La font Salada del Solsonès es troba al marge esquerre del barranc de Ribalta, sota una gran bauma que s'obre en forma parabòlica damunt la capçalera del torrent. És un indret ombrívol i humit, discret, que demana una mica de camí però recompensa amb escreix.

Una manera d'arribar-hi 'no la més curta, però sí la que permet visitar també la font de la Coloma' és prendre com a punt de partida la masia de la Coloma, a la qual s'hi accedeix per una pista forestal en bon estat que arrenca al punt quilomètric 2,4 de la carretera C'149; de la carretera a la masia hi ha uns 650 metres. Podem estacionar el vehicle a peu de pista, prop de la masia, en algun racó que no destorbi.

A peu, continuem per la pista en la mateixa direcció. Passem entre un cobert a la dreta i la casa a l'esquerra, i en acabar la masia trenquem a la dreta per un ample camí de terra que avança en sentit nord-oest entre dos camps de conreu. Uns 165 metres més endavant el camí gira cap al sud-oest i s'endinsa al bosc. Al cap de 75 metres trobem una bifurcació: el brancal de l'esquerra baixa cap a la font de la Coloma, però nosaltres seguim recte, en direcció més aviat oest. Després de 225 metres arribem a una nova cruïlla; deixem el camí de l'esquerra i continuem d'enfront, tot salvant una cadena. Uns 150 metres més enllà, just a l'inici d'un revolt de dretes, abandonem el vial principal i prenem un senderó que surt davant nostre, s'endinsa en un bosc espès i puja suaument cap al nord-oest. Al cap d'uns minuts el camí planeja, i després de 350 metres des de la desviació arribem a la gran bauma que acull la font.

La balma fa prop de trenta metres de llargada i domina el torrent de Ribalta. L'aigua de pluja hi regalima sovint i accentua el contrast cromàtic del gres, que alterna tonalitats vermelloses amb franges de gris blavós. Són materials molt tous, fàcilment erosionables, que generen formes capritxoses i un sòl arenós que, amb la humitat constant, esdevé força relliscós. Diversos caminadors hi destaquen precisament aquest joc de colors i textures, que dona a la bauma un aspecte gairebé escultòric.

Al centre de la bauma brolla la surgència d'aigua salada. No hi ha cap mena d'intervenció humana: ni broc, ni aixeta, ni cap estructura.

L'aigua raja directament de la roca, cau al terra i s'escola formant un petit regueró.

Només raja quan no hi ha períodes de secada, i tot i ser salada, ho és molt menys que la del salí de Cambrils.

En èpoques humides pot arribar a formar petites basses a la base de la paret.

La font porta associada una història recollida per Higini Peix i Cirera i publicada al Vell Costumari de Solsona. Explica que, en temps en què el comte de Cardona controlava el comerç de la sal i del safrà, el batlle de Solsona va sospitar que alguns pagesos gastaven menys sal de la que tocava. Una investigació discreta va revelar que, en un racó amagat del barranc de Ribalta, hi havia una petita font d'aigua salada que els veïns aprofitaven per a l'ús domèstic. El batlle, ambiciós, va imaginar que aquella aigua havia de travessar una veta de sal i que potser hi havia una muntanya tan gran com la de Cardona. Va ordenar excavar la paret de la bauma en secret, impedint l'accés als pagesos. Però un d'ells, intrigat, va avisar el comte, que acudí personalment. En veure el forat obert sota la codina i la font rajant, va fer empresonar el batlle i va prohibir que ningú tornés a cavar-hi. Com a contrapartida, concedí als pagesos del voltant el dret d'explotar tota la sal que pogués sortir d'aquella font. Sigui certa o inventada, la llegenda ha quedat lligada per sempre a la bauma de la Font Salada.

Recull de dades:
- Peix i Cirera, Higini. Vell Costumari de Solsona, Llegendes i Rondalles.

- Revista Celsona, núm. 1241 (6 d'agost de 2021). 'La història de la bauma de la Font Salada.' .