Font de Mig Prat
| 41.8641,2.1127Clica per veure la ubicació. | |
| 866 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Març 2019 |
Erigida als afores de l'Estany pel sud. La font queda al costat de la carretera C-59 que duu de Moià a l'Estany, uns 400 metres abans d'entrar al nucli urbà d'aquest bonic poble, a mà dreta.
Molt bonica font. Queda enclotada un metre per sota de la carretera, delimitada per quatre murs de paredat que formen una placeta empedrada quadrada d'uns sis metres de base i oberta per un extrem on hi tenim els esglaons d'accés. Tres dels murs fan de respatller a bancs perimetrals.
Al costat de llevant tenim el frontal de la font que sobresurt lleugerament respecte dels demés murs i també es desplaça cap a dins donant-li una forma sinuosa. L'aigua brolla generosament per un broc de pedra a mitja alçada i cau a un un vas de lloses de pedra que ressegueix la paret i acaba escolant-se per un enreixat de ferro. Les quals es condueixen cap al rec del Mig del Prat.
L'entorn es troba envoltat per alineacions d'arbres que hi fan ombra a l'estiu.
La font de Mig Prat es va construir al costat de la via que comunica l'Estany amb Moià, per tal de disposar d'un punt d'aigua pels veïns i els viatgers.
L'any 1975 es va arranjar l'espai de la font, deixant-la tal com la veiem avui dia, dotant-la d'una petita placeta i de pedrissos per seure.
La referència documental més antiga que en coneixem correspon al plànol de 1882 del projecte de la carretera provincial de Moià a Calaf, en el qual apareix situada en el seu emplaçament actual, recolzant el camí antic que comunicava el poble amb el raval del Prat, travessant el prat de l'antic estany.
En un document de 1890 s'esmenta que la font del Prat no té aigua de manera permanent: "(...) forman un conjunto de doce fuentes de agua permanente, y la [fuente] del Prado, que tiene sus periodos."
A començament del segle XX l'aigua no brollava de manera contínua a la font de Mig Prat, tal com ens indica una acta de l'Ajuntament del mes de juliol de 1924. Aquell fou un any de sequera i s'encarregà una prospecció per tractar de fer un pou nou que aportés aigua suficient al capdavall del Prat.
L'esplanada on avui s'ubica la font s'havia trobat coberta per les aigües de l'estany que donà nom al poble, citat fa més d'un miler d'anys com a Stango o Stanio. La pluviositat d'aquest sector enlairat del Moianès i el carácter impermeable dels terrenys argilosos convertiren la vall en una conca. Donat que les aigües de la conca no prenien la suficient força per obrir-se vers gregal, on es troba la seva desembocadura, es formà un petit estany d'origen endorreic que recollia les aigües d'escorrentia i de l'aflorament de l'aqüífer. Actualment, en episodis d'abundants pluges, malgrat les canalitzacions construïdes per evitar la inundació de la zona, no s'evita l'estanyament de l'aigua als camps de l'àrea del Prat. Quan això es produeix, alguns estanyencs i estanyenques fan servir l'expressió "hi ha el Prat negat".