Situada al costat de llevant de la torrentera que forma la riera de La Coma, dins d'un ambient de bosc mediterrani.

Molt ben arranjada. Un d'aquells indrets acollidors, amb la figuera, el poema que l'avi Miquel va gravar a la pedra i que quasi no es port llegir, el color taronja de l'aigua carregada de ferro...

La font del Ferro que, tal com diu el seu nom, té l'aigua una mica picant (ferruginosa).

La font del Ferro i els seus voltants ens mostren la flora més típica d'aquests ambients: brucs, cirerers d'arboç, alzines, suros, pins i una innombrable altra quantitat d'espècies vegetals autòctones.

Es tracta d'una font d'aigües marcadament ferruginoses, tant pel que fa al seu gust com pel que fa al seu color. Com a característica principal podem destacar que es tracta d'una font de raig, ubicada en una depressió del terreny i situada a un nivell lleugerament superior al del cabal de la riera de la Coma.

En Miquel Mont Dausa (l'avi Miquel) i la seva família, van ser durant molts anys masovers d'una casa pairal propera: el mas Vallvanera. L'avi Miquel passava tant temps amb el bestiar en aquells paratges que, amb paciència, va esculpir a la roca una poesia, que el temps i l'oblit va anar esborrant. A dia d'avui, encara es por veure a la roca i queda reproduïda en una placa commemorativa.

El grup de natura Sterna de Castell d'Aro ha reproduït un poema en una placa de ferro que l'avi Miquel, que sovint hi pasturava el ramat, havia gravat en una roca l'any 1933. El text diu així :

'La font que jo sé
no al trobaríeu
és al mig del bosc
en una torrentera
al peu d'una roca
i una surera.
Jo anava pel món
de nit i de dia:
Si ella no m'hagués cridat
no la sabria.
I em va dir
anar pel món enllà
no et donarà alegria.
Si estàs aquí
jo soc l'aigua viva'.

En aquest cas, tot i que la font es trobava semisoterrada, les tasques de recerca no passaren del fet de desbrossar-la i desenterrar-la. S'ha desbrossat un perímetre d'uns 400 metres quadrats al voltant de la font, s'ha recuperat el poema gravat a la roca i s'hi ha instal·lat una caseta on es guarda la llibreta de notes en la qual tots els visitants poden deixar escrites les seves impressions.

La col·locació d'una taula, d'una bassa de recollida d'aigua i d'una tanca de fusta han acabat d'embellir el paratge.

La majoria de les fonts de Castell d'Aro eren obra de carboners i treballadors del bosc, quan el bosc era un mitjà de vida, que els castellerencs i molta gent dels voltants visitaven amb assiduïtat i eren, per tant, ben conegudes. Però el pas dels anys havia fet oblidar aquestes fonts que havien desaparegut sota el mantell de vegetació del bosc.

La gent del Grup de Natura Sterna, en el seu constant transitar per aquests últims trams de les Gavarres, s'adonaren del lamentable estat de conservació de la majoria de les fonts del seu entorn. Perdudes, oblidades i, allò que és molt pitjor encara, ignorades durant molts i molts anys, aquestes fonts els van portar a viure una experiència de voluntarietat i companyonia.

El treball de recuperació, rescat i arranjament de quasi la totalitat de les fonts ha tornat a obrir el llibre de la història recent a un munt de gent, jove i gran, que ara visita, coneix i per tant estima allò que fins avui ignorava que existia. Durant el procés del seu treball de recerca de dades, han après històries fantàstiques sobre els antics habitants d'aquests paratges. Històries de poetes, carboners i masovers, i de tants d'altres que a la seva manera han transmès un llegat que ells no volem deixar que es perdi per bé que el temps i la ignorància els vulguin temptar. Els treballs van començar el 2004 i encara avui , 2012, s'hi està treballant, concretament, a la Font dels Eucaliptus i en la recuperació de la barraca de carboners de la font de la Boixa.