Adossada a l'absis de l'església de Sant Esteve de Ventolà.

Ventolà és un petit llogaret del municipi de El Pont de Suert, emplaçat dos quilòmetres al sud-est. Està format per només tres cases, Ca d'Enrós, Ca de Rosset i Ca de Mateva, i una església d'origen romànic dedicada a Sant Esteve.

Si anem a El Pont de Suert pel sud, per la carretera N-260, just a l'entrar al nucli urbà, trobarem a mà dreta el desviament per pujar a Ventolà, dos quilòmetres d'estreta carretera asfaltada ens aboquen al petit nucli de Ventolà.

El conjunt de la font queda molt dissimulat, doncs tot ell està obrat amb el mateix tipus de pedra que l'absis on està adossada.

En el racó que forma l'absis hi ha un a mena de taulell de pedra esglaonat a tres nivells i d'aquí emergeix una petita paret que sobresurt de l'absis, de dos pams d'amplada per mig metre d'alçada rematada amb dues lloses que simulen una teuladeta.

L'aigua raja a través d'una aixeta de polsador i cau a una pica integrada al taulell.

Al capdamunt de la font hi tenim un rètol de fusta amb el seu nom gravat i pintat de negre.

Tot i que el lloc de Ventolà és esmentat ja l'any 967, l'església no ho és fins a l'any 1180 (Sancti Stephano de Ventolano), com a sufragània de Santa Maria de El Pont de Suert, vinculada al monestir de Lavaix. De l'església romànica en resta només l'estructura i la part baixa de l'absis, amb una finestra molt tosca, tapiada. Era un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada amb un absis semicircular. Tardanament, es van afegir sengles capelles laterals rectangulars a cada costat de la nau. També és d'època tardana, probablement del segle XVIII, el frontis, amb el campanar de torre a un costat, la porta adovellada i un òcul. És difícil distingir la part antiga donat que l'aparell, molt irregular, de color vermellós i amb força reble, és gairebé idèntic a la totalitat.