La localitzem a tocar de la llera dreta del riu Tenes, a llevant de la masia de Can Noguera. La font queda a l'alçada de la masoveria i al costat d'un vell edifici que havia estat una planta embotelladora d'aigua.

Sortim del nucli urbà de Bigues per la carretera BP-1432 en direcció nord, cap a Sant Feliu de Codines. 475 metres després d'haver deixat enrere les últimes cases del poble, trobarem una desviació a l'esquerra, la qual prenem. Travessem el Tenes per un pont i un cop a l'altre costat el camí gira envers l'esquerra, cap al sud. De seguida som en una esplanada alhora que cruïlla de camins on hem d'estacionar el vehicle, doncs el pas és restringit als veïns.

Rebutgem el camí que surt per la dreta i continuem a peu per una ampla pista de terra que marxa en sentit sud, tot resseguint el curs del riu que ens acompanya a l'esquerra. 35 metres més endavant i abans d'arribar a una casa, som a l'alçada de les surgències de les Barbotes, molt interessants de veure, les tenim a només 15 metres a l'esquerra, a la llera dreta del riu. 75 metres passada la casa trobem un corriol a l'esquerra que baixa a buscar el riu i que una quarantena de metres més avall ens aboca en una clariana presidida per la font de Can Noguera.

També s'hi pot accedir des del camí principal, uns metres més enllà del corriol que hem agafat, per unes escales que la comuniquen directament, però hi ha una porta tancada amb un cadenat que impedeix el pas.

Deu el seu nom al cognom dels propietaris de Can Noguera, Argelic. En algun mapa també la trobareu anomenada Font del Lleó, degut a la forma del seu broc.

La font és una construcció en forma de caseta amb coberta a dues vessants i amb un frontó triangular al capdamunt. Està obrada amb lloses de pedra combinada amb petits còdols. El seu frontal enrajolat amb aplics de ceràmica i emmarcat amb maons.

L'aigua brolla per la boca d'un lleó esculpit i cau a un bassal semicircular.

Damunt del brollador hi ha una rajola en forma de rombe i en relleu que figura un pare i un fill o filla agafats.

Gravat al frontó podem llegir el nom de la font i l'any de construcció, 1947.

Les aigües que abasteixen aquesta font, han estat un misteri i motiu de diverses llegendes. A partir de 1960, es va obrir una embotelladora al costat de la font per aprofitar comercialment l'aigua. L'empresa, però, no va ser rendible i va tancar pocs anys després.

Restaurada l'any 1947, tal com està indicat a la mateixa, per Agustí Argelich, segueix tenint el mateix aspecte que aleshores. No així el seu entorn que ha patit una gran transformació a arrel de la riuada de l'octubre de 1994.

Al voltant de la font s'hi havia format un petit parc particular com a zona d'esbarjo, ben adequat per a les tradicionals fontades. Una llosa en el marge ens ho recorda. L'entorn va ser un pol d'atracció important de gent, sobretot als mesos d'estiu. Visitants de cap de setmana, estiuejants o gent del poble s'acostaven a refrescar-se i a gaudir de les seves ombres.

Una cinquantena de metres riu amunt, a la mateixa llera, hi ha el paratge de l'Avenço, on podem veure la surgència homònima i el salt d'aigua. Un caminet que surt de la font ens hi porta.