Erigida dins l'àrea de lleure de la Font Nova, al Montaspre, a quatre quilòmetres al nord-est en línia recta d'Alfara de Carles.

L'accés el fem des de Roquetes, en direcció a Alfara per la T'342. Després de creuar els Reguers, un quilòmetre i vuit-cents metres més endavant, ens desviem a la dreta per seguir la carretera paral·lela al canal Xerta'Càlig. Avancem cinc quilòmetres, travessem dos ponts i girem a l'esquerra per un camí senyalitzat amb el rètol "Llac d'Aussera ' Font Nova". Tres quilòmetres i mig més tard arribem a l'àrea de lleure, situada en un replà arbrat i frescal, ordenat per murs de pedra seca i equipat amb taules de fusta i pedra.

El conjunt de la font queda enlairat respecte del camí, s'organitza a partir d'una mina, una galeria semi-soterrada d'uns quinze metres que alimenta el brollador. La construcció que presideix la terrassa és de pedra lligada, de base quadrada i a dues alçades, la inferior més ampla i alta que la superior. A la cara frontal hi ha el broc de pedra en forma de teula, lleugerament inclinat, per on raja l'aigua de manera constant. L'aigua cau primer en una pica central de pedra, de forma arrodonida, i des d'aquí es reparteix cap als dos abeuradors laterals, llargs i estrets, també de pedra lligada, que s'estenen a banda i banda seguint el pendent natural del terreny. La longitud d'aquests abeuradors confirma la seva funció original per a ramats nombrosos. Al capdamunt de la font hi ha un rètol metàl·lic amb el seu nom gravat.

Uns metres més avall, arran de pista, hi ha un segon abeurador, adossat a un mur de pedra que reté les terres. És una peça allargada, d'uns quatre metres, obrada igualment amb pedra lligada i alimentada per un broc de pedra en forma de teula. Tot fa pensar que s'alimenta del sobrant de la font principal, com un sistema complementari d'abeurada per al bestiar que transitava per la pista.

La font Nova és una antiga zona d'abeurada de ramats, un punt d'aigua estratègic enmig del Montaspre, on durant segles pastors i masovers hi conduïen cabres, ovelles i bous. L'entorn ho explica tot: corrals, masos dispersos, marges de pedra seca i restes d'antics forns de calç i de guix, testimonis d'un paisatge d'explotació mixta on la pastura, el carboneig, la calcinació i el conreu de secà convivien en un equilibri fràgil. Alguns veïns grans recorden que, a l'estiu, quan altres punts del terme quedaven eixuts, sempre hi havia algú que deia: 'A la Font Nova encara en raja', i que els ramats hi pujaven gairebé sols, com si coneguessin el camí de memòria.

Amb el progressiu abandonament de les activitats tradicionals al llarg del segle XX, la font Nova va perdre part del seu ús ramader, però va ser recuperada com a àrea de lleure aprofitant l'ombra dels plataners, la presència d'aigua constant i la bellesa del paratge. La terrassa arbrada, amb les taules i els murs de pedra seca, crea un espai frescal i acollidor que manté intacta la identitat del lloc. Encara avui, excursionistes i veïns expliquen que és 'el racó més fresc del Montaspre', i que més d'un dinar familiar d'estiu s'ha fet aquí molt abans que hi hagués mobiliari instal·lat.

La història recent del Montaspre també hi ha deixat empremta: l'incendi forestal del juliol de 2025 va afectar una part important de la zona, alterant la vegetació i obligant a una gestió més curosa de l'espai. Malgrat això, la font i els abeuradors van resistir perfectament, i l'aigua continuà rajant amb la mateixa força, fet que molts veïns van interpretar com un símbol de resiliència del paratge.

En determinades èpoques de l'any, quan els bous braus pasturen pel Montaspre, la font Nova es converteix en un lloc de respecte. No és estrany que algun excursionista hagi hagut d'esperar pacientment que un bou acabés de beure al segon abeurador. A Alfara hi ha qui diu, mig en broma, que "els bous tenen prioritat d'ús".

Des d'aquest punt surten tres itineraris a peu que s'endinsen en el Montaspre i ofereixen bones panoràmiques sobre la vall de l'Ebre. La Font Nova, amb el seu entorn de pedra, ombra i aigua, és un punt de partida privilegiat per entendre el paisatge d'Alfara i la relació ancestral entre l'aigua, el bosc i la vida als Ports.

Recull de dades:
- Ajuntament d'Alfara de Carles. Informació turística i ambiental del terme.
- Parc Natural dels Ports. Fitxes d'itineraris i punts d'interès del Montaspre.
- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Cartografia topogràfica i ortofotografies històriques.
- Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre. Testimonis sobre usos ramaders i forns de calç.
- Rutes i cròniques excursionistes (diversos autors).
- Testimonis orals recollits a Alfara de Carles.
- Cròniques locals sobre l'incendi del Montaspre (2025) publicades en mitjans comarcals.