Emplaçada al costat de l'ermita de la Santíssima Trinitat, situada a 450 metres al nord-est del balneari de Cardó.

Al punt quilomètric 9,1 de la carretera que duu de Rasquera al balneari de Cardó, (això és 450 metres abans d'arribar al balneari) surt un corriol ascendent que marxa en sentit més aviat nord que en 120 metres ens aboca a l'ermita de la Santíssima Trinitat. Passem entre l'ermita i unes antigues construccions que antigament feien de magatzem i corrals i escassos 15 metres més a llevant tenim la malaguanyada font.

El conjunt de la font és isolat, obrat amb maons arrebossats, està format per la font i dos safareigs disposats a banda i banda.

Pel que resta de la font, es pot apreciar una paret frontal en forma arrodonida. A l'esquerra sembla que hi havia la font que abocava l'aigua a una primera pica quadrada i d'aquí passava a una segona a la dreta més llarga.

A cada costa de la font hi ha un safareig de dos cossos amb la banda inclinada.

L'ermita de la Santíssima Trinitat és de petites dimensions, planta rectangular, dues plantes, teulada a dues aigües i espadanya lateral. Els materials emprats per a la seva construcció han estat carreus de pedra lligat amb morter, fusta i maons. La construcció d'aquesta ermita, així com les altres de Sant Elies i Sant Roc, es deu a la necessitat de proporcionar un lloc enretirat i confortable als personatges importants de l'Ordre del Carme Reformada que passessin pel Desert de Cardó i volguessin, durant uns dies, fer vida d'anacoreta, seguint la trajectòria fundadora de Teresa de Jesús. Va ser aixecada per ordre del cardenal-arquebisbe de Toledo, Eminentíssim Senyor Pascual de Aragón, qui no la va veure acabada. Va ser abandonada l'any 1835 durant l'exclaustració dels monjos. Actualment és una d'aquelles ermites que Salvador Cabestany Garol va convertir en casa de pagès per a la producció del mateix balneari cap a l'any 1886, o potser, com assenyala Gavin, cap a l'any 1920.