 de la carretera B-122 que porta de Terrassa a Rellinars. En aquest punt arrenca una pista forestal de terra que marxa en direcció nord-est, cap a les Boades. Trobarem un cartell a la carretera que ens assenyala les Boades i també la font de Carlets. Si prenem aquesta pista, al cap d'uns 650 metres, just a la meitat d'un revolt a la dreta, defugim un camí a l'esquerra que baixa a buscar la riera i tot just hem sortit del revolt i abans d'arribar a un gual que travessa la riera, podem aparcar el vehicle a peu de pista i així aprofitar per visitar la font de Carlets que ens queda a l'esquerra, a l'altra banda de la riera i sota una paret rocallosa.
Un cop vista la font de Carlets continuem a peu per la pista en la mateixa direcció que dúiem amb el cotxe. Immediatament arribem a un gual de la riera i la travessem gairebé sense adonar-nos, doncs la riera acostuma a baixar molt minsa. Seguim per la pista que circula en direcció sud-est i amb la riera a la dreta. Hem d'estar a l'aguait, doncs uns 175 metres més endavant trobarem, a peu de camí i a mà dreta, un pilonet de pedres. Al seu costat engega un corriol descendent que baixa a buscar la riera. Un cop siguem a la riera, sense creuar-la, cal remuntar-la només uns 10 metres fins que trobem l'amagada font dels Llaminers.

Es tracta d'una senzilla font amb dos brolladors que només raja en episodis molt humits.

El brollador de l'esquerra és un petit frontal arrebossat adossat al marge amb un curt broc de ferro envoltat de formació tosca. Al seu damunt hi ha una pedra rogenca amb el nom de la font pintat en lletres negres.

Un parell de metres a la dreta hi ha un segon brollador. aquest és un tub de ferro encastat a la roca del marge.

Estigué desapareguda durant molts anys, fins que es localitzà i fou reconstruïda l'any 1993. La riuada del mes d'octubre de l'any següent l'arrasà, i fou de nou senyalitzada l'any 1995.

El nom de la font ens remet als anys trenta, quan un grup de caçadors de Terrassa es reunia per menjar prop d'un broll d'aigua i tenien per costum acabar l'àpat amb pastissos i llaminadures.