Font de la Mare de Déu
| 41.9143,1.5248Clica per veure la ubicació. | |
| 838 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Desembre 2025 |
La font de la Mare de Déu es troba a l'extrem de ponent de la plaça del santuari del Miracle, just davant de la cantonada sud-oriental de la Casa Gran i separada d'aquesta per un carreró amb escales que puja fins a la carretera superior.
Es tracta d'una construcció sòlida, adossada al robust mur de pedra que sosté el carrer del damunt. Està feta amb carreus irregulars i coberta amb una teulada a dues vessants amb ràfec. El seu element més característic és una gran arcada cega de mig punt, formada per dovelles ben definides, d'uns quatre metres d'amplada per quatre d'alçada i aproximadament un metre de fondària. La dovella de clau porta gravada la data 1719, probablement l'any de la seva construcció.
La paret del fons és cega i incorpora una portella de ferro que dona accés al dipòsit de reserva. A l'interior, a l'esquerra, sobresurt el frontal de la font: un bloc de pedra tallat a manera de làpida vertical. L'aigua raja mitjançant una aixeta de polsador i cau en una pica quadrada situada per sota del nivell del paviment.
A la dreta, arrambat a la paret del fons, hi ha un banc de pedra picada que fa de seient i respatller. Entre aquest banc i la sortida de l'aigua s'aixeca, en perpendicular, un muret baix de pedra que actua com a barana i separador, definint dos petits ambients dins l'arcada. Tant el muret com el banc presenten un envelliment natural i estan parcialment coberts de líquens.
A la dreta de l'estructura, una escala de pedra amb muret lateral connecta amb un nivell superior del santuari.
Segons informació recollida a Wikiloc, la font hauria estat construïda per Manel Anglarill l'any 1719, en plena etapa d'expansió del santuari.
El santuari del Miracle té el seu origen en l'aparició miraculosa de 1458, que motivà la construcció d'un primer oratori i l'inici d'un pelegrinatge creixent. Durant els segles XV i XVI, el culte es consolidà i el recinte començà a organitzar-se amb les primeres infraestructures bàsiques: camins d'accés, espais d'acollida i punts d'aigua destinats als visitants.
Entre els segles XVII i XVIII el santuari visqué el seu període d'esplendor. L'augment constant de pelegrins impulsà la construcció de la nova església, la Casa Gran, dependències auxiliars i diversos serveis. Aquest procés culminà amb el retaule barroc de Carles Morató, una de les obres més destacades del barroc català. En aquest mateix context s'emmarquen la construcció de fonts, basses i altres elements hidràulics que garantien l'abastament d'aigua i el confort dels visitants.
Al llarg dels segles XIX i XX el santuari mantingué el seu caràcter devocional i patrimonial, amb intervencions puntuals de manteniment i adaptació. Avui, el Miracle continua essent un espai de recolliment i memòria, plenament integrat en el paisatge i amb un conjunt arquitectònic que conserva la seva atmosfera original.
El santuari disposava d'un sistema hidràulic senzill però ben organitzat, adaptat a la topografia i a les necessitats del pelegrinatge. Aquest conjunt assegurava l'abastament d'aigua per al consum i el descans dels visitants, i estava format per tres elements principals: La Bassegoda, una antiga bassa o dipòsit situada a prop del nucli del santuari, probablement vinculada als primers temps del recinte. Les fonts, entre les quals destaca la font de la Mare de Déu (1719) i les canalitzacions i drenatges, que conduïen l'aigua des de punts elevats fins a les basses i fonts, i mantenien transitables els camins interiors. Aquest sistema, discret però eficient, era essencial per al funcionament quotidià del santuari i per a l'acollida dels pelegrins en els períodes de màxima afluència.
De tots ells, a banda de la font de la Mare de Déu, destaca la Bassegoda del Miracle. És una antiga bassa o dipòsit d'aigua situada a poca distància del nucli principal del santuari, darrere la creu commemorativa, entre la mateixa i la carretera. La bassa és obrada en pedra i té una forma el·líptica. Formava part del sistema hidràulic primitiu i servia per abastir els primers pelegrins i habitants del recinte. És un testimoni valuós dels primers temps del Miracle, quan el santuari encara era un espai modest però ja molt concorregut. La seva existència reforça la idea d'un recinte autosuficient, adaptat a les necessitats dels visitants i íntimament vinculat al paisatge.
Recull de la informació:
- Santuari del Miracle. Informació històrica general disponible a l'espai web institucional i als plafons interpretatius del conjunt.
- Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC). Fitxes relatives al santuari del Miracle i al seu entorn arquitectònic.
- Wikiloc. Informació aportada per usuaris sobre la font i la seva atribució tradicional a Manel Anglarill (consulta: 2026).
- MADOZ, Pascual (1845'1850). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar.
- Arxiu Comarcal del Solsonès. Documentació diversa relacionada amb el santuari, les seves obres i el seu entorn històric.