Presideix la petita àrea recreativa que duu el seu nom, situada a tres quilòmetres i mig a l'est/sud-est en línia recta del poble de Tuixent, a la vall de Mola, dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

A la sortida del poble de Tuixent prenem la carretera C-462 en direcció a l'estació d'esquí de Tuixent - la Vansa. Al cap de 1,1 quilòmetres descrivim un pronunciat revolt de dretes alhora que travessem el pont que salva el riu de Mola. Doncs just passat el pont trobem a mà esquerra una pista forestal de terra que porta als planells de Sastró, ben indicat. Trenquem doncs per la pista. Només començar deixem a la dreta la font del Regatell. Circulem per la pista de Mola que es troba en bon estat de conservació, apta per a qualsevol tipus de vehicle. Al cap de 2,9 quilòmetres passem a frec de la zona recreativa dels Planells del Sastró, 700 metres més amunt som en una bifurcació de camins; rebutgem el brancal de la dreta que creua el pont de la Plana i seguim d'enfront per la pista principal. 550 metres més amunt arribem a un revolt pronunciat d'esquerres on enlairat a la dreta ens queda la zona d'esbarjo de la font de l'Aigüeta on ens espera la corresponent font.

Ens rep un gran cartell del Parc amb el nom de la font i informació referent a la font que a sota d'aquesta fitxa trobareu transcrita.

El conjunt de la font es troba en un replà pavimentat dins el bosc, una mica enlairat respecte la pista. Està format per la caseta de captació de l'aigua i la pròpia font.

La caseta presenta planta quadrada, d'uns tres metres de base, feta d'obra arrebossada amb teulada de formigó a dues vessants. A la façana principal disposa d'una porta de ferro tancada amb un cadenat i a la paret lateral esquerra una finestra protegida per un enreixat. Des de fora es pot sentir el brogir de l'aigua al seu interior.

A l'esquerra de la caseta hi ha un racó delimitat per dos murets de pedra lligada amb morter formant angle recte i que retenen les terres. Del més llarg surt un gruixut broc de ferro colzat per on raja l'aigua que omple un abeurador fet amb un tronc d'arbre buidat. El sobrant entra dins la caseta i deu unir-se a la captació.

Davant de la font es conserva el vell abeurador, també un tronc buidat, sense aigua però.

Aquí deixo transcrita la informació que figura en el cartell:
"La font de l'Aigüeta, tal com diu la gent del país, és la surgència del riu de Mola de més altitud (1.420 m). 550 metres aigües avall, en l'indret anomenat Pont de la Plana, la mateixa bossa d'aigua té una altra surgència més abundant i més constant, la font del Riu de Mola. Totes dues fonts formen part de la muntanya de la Serra del Verd, què és de composició majoritàriament calcària.
Des de més de 100 anys enrere, ja era costum de la gent del poble fer algun àpat, fos berenar o un altre, a la font de l'Aigüeta. L'aigua sempre és fresca i de gust agradable. Així, ja fos un dia a la tarda o a migdia, per a celebrar qualsevol esdeveniment familiar o amb els amics, l'Aigüeta sempre era un bon indret per a passar-hi una estona. L'aigua fresca, l'ombra dels pins, la tranquil·litat i l'entorn feien de l'Aigüeta un racó per al gaudí de la gent del poble i dels estiuejants.
I fou als anys setanta del segle passat quan l'Ajuntament es va plantejar la necessitat de reforçar l'abastament d'aigua pel poble, suportat des de 1856 només per l'aigua de la font del Prat de la Morella.
Els canvis socials i culturals feien que l'aigua fos escassa en alguns moments de l'any. Començava a haver-hi quartos de bany a moltes cases, rentadores per la roba en algunes, segones residències, jardins, etc. També hi havia canvis en la producció ramadera, passant de les vaques de carn a les vaques productores de llet, amb la necessitat de refredar la llet fons a entregar-la al transport de la 'lletera'.
El primer projecte de la portada d'aigües fou realitzat el 1974 per l'enginyeria Cots i Liesa de Lleida, però no va ser fins el 1977, amb el govern de l'Ajuntament format per l'alcalde Mariano Ferrer Pallerola i els regidors Joan Casseras Canals, Salvador Cortina Vilaginés i Tino Parramon Elias, que s'iniciaren les obres. L'empresa encarregada de dur-les a terme fou Riegos Costa, S.A. de Lleida. Es va comptar amb una aportació econòmica del 60% de subvenció a càrrec de la Comisión Provincial de Servicios Técnicos de la Diputació de Lleida i el 40% restant a càrrec del municipi. Així es pogué realitzar aquesta important obra, essencial per al futur desenvolupament de Tuixent. El pressupost inicial de l'obra va ser de 3.646.911 pessetes encara que, imprevistos i modificacions, van fer que al final faltés poc pels 5 milions. El projecte inicial considerava la portada per la pista de Mola i així es va fer, encara que va portar molts problemes tècnics ja que el traçat no era el més adequat. I no va ser fins 30 anys més tard (cap al 2010) que es va modificar el traçat pel camí vell."

Si heu arribat fins aquí, us recomano que no deixeu de veure les 3 Feus de Mola (Petita, de la Cascada i Gran), que resten a només uns centenars de metres d'on sou. El camí que surt per la dreta de la font, ben assenyalat amb marques de color verd, us hi durà. L'accés a la Feu Petita i la Feu de la Cascada és fàcil, per anar a la Feu Gran cal pujar un bon tram de muntanya.