Emplaçada als afores del nucli urbà pel nord-est, a pocs metres del marge esquerre del riu Gurri. La font es troba just al costat del recorregut ambiental d'aquest riu que va del parc Xavier Roca i Viñas cap al pont del Bruguer.

Per accedir-hi cal situar-se al barri dels Caputxins, concretament al final del carrer de Manuel de Pedrolo, a tocar del riu. Aquí trobem un camí que ens talla i que prenem a l'esquerra, inicialment en direcció nord i sempre en paral·lel al riu que ens acompanya a la dreta. Al cap d'uns 350 metres, a uns 10 metres del camí i a mà esquerra, ens queda la font. Unes escales amb una barana de fusta ens hi atansen.

La zona és coneguda per l'antic meandre del Pas, un braç per on passava el riu a primers del segle XX i que va quedar totalment en desús.

La font queda enclotada un parell de metres respecte del sòl, acollida per tres parets de pedra amorterada. El terra està empedrat, deixant tot al voltant un rec per on circula l'aigua que raja per la font. El broc, de ferro, està situat a la part inferior de la paret central.

A la paret de la dreta hi ha una llosa amb un gravat en relleu on hi figura el nom de la font i l'escut de la ciutat de Vic.

Malgrat que avui dia està molt deixada i plena de vegetació, l'Ajuntament de Vic la va recuperar l'any 2011 quan estava totalment perduda des de feia més de 40 anys. La font estava totalment desapareguda a sota terra i gràcies als testimonis verbals de persones que l'havien vista fa molts anys va ser possible localitzar-la primer i restaurar-la després. Els treballs de recuperació van estar possibles gràcies a un Pla d'Ocupació de Medi ambient en el qual hi van treballar quatre persones en situació d'atur. En una primera fase es va localitzar la font. Una vegada trobada l'estructura es va construir un desaigua per poder drenar la zona, ja que queda molt a prop del nivell freàtic del riu i s'inundava de manera permanent. Posteriorment es van arranjar els murs, es va conduir l'aigua per fer-la sortir per un broc, es va construir un paviment de llosa per fer-la practicable i es va condicionar l'accés i l'entorn amb la construcció d'unes escales, una barana, una taula de pícnic i la plantació de diversos arbres i arbustos, a més de la senyalització corresponent. La restauració va ser un pas més en els treballs de millora del conjunt dels espais que formen els rius de la ciutat i que a més van permetre recuperar un element de patrimoni totalment perdut.