Font de Llavar o de la Vall
| 41.0929,0.3187Clica per veure la ubicació. | |
| 332 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Abril 2021 |
Erigida als afores del poble per l'est, al capdavall del carrer de la Font, just per sota i al començament de la carretera que duu a Villalba dels Arcs.
El conjunt el formen la font, un llarg abeurador i uns safarejos monumentals, originaris del segle XVI.
La font està arrambada a un talús, bastida a través d'un robust mur fet amb carreus de pedra ben escairada. El seu frontal queda endarrerit dos pams respecte la façana principal a través d'una volta de mig punt.
L'aigua brolla per tres canelles metàl·liques disposades a la part baixa, una al costat de l'altra i a mig metre de distància entre elles i cau a un bassal allargat que queda al nivell del sòl que està pavimentat.
L'aigua del bassal alimenta el llarg abeurador que hi ha al costat dret, aquest a recer d'un un mur de pedra.
Finalment, al costat de l'abeurador, queden els bonics rentadors que daten del segle XVI; dues basses de pedra rectangulars i connectades entre sí, rematades amb lloses inclinades per poder rentar la roba. Crida l'atenció lo baixes que són les parets respecte el terra, fet que obligava a les dones a rentar de genolls.
La font de la Vall, tal com primer es coneixia, es va construir per tal de proveir el poble d'un altre punt d'abastiment d'aigua, provinent d'una deu que es forma a la Vall Major. Aquest aiguaneix va ser sempre el principal aqüífer que abastia el poble i, de no haver estat tan abundant, no s'entendria la grandiositat dels seus safareigs, que encara avui veiem plens. Als voltants del segle XVI, la comarca ja era una terra molt seca, amb escassa pluviometria, i el poble necessitava portar aigües per al seu dia a dia. Així es va edificar aquest sortidor, que en un principi servia com a font d'abeuratge, amb aquest primer abeurador per animals que encara es conserva. I després s'hi van afegir de forma contigua els safarejos, per tal de tenir un espai on rentar.
Cal tenir en compte que en l'època no existia un altre lloc on netejar la roba, l'aigua escassejava, i les basses que hi havia al poble estaven a peu pla. D'aquesta manera, entre el nom que ja tenia, Font de la Vall, i que aquí principalment utilitzen el castellanisme 'llavar' quan es refereixen a "rentar", sorgeix el nom de Font de Llavar.