La font de Can Moritz es localitza dins la urbanització Castellnou, a 200 metres a ponent de Can Matarí o Can Moritz de qui rep el nom.

Al capdamunt del carrer de Can Matarí, quan s'acaba l'última casa i comença el bosc, trobem una tanca que barra el pas als vehicles motoritzats. Just passada la tanca deixem a mà dreta la font de Can Matarí, seguim una norantena de metres fins que s'acaba l'asfalt i esdevé un ample camí de terra que marxa recte. Uns 70 metres després som enmig d'una esplanada habilitada amb bancs i taules per fer-hi un àpat. Aquí ens desviem a l'esquerra, travessem la riera per un pontet de fusta i un cop a l'altra banda només cal caminar 40 metres envers la dreta i serem en una petita esplanada allargada on al mig s'ubica la bonica font modernista de Can Moritz.

També s'hi pot accedir des del carrer de Cabrera de la mateixa urbanització. Davant de la casa número 93 surt un corriol descendent que en escassos 50 metres ens aboca a la font.

El conjunt de la font queda enclotat uns tres metres per sota del nivell de l'esplanada, protegit per un muret baix de maons i una barana de ferro que l'envolta. S'hi accedeix a través d'unes dobles escales disposades en un dels laterals.

Es tracta d'una construcció molt ben treballada, feta d'obra parcialment arrebossada. Presenta una planta disc-rectangle, amb tots els elements disposats en bona simetria. Centrat a la paret principal hi tenim la boca de la mina per on brolla l'aigua flanquejada per dos bancs d'obra per seure, al mig queda una bassa de forma rectangular rematada amb planxa de ferro rovellat que vessa a un rec de ferro per on desguassa al torrent. A cada extrem hi tenim dos bancs de les mateixes característiques dels altres dos i sota l'escala una taula de fusta a modus de prestatge amb un tamboret a cada costat.

La boca de la mina és una obertura acabada en un arc de mig punt que sobresurt lleugerament de la façana. Damunt seu hi té gravat l'any de construcció de la font, 1922.

L'aigua surt a l'exterior de la mina a través d'un caneló obert, és recollida per una planxa de ferro en forma de mitja canya que finalment omple la bassa que hi ha al mig. El sobrant de la bassa vessa a un rec obert de ferro en angle recte, travessa l'estructura de la font i desguassa al torrent de Can Matarí, que just queda a l'altra banda de la paret.

Des de l'exterior es pot veure l'interior de la mina subterrània. Una galeria horitzontal que fa metre i mig d'alçada per una mica més de mig metre d'amplada, amb les parets arrebossades, coberta amb una mitja volta i un caneló obert al terra per on s'escola l'aigua. Al final de la galeria podem observar a la part baixa dues canonades circulars, una a cada banda, per on rep l'aigua. També raja aigua de la paret del fons.

A la dreta de la boca de la mina hi ha un rètol de ferro amb el nom de la font i l'escut de Rubí tallat amb làser.

El 2015, uns veïns de la urbanització avisaren a l'entitat Rubí d'Arrel del descobriment de la bonica font modernista, que després de ser netejada per efectius d'aquesta entitat i de Caçadors de Trastets, ha tornat a revifar.

La font de Can Moritz té un especial interès arquitectònic i patrimonial. Va ser construïda l'any 1922 pels descendents de Louis Moritz, fundador de l'empresa de cerveses Moritz, que disposaven d'una casa d'estiueig a la zona. Amb el pas del temps, la construcció havia quedat amagada sota la vegetació del torrent de Can Matarí.

Va ser arran d'uns treballs de neteja de boscos, duts a terme entre finals de 2014 i 2015, que la font va quedar al descobert. Va ser aleshores quan es va decidir intervenir en aquest espai. L'actuació va ser possible gràcies a la col·laboració del veïnat, d'entitats com Rubí d'Arrel, Caçadors de Trastets i de la participació de l'Ajuntament de Rubí.

El Consistori va arranjar el talús del costat de la font, va crear una passera, va reparar el conducte per on passa l'aigua i va restaurar el brollador. Per la seva banda, el projecte BlueHealth es va centrar en l'entorn de la font. Concretament, van dissenyar l'adequació de l'esplanada, ja que aquesta va ser una de les zones pitjor qualificades pel veïnat durant el procés de participació. Com que l'element principal del projecte BlueHealth és l'aigua, es va dur a terme una intervenció amb materials naturals existents a la zona. Així, van dissenyar un "camí de bombolles blaves" que uneix la zona d'estacionament davant de l'esplanada amb la zona on l'Ajuntament va ubicar la passera d'accés a la font. També es van plantar ametllers i altres espècies locals, com ara pins i alzines, entre d'altres. La intervenció també va incloure la col·locació d'una tanca per limitar l'accés dels vehicles motoritzats a la zona i la instal·lació de dues taules de pícnic i papereres. L'Ajuntament realitza el manteniment de l'entorn de la font amb personal de la Font del Ferro (Font del Ferro és una empresa municipal que ofereix una alternativa formativa i laboral per a les persones adultes amb discapacitat psíquica del municipi de Rubí. Té com a objecte social la gestió directa del servei públic de promoció, rehabilitació i integració social i laboral de les persones amb discapacitat).

Al costat de la font hi ha un punt d'intercanvi de llibres amb l'objectiu que la ciutadania hi deixi aquells llibres que ja no fa servir perquè puguin ser llegits per altres persones.

Abans de ser urbanitzada aquesta zona, la font formava part de la finca de Can Moritz, la qual tenia dues fonts, aquesta i la font de Can Matarí que resta 250 metres al sud-est. Ambdues fonts van quedar fora de la parcel·la on s'ubicava la casa, que va ser venuda a una família d'industrials de Sabadell. Per tant, la casa i les dues fonts, des dels anys 60 del segle passat varen seguir destins completament diferents.

Can Matarí o Can Moritz, és una masia molt antiga ubicada a escassos 125 metres per sobre de la font. L'any 992 es troben dues referències al Cartulari de Sant Cugat "in ipsa guardia qui dicunt Matarico", pel que és possible que hi hagués una torre. Al mateix Cartulari, l'any 1317 es troba escrita una referència al "manso de Materino". Va pertànyer al senyoriu del castell de Rubí fins l'any 1383, moment de la redempció dels mals usos. En el segle XVI el mas va ser regit per la família Comadran, tal com consta al fogatge del 1553 i els anys 1572 i 1611 s'hi esmenten respectivament Pere Comadran i Salvador Matarí de Dalt "alias Comadran". Els Matarí van ser batlles de Rubí dotze vegades. A finals del segle XIX el cerveser barceloní Moritz adquirí l'hisenda, passant a nomenar-se Can Moritz, amb la intenció de fer-hi una casa d'estiueig. Però varen ser els seus hereus qui finalment, el 1920 (el mateix any de la mort de Louis) feren edificar bonica residència modernista que avui dia es pot veure, de la qual no se sap l'arquitecte. Finalment l'any 1960 se'n feu càrrec construccions Junyent i bona part de la finca fou convertida en l'actual urbanització Castellnou.