Font de mina situada a peu de camí.

Si seguim les indicacions de la Ruta de les Fonts, ja de camí de tornada al poble passarem just per davant d'aquesta bonica i jove font que, situada a la cara sud del massís de les Gavarres, i banyada pel sol durant tot el dia, ens espera mig excavada al marge del camí.

Es tracta d'una font de mina amb un receptacle d'un metre quadrat de superfície i d'uns 60 centímetres de fondària, que pot contenir fins a un total de 300 litres d'aigua. La font té forma de volta de canó, amb un frontal de rajola que forma una arcada de mig punt. La base i el receptacle interior estan fets de pedra.

Al seu costat, un banc fet de pedra ens convida a reposar una estona, amb unes vistes molt boniques sobre els boscos de la Vall d'Aro.

La història d'aquesta font comença en el moment en què es recupera un mapa manuscrit de l'avi Miquel. Aquest mapa fou trobat pel seu fill mentre endreçava la casa on havia viscut el seu pare. En aquest mapa es trobaven assenyalades totes les fonts de què l'avi Miquel tenia coneixença. Quan el grup de Natura Sterna iniciaren la recerca d'aquesta font, l'única cosa que aconseguiren trobar fou una deu d'aigua que humitejava el terra. Així fou com, guiats pel mapa i la informació que tenien d'aquella zona, arribaren a la conclusió que, possiblement, la construcció de l'actual camí havia sepultat o destruït l'antiga font. I per això decidiren iniciar allà mateix la reconstrucció d'aquesta nova font. En primer lloc calia procedir a la recerca de la deu d'aigua, fet que culmina en el moment en què s'aconsegueix trobar la veta de la roca. Tot seguit, un cop superat aquest punt, es procedeix al disseny i, posteriorment, a l'inici de l'obra. Els materials utilitzats per a la seva execució van estar cercats, en la seva majoria, al mateix entorn de la font, per intentar així que quedés el més integrada possible en el conjunt del paisatge. Moltes felicitats al Grup de Natura Sterna!

La majoria de les fonts de Castell d'Aro eren obra de carboners i treballadors del bosc, quan el bosc era un mitjà de vida, que els castellerencs i molta gent dels voltants visitaven amb assiduïtat i eren, per tant, ben conegudes. Però el pas dels anys havia fet oblidar aquestes fonts que havien desaparegut sota el mantell de vegetació del bosc.

La gent del Grup de Natura Sterna, en el seu constant transitar per aquests últims trams de les Gavarres, s'adonaren del lamentable estat de conservació de la majoria de les fonts del seu entorn. Perdudes, oblidades i, allò que és molt pitjor encara, ignorades durant molts i molts anys, aquestes fonts els van portar a viure una experiència de voluntarietat i companyonia.
El treball de recuperació, rescat i arranjament de quasi la totalitat de les fonts ha tornat a obrir el llibre de la història recent a un munt de gent, jove i gran, que ara visita, coneix i per tant estima allò que fins avui ignorava que existia. Durant el procés del seu treball de recerca de dades, han après històries fantàstiques sobre els antics habitants d'aquests paratges. Històries de poetes, carboners i masovers, i de tants d'altres que a la seva manera han transmès un llegat que ells no volem deixar que es perdi per bé que el temps i la ignorància els vulguin temptar. Els treballs van començar el 2004 i encara avui , 2012, s'hi està treballant, concretament, a la Font dels Eucaliptus i en la recuperació de la barraca de carboners de la font de la Boixa.