Emplaçada a l'extrem més al sud del terme municipal de Viladecavalls, a 600 metres al nord/nord-oest de la masia de Can Sanahuja, en un marge a peu de camí.

Ens situem al sud del veïnat de Can Oleguer, a la confluència del carrer de Sant Jordi amb el camí de Can Sanahuja. Aquí i a peu prenem la pista forestal de terra que marxa en sentit sud. 1,6 quilòmetres després som davant la imponent portalada de Can Sanahuja que ens queda a l'esquerra. Continuem per la pista que ara s'adreça al nord-oest en lleugera baixada. 225 metres més avall passem a frec de la font del Molí del Vent que deixem a mà dreta, una mica més avall deixem la basa a la dreta i tot seguit arribem a una bifurcació que fem a la dreta, circulant en direcció nord entremig d'un cap d'oliveres. Acabat el camp esdevé un ample camí carreter que en 200 metres ens aboca a una esplanada presidida per una bassa rectangular. Des d'aquí cal pujar per un talús que ens duu a un camí transversal que ens talla i que agafem a l'esquerra. El nou camí és planer, circula per dins el bosc i en uns 25 metres ens porta davant la font dels Rosers que ens queda a mà dreta.

La font queda arrambada al marge a través d'un mur de formigó i còdols formant una obertura d'arc de mig punt ceràmic que dona accés a la boca de la mina.

La boca de la mina havia estat tapiada amb totxanes, malgrat que ara algunes han caigut i ens permet veure el seu interior. Es tracta d'una galeria d'un metre d'amplada amb les parets bastides amb maons, plena d'aigua, encara que no s'aprecia la manera que aquesta surt a l'exterior, possiblement per una canalització soterrada fins la bassa que hi ha a una cinquantena de metres més avall.

No es veu ni el brollador ni la pica.

A la dreta de la boca de la mina disposem d'un banc per seure.

A cinquanta metres a ponent hi ha una bassa de planta rectangular que recull el sobrant d'aigua de la font. És la bassa que hem vist al venir.

Can Sanahuja és una masia de notables dimensions que es troba constituïda per diversos volums annexes. Construïda sobre un gran cos que actua a mode de recinte, molt alçada respecte el nivell natural del sòl. Una escala majestuosa situada en paral·lel a la façana permet accedir-hi. El cos principal segueix l'estil de les masies de tipus basilical, constant de planta baixa, pis i golfes, i la coberta a dues vessants d'on sobresurt el cos central corresponent a les golfes. Les obertures es troben distribuïdes de forma simètrica segons tres eixos, amb el portal d'arc de mig punt al centre. El pis superior té una galeria de tres petits pòrtics d'arc de mig punt. Al voltant d'aquest volum s'hi distribueixen diversos annexes de notables dimensions.
Cal destacar la gran portalada que tanca el recinte, construïda a mode de lliça. Consta d'un arc de mig punt adovellat de notables dimensions, amb els brancals encoixinats. L'arc està pintat amb motius simbòlics de color grana. A banda i banda del portal hi ha una filera de pedres també encoixinades, que acaben a l'alçada d'una cornisa. La construcció es troba rematada amb una coberta a dues vessants de certa volada, quedant suportada per una estructura de fusta.
La construcció de la masia que actualment coneixem com a Can Sanahuja va ser construïda en època contemporània. En aquest indret hi hauria hagut un antic mas conegut com a Mas Ginestar, dins la parròquia de Santa Maria d'Ullastrell, sobre el qual es devia bastir l'edifici actual.

Algunes dades d'aquesta fitxa les he extret del web DIBA, Mapes de Patrimoni Cultural.