Font situada arran de mar, a la cala d'Aigua Xelida, situada uns 800 metres al nord-est en línia recta del nucli de Tamariu, protegida per la punta d'Esguard i la punta des Banc.

Per accedir-hi podeu anar en cotxe fins el final del carrer d'Enric Morera on disposem d'un aparcament. D'aquí surten unes escales que fent ziga-zagues baixen fins la platja Gran. Un cop aquí ens cal anar envers la dreta i salvar un pas rocós, res de l'altre món, amb el cul a la roca i sense por de mullar-nos els peus, ja som a l'altra banda, a la petita cala de la Font, on ens espera aquesta singular font.

La font queda en el marge rocós, tocant la platja. Es tracta d'una surgència natural d'on brolla l'aigua de les roques i regalima fins la sorra, que aquí és més aviat grava.

A la dreta de la font hi ha una placa de metall amb el seu nom gravat i un recordatori de que fou restaurada per l'Agrupació Excursionista de Palafrugell l'Abril de 1995.

A l'esquerra de la font també trobem una placa commemorativa de marbre que recorda l'estada de Josep Pla en aquest paratge. En l'escrit es fa ressò de l'amistat que va fer amb l'Hermós.

L'Hermós va ser un personatge que exemplifica el passat d'Aigua Xelida, el seu nom era Sebastià Puig i Barceló. Sebastià vivia aïllat en una barraca solitària lluny de qualsevol tipus de civilització.
En la narrativa de Pla, l'Hermós és un dels personatges més simpàtics que retrata. Ell és el protagonista del relat 'Un viatge frustrat' (dins Aigua de mar. OC II, 1966). El relat narra les peripècies de Pla i de Puig a bord d'un petit gussi al llarg de la costa de l'Empordà i que els acaba portant a aigües franceses.

Aigua Xelida està formada per diverses platges minúscules, com la Font, la de la Sorellera, la d'en Gotes i la platja Gran. És de sorra de gruix mitjà barrejada amb petites pedres i no disposa de cap mena de servei.

Tota la zona és idònia per al busseig. Els centres de submarinisme del lloc acudeixen sovint al Foraió d'Aigua Xelida, un illot semi-submergit situat davant de la platja on es poden veure espectaculars praderies de gorgònies.

El paratge d'Aigua Xelida és un indret realment bonic malgrat que avui està urbanitzat. Fins als anys 50 va ser un paratge isolat i bastant inaccessible, l'única comunicació per terra era des de Tamariu per un sender, cosa que va ajudar a mantenir la cala i les pinedes del voltant.