La font d'en Garrot pertany al mas d'en Garrot, localitzat a l'extrem més al nord del terme municipal de Tarragona, al sud dels Pallaresos, a 1,7 quilòmetres al nord-est en línia recta del pont del Diable.

Per accedir-hi ens apropem al barri de Sant Salvador, situat a uns cinc quilòmetres al nord del centre de la ciutat de Tarragona, concretament al carrer del Barranc del Comellar, a la confluència amb l'avinguda Sant Salvador. Aquí podem estacionar el vehicle amb comoditat.

Ja a peu seguim per la vorera dreta del carrer del Barranc del Comellar en sentit nord-est durant una setantena de metres, fins que trobem a mà dreta un pont de fusta que salva el barranc d'en Garrot i alhora un pal informatiu que ens assenyala la font d'en Garrot a 1,7 quilòmetres. Creuem doncs el pont i de seguida anem a parar a un ample camí que ens talla que fem a l'esquerra, planerament i en direcció nord-est. Al cap d'1,1 quilòmetres enllacem amb una pista que ens ve per l'esquerra, nosaltres cap a la dreta. 300 metres més endavant som a l'entrada de la finca del mas d'en Garrot, barrada amb una corda per protegir el bestiar. En aquest punt abandonem la pista i continuem per un caminet molt desdibuixat que surt per la dreta vorejant un camp que ens acompanya a la dreta, a l'esquerra ens queda enlairat el mas d'en Garrot. 200 metres més enllà, un cop hem deixat la casa enrere, som damunt d'un talús que separa dos camps, nosaltres seguim a la dreta, vorejant el camp de dalt. A la llunyania a la dreta ja albirem una arcada on hi ha la font. Quan el camp s'acaba, esdevé un caminet molt tapat per la vegetació però tot i així s'hi pot caminar, mica en mica anem virant a la dreta i en un centenar llarg de metres arribem a la font.

El conjunt de la font es troba en una petita esplanada allargada, a recer d'una paret rocallosa per una banda i protegida per una barana de fusta per l'altra.

Malauradament es troba un xic deixada, es nota que fa temps que no raja, havent minvat la quantitat de gent que la visita.

A la dreta del la paret rocallosa queda la boca de la mina i a sota mateix la font.

La mina és una galeria artificial típica de mina de captació i conducció d'aigües, amb una amplada de 40 cm i una alçada d'1 metre aproximadament, el seu traçat és molt regular, sense reforçament d'obra. La galeria té una longitud de 30 metres.

L'aigua surt a l'exterior per la boca de la mina i omple la bassa d'emmagatzematge de forma cilíndrica picada a la roca. D'aquí brolla l'aigua a través d'un forat encastat a la part baixa del dipòsit i cau a un bassal o pica arran del terra. Damunt del brollador n'hi ha un altre que actua de sobreeixidor.

A uns set o vuit metres a l'esquerra de la font s'obra una petita cambra excavada artificialment a la roca, queda un xic enclotada, accessible baixant dos esglaons. Al fons sembla que connecta amb la galeria principal, per on deu sortir l'aigua mitjançant un petit rec que vessa a un bassal per sota del nivell del replà. A l'esquerra disposem d'un banc d'obra per seure. Sembla ser que anys enrere, damunt l'entrada, hi havia una capelleta dedicada a Sant Roc.

Les roques estan plenes d'inscripcions i gràfics, molts d'ells no els he sabut desxifrar, però un parell sí: "Volia la pau del mont per mitch de la llibertad y la justícia. Pi y Margall". "El fill que no es recorda del para y la mara no estima a Deu. J.Guinovart, agost 1923".

La font d'en Garrot i el seu entorn van ser un lloc de molta tradició a Tarragona. Des de les primeres dècades del segle XX fou un punt de trobada de molts tarragonins i tarragonines, on s'organitzaren activitats lúdiques diverses, especialment el primer de maig, per commemorar el Dia del Treball. Aquí es feien àpats, es ballaven sardanes i es passaven dies d'esbarjo.

D'aquí la poesia de l'1 de Maig, extreta d'un llibre de Pere Camarasa, que diu així:

'Toquen sardanes...
Al final tots demanen,
aleshores prohibida
la nostra Santa Espina.
Força, valor i seny,
per ballar-la sense estar permès.
Visca Catalunya!
I en silenci i l'ànima encesa
recollim paelles, estris i trastos
i pleguem a poc a poc,
sabem que el secret guarda
la petita Font d'en Garrot.'