Font de Santa Maria
| 41.8382,1.5403Clica per veure la ubicació. | |
| 904 m | |
| Lliure | |
| De xarxa | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Desembre 2025 |
A la banda nord-oest del conjunt del Santuari, a la façana del darrere, gairebé sota el campanar, trobarem una fornícula on està ubicada la font.
Es tracta d'una font comercial, formada per un cilindre metàl·lic d'uns 15 Cm de diàmetre i mig metre d'alçada plantat al terra. Al capdamunt hi ha la sortida de l'aigua regulada per una aixeta de polsador.
No hi ha pica ni bassal, l'aigua cau directament al terra i s'escola per la vorera.
És una font d'ús intern, vinculada a la vida del recinte: pelegrins, hostatgeria i animals.
El Santuari de Santa Maria de Pinós és un centre de devoció històric situat a la carena de la serra de Pinós, en un indret tradicionalment considerat el centre geogràfic de Catalunya. L'edifici actual és fruit d'una evolució llarga: el primer santuari documentat fou construït el 1312 pels templers i, poc després, passà als hospitalers .
La devoció a la Mare de Déu de Pinós es reforçà especialment a partir del 1505, arran de l'aparició miraculosa a Bernat Casas, un pagès de Matamargó, fet reconegut per un tribunal eclesiàstic i que motivà la construcció d'un nou temple, anterior a l'actual. El conjunt inclou l'església (d'estil auster, amb portal de frontó triangular i un cambril que conserva la talla barroca de la Mare de Déu) i l'antic Hostal de Pinós, documentat des del 1524 i considerat la fonda en actiu més antiga de Catalunya .
És un lloc emblemàtic tant per la seva càrrega espiritual com per la seva situació panoràmica, i continua sent un punt de referència per a pelegrins, excursionistes i visitants del Solsonès.
Recull de dades:
- Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya (IPCIC). Entrada 'Santuari de Pinós' i tradicions associades.
- Arxiu Parroquial de Pinós. Documentació històrica diversa (especialment segles XVI'XIX).