Es localitza a 100 metres a l'est de la masia El Bellver (que acull el punt d'Informació del Parc Natural del Montseny, el Parc Etnològic de Tagamanent i també el restaurant), situada aquesta a la vessant est del turó de Tagamanent, al final del tram cimentat de la pista que puja de Tagamanent cap al pla de la Calma.

Si venim del sud per la C-17 (antiga N-152) en direcció Vic-Puigcerdà, hem d'agafar la sortida "Tagamanent". Si ho fem des del nord per la mateixa C-17 en direcció Granollers-Barcelona, un cop hem deixat enrere Aiguafreda, hem de prendre la sortida a mà dreta (la de la benzinera) indicada com "Tagamanent". En ambdós casos, un cop al nucli de Tagamanent, seguim els indicadors del Turó de Tagamanent i La Calma Parc Etnològic de Tagamanent. Hem de continuar 7 quilòmetres per pista forestal cimentada, estreta i revirada, fins que ens aboca al collet de la Font de Bellver, on disposem d'una zona d'estacionament senyalitzada com Aparcament El Bellver i l'Agustí.

Sortim de l'aparcament a peu, travessem la barrera que tanca la pista de La Calma i un cop a l'altra banda deixem a la dreta el camí d'accés al restaurant i prenem l'ampla pista que marxa en direcció nord-est cap al pla de la Calma i Collformic. 80 metres més endavant veurem que som al final d'un atrotinat tancat fet amb bastons de fusta. En aquest punt cal que ens desviem a la dreta i anem vorejant el tancat, sempre el durem a la dreta. Exactament 140 metres després, sota del tercer arbre que trobem, ens espera la malaguanyada font del Bellver.

Malgrat que la font raja, el conjunt està abandonat, tot cobert de bardisses que dificulta l'accés.

Es tracta d'una bassa-safareig obrat amb grans carreus de pedra ben escairats, format per un mur principal que és el que acull el brollador i alhora reté les terres, amb dos contraforts que arrenquen a banda i banda i finalment delimita l'espai un muret baix rematat amb lloses inclinades per poder esbandir. Fa uns cinc metres d'amplada per quatre de fons i un d'alçada.

L'aigua brolla per un broc de pedra cobert de molsa que surt a mitja alçada del mur principal i cau directament al safareig.

Damunt la bassa tenim la boca de la mina, tancada amb una porta metàl·lica amb la data de 1972, possiblement una restauració de la font.