Trobem aquesta font al veïnat de la Vall, just a la llera del torrent de la Vall i a 200 metres a l'est en línia recta de la casa de Can Vendrell de qui rep el nom.

S'hi accedeix des del final del carrer Masroig, on disposem d'una petita esplanada on poder estacionar el vehicle. D'aquí estant, a mà esquerra, engeguen unes escales de formigó que baixen a la font.

El conjunt de la font està partit en dues parts, amb una sortida d'aigua a cada banda i el torrent fent de partió. Hi ha una passera de formigó que uneix ambdues parts.

En el marge dret del torrent és on hi ha els murs que retenen les terres, en un dels quals hi ha una de les sortides d'aigua, amb un banc per seure a la seva esquerra i les escales d'obra a la dreta. L'aigua d'aquest brollador raja a través d'un curt broc de ferro encastat al mur i omple una pica quadrada arran del paviment que desguassa per sota d'aquest al torrent. Damunt la font hi ha un rètol de fusta amb el nom de la font gravat. En el banc podem llegir una inscripció amb la data 7-5-79, possiblement fent referència a una restauració anterior.

En el marge esquerre del torrent hi tenim la segona sortida d'aigua. Aquesta raja mitjançant un broc de ferro encastat a un muret d'obra arrebossada i cau a una pica quadrada per sota del nivell del paviment. El sobrant desguassa al torrent a través d'un rec obert al paviment.

Sembla ser que quan la font raja, el cabal del brollador de la dreta sempre és superior al de l'esquerra.

L'últim arranjament de la font fou el juliol de 2018, executat per l'Ajuntament gràcies a la perseverança d'en Pere Ciurans, veí de Santa Eulàlia de Ronçana. L'espai estava totalment cobert de sediments, terra i fang degut a la seva situació enmig del torrent. Va calgué treballar amb retros per tal de treure tot el fang acumulat i poder deixar al descobert la font tal com la veiem avui en dia.

En Pere Ciurans és qui manté en bon estat i posa els rètols de fusta d'aquesta i d'altres fonts del municipi. Molt amablement va compartir amb mi un matí de dissabte per ensenyar-me un seguit de fonts de les que ell en té cura. A més, va tenir la generositat de transmetre'm molta informació que he mirat de resumir i posar a la vostra disposició. Moltes gràcies Pere per la gran tasca que feu. Aquesta va ser la tercera que em va presentar.

L'espai del torrent de la Vall de llevant del Mas Vendrell va ser arranjat a principis del segle XX com un espai de lleure pels habitants del mas. S'hi construïren les escales, els murs de retenció, el banc per seure i les dues sortides d'aigua. Les escales d'obra duen a la feixa superior, on hi ha una taula feta amb una gran roda de molí.

Can Vendrell és una masia del segle XVII construïda en el lloc on hi havia hagut un mas documentat des de l'època medieval. Des de mitjans del segle XX, va deixar de tenir un ús agrícola per ser un habitatge, pel que va ser reformada i ampliada, així com es van construir diversos volums al seu entorn. Actualment és un edifici de planta basilical que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte el portal d'arc de mig punt adovellat i els tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat de les golfes. El finestral de l'eix central té sortida a un balcó de baranes forjades, que tapa la part superior de les dovelles del portal. Al seu costat hi ha un rellotge de sol esgrafiat on hi ha escrit: "AVE / MARIA / ANY 1949". A la façana lateral de migdia s'hi adossa un volum perpendicular de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dos vessants desiguals. El revestiment dels murs es manté arrebossat La primera referència documental que tenim del nom Vendrell a la zona es remunta a l'any 1323, quan s'esmenta un tal Guillem Vendrell. En un document de l'any 1428 hi consta que el noble Martí Benet de Torrelles estableix un cens únic a Pere Vendrell pel mas Vendrell, en substitució de les càrregues a què estava sotmès fins aleshores.