La font de la Coloma és una surgència natural situada al marge esquerre del barranc de Ribalta i a uns 200 metres a l'oest, en línia recta, de la masia de Coloma, que li dona el nom, situada aquesta a l'extrem sud-occidental del terme d'Olius.

Per accedir-hi prenem com a punt de partida la masia de la Coloma, a la qual s'arriba per una pista forestal en bon estat que arrenca al punt quilomètric 2,4 de la carretera C'149; de la carretera a la masia hi ha uns 650 metres. Podem estacionar el vehicle a peu de pista, prop de la masia, en un racó que no faci nosa.

Ja a peu, seguim per la pista en la mateixa direcció. Passem entre un cobert que queda a mà dreta i la casa a l'esquerra, i quan arribem al final de la casa trenquem envers la dreta tot seguint un ample camí de terra que avança en sentit nord-oest entre dos camps de conreu. Al cap d'uns 165 metres el camí gira cap al sud-oest i entrem al bosc. 75 metres després arribem a una bifurcació: el brancal de la dreta continua cap a la font Salada del Solsonès, mentre que nosaltres prenem un corriol que surt per l'esquerra i que, en un centenar de metres, ens aboca a un replà de feixes i marges de pedra on s'ubica la font de la Coloma.

El conjunt està format per dos elements ben diferenciats separats per uns deu metres l'un de l'altre:
El més visible és una petita construcció situada a tocar del barranc, obrada amb totxanes, teulada a una vessant i una porta barrada amb cadenat que probablement allotja el repartidor d'aigües.
El segon element, ubicat al marge i al costat del camí, és la font pròpiament dita, una surgència natural amb una petita teulada plana a només dos pams d'alçada, coberta de vegetació, i una obertura frontal allargada de mig metre d'amplada per uns 20 Cm, que dona accés a l'interior, on es veu la petita cisterna de captació plena d'aigua. Tot fa pensar en una font de biot.

És una font de mas, vinculada a l'ús quotidià de la casa i al petit veïnat que hi vivia, i forma part del sistema d'aigua domèstic i agrícola que articulava aquest sector. L'entorn immediat conserva l'estructura històrica de terrasses, camins i petits desnivells que canalitzen l'aigua cap al punt de surgència i mantenen la lectura del paisatge agrícola tradicional del Castellvell.

Havia estat un lloc molt concorregut, especialment per mares i canalla, i sovint punt de trobada o d'excursions curtes.


La masia de Coloma és una típica masia tradicional del Solsonès, amb un cos principal rectangular de dues plantes i golfes, murs de pedra local i teulada a dues aigües, envoltada d'annexos agrícoles i feixes que expliquen la seva funció històrica. La font n'és un element funcional i identitari, situat al peu dels antics camins de servei.

A només un centenar de metres al sud-oest de la masia es troba l'església de Santa Coloma, una esglesiola romànica dels segles XI'XII, d'una sola nau i absis semicircular, construïda amb grans carreus en filades regulars. La seva proximitat amb la masia reforça la lectura d'un petit nucli rural articulat per la casa, la font i el temple, amb un ús litúrgic i comunitari vinculat al veïnat del Castellvell.

Recull de dades:
- Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC) - Santa Coloma del Castellvell (Olius)
- Enciclopèdia Catalana / enciclopedia.cat -' Santa Coloma del Castellvell
- Cartografia històrica del Solsonès - Masos, camins i estructura rural del Castellvell