Emplaçada uns quatre quilòmetres i mig al nord en línia recta del nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor, a la solella del serrat de Borrell i a escassos 200 metres al sud-est de l'emblemàtica font de Borrell.

S'hi accedeix per un sender que arrenca de la pista que duu a l'ermita de Sant Elies. Fins aquí ens hi podem apropar en cotxe (us recomano que sigui un 4x4, doncs la pista al capdamunt és dificultosa), després cal fer uns 900 metres a peu.

Ens aproximem en cotxe al poble de Sant Pere de Vilamajor per la carretera BP-5107. Just abans d'entrar al nucli urbà, seguirem una indicació que diu Sant Elies, enfilant recte l'avinguda de Sant Elies. Al cap de 500 metres s'acaba el carrer i esdevé una pista forestal que cal seguir en sentit nord, fent cas tothora als cartells que ens assenyalen Sant Elies. Uns 4 quilòmetres més amunt, a la sortida d'un revolt pronunciat d'esquerres i quan falten 950 metres per arribar a la font de Borrell, estacionem el vehicle.

Ja a peu, engeguem per l'ample i planer caminet que surt per l'esquerra un cop passada la corba, en direcció nord/nord-est. Al cap de 650 metres passem a frec d'un dipòsit d'obra que deixem a la dreta alhora que comencem a pujar. 70 metres més endavant arribem a una cruïlla de camins; a l'esquerra aniríem al sot de Borrell que resta a només una cinquantena de metres (hi ha una important surgència d'aigua, però no he trobat cap documentació referència a ella), rebutgem també el corriol marcat amb un punt taronja que surt d'enfront, nosaltres prenem l'ample brancal de la dreta, en pujada. 75 metres més amunt som en una gran clariana, on davant nostre ens esperen dues interessants fonts; la font Tosca i la font del Ferro.

Al mateix nivell de la pista veiem una bassa natural d'aigua i al darrere seu la font Tosca. La font del Ferro queda al damunt de la font Tosca, per atansar-nos-hi cal deixar la bassa i la font Tosca a l'esquerra i enfilar-nos 25 metres pel bosc, on la trobarem a l'esquerra.

Dir-vos que si seguim la pista 80 metres més, serem al costat de la font dels Sofre.

El conjunt de les fonts del Ferro, Tosca i del Sofre es troben a poca distància una de les altres, i totes tres són d'aigua ferruginosa car travessen els jaciment de ferro de Pla Saperera, un petit turó de 761 metres d'altitud aferrat al turó de Sant Elies.

La preciosa font natural del Ferro és la situada més a llevant del conjunt d'aquestes tres fonts ferroses.

Es tracta d'una bonica font natural que brolla d'una petita veta situada a la part inferior d'un marge rocós.

L'aigua, amb el gust i olor fort, forma un toll de color rogenc que tenyeix el terra.

Tal i com explica l'Higini Herrero 'La seva espectacularitat podria amb ple dret reivindicar el títol de font més emblemàtica de Vilamajor, però va cedir l'honor a la font Ferrussa'. La font Ferrussa va ser la gran font ferruginosa de Vilamajor, però quan es va construir la urbanització Refugis del Montseny va ser destruïda. Amb ella es van perdre les poesies, les fontades i les visites. Si voleu combatre l'anèmia, com ho feien abans les àvies anant a buscar l'aigua de la font Ferrussa pels més petits de la casa, ara cal que prengueu l'aigua de la font del Ferro.

Bona part de la informació referent a aquesta font l'he extret del Projecte Fonts del Montseny. Aprofito per felicitar-vos i alhora agrair la gran tasca que feu donant a conèixer les fonts del territori a tothom.