Emplaçada a l'extrem més nord-oriental del nucli urbà, al marge esquerre del barranc de les Oliveres.

La font es troba situada a la vora del camí que baixa de la població fins al barranc de les Oliveres, al costat mateix del pont de l'antiga N-340.

Es tracta d'una font molt antiga, documentada ja l'any 1.342.

El conjunt de la font consta de dos espais ben diferenciats i a dos nivells d'alçada, separats per un mur de pedra del país.

Al nivell superior, la font pròpiament dita, aixoplugada sota un arc de mig punt rebaixat i volta de canó, molt semblant a la veïna font de la Panavera. A l'interior no s'hi pot accedir per estar barrada l'entrada, però una reixa permet veure-hi des de l'exterior. Dins hi trobem un espai rectangular, de 2,5 metres per 3,75 metres i una fondària de 1,6 metres, ple d'aigua, cobert amb volta de canó amb parets molt gruixudes. L'arc frontal està emmarcat a plec de llibre, té una alçada de metre i mig i una base de 3,75 metres. A la paret del fons podem observar els forats per on raja l'aigua que omple l'espai.

Presideix el nivell inferior l'abeurador del bestiar que dona nom a la font. Aquest és arrambat al mur frontal que fa de partió dels dos espais, acompanyat d'un muret a la dreta que sustenta el carrer i un rec de 9 metres de llargada a l'esquerra que recull l'aigua sobrant de l'abeurador i acaba en una pila circular de 90 cm de diàmetre, on l'aigua es canalitza per sota terra. Al mig queda una era pavimentada.

L'abeurador és construït amb grans pedres, fa uns cinc metres i mig de llarg, metre d'ample i 30 cm de fondària, s'alimenta del sobrant de la font a través d'un broc de pedra centrat en el mur frontal.

Damunt del brollador hi ha una inscripció molt rústica a dues línies que diu: AVE MARIA/ AÑO 1708 (o 1768). Aquesta pot fer referència a una restauració o condicionament de la font antiga.

A l'esquerra de l'abeurador hi ha un rètol de ferro amb el nom de la font tallat amb làser.

El nom medieval del vila, la Font del Perelló, que es menciona a la Carta de Poblament de 1.294 posava de manifest que la població s'havia conformat a l'entorn d'una única font situada dins les muralles. Aquesta font podria tractar-se de la mina que subministra aigua a la font de l'Abeurador mitjançant un aqüeducte soterrat que des de l'interior de la vila, passa sota l'actual carretera i arriba al barranc.

Al costat del pont de la carretera hi ha un gran rètol de ferro amb una inscripció en llatí fent referència al nom medieval de la vila: "Ad faciendam et ordinandam populltionem quam fieri volumus in loco vocato font de Pereyono" (fer i organitzar la població que volem que es faci en un lloc anomenat font de Pereyono).