La font de la Salamandra és una petita surgència encaixada en un racó ombrívol de l'obaga del Bisbe, a tocar del camí que duu a el Masnou, al terme municipal d'Olius, molt a prop del límit amb Solsona. És una font discreta, amagada entre marges i vegetació, que conserva encara l'encant de les fonts de bosc que havien servit a masovers i caminants.

Per accedir-hi, sortim de Solsona per la carretera C-149 en direcció a Sant Climenç. Quan siguem al punt quilomètric 3,9 trenquem a la dreta per una carretera secundària, deixant a l'esquerra la subestació elèctrica. Al cap de 625 metres, just quan descrivim un revolt de dretes, trobarem la font a mà esquerra, uns tres o quatre metres més enllà del camí.

No s'ha de confondre amb la font de Sant Esteve o de la Salamandra situada prop del cementiri modernista, també dins el municipi. Tot i compartir nom, són fonts diferents i sense relació directa. L'ús popular del nom 'Salamandra' podria tenir origen en la presència d'amfibis a la zona, especialment en èpoques humides.

L'estructura de la font és de pedra. Presenta una capelleta superior, avui buida, i una boca baixa protegida per una reixa metàl·lica.

L'interior amaga la petita cisterna de captació on s'acumula l'aigua que degota de les parets. La humitat constant afavoreix la molsa i el verd intens que recobreix bona part de la construcció.

A la base de la capelleta s'aprecia encara una salamandra gravada i la data 'Maig 1964', possiblement l'any de la seva construcció o reforma.

L'aigua no sempre raja; sovint només s'hi observa humitat o un fil prim que s'escola cap al marge. En èpoques plujoses, però, la surgència és més viva i vessa formant un petit regueró per on s'escola l'aigua. La reixa indica que algú en controla l'accés, segurament per evitar que s'hi embruti l'interior o per preservar la captació.

L'indret és fresc, ombrívol i humit, un hàbitat ideal per a la salamandra comuna, molt present en racons com aquest. No hi ha documentació que indiqui cap llegenda associada ni cap ús especial més enllà del consum puntual.

La font no apareix en els inventaris antics de Solsona, però sí en alguns reculls excursionistes d'Olius i en rutes locals que recorren el bosc de Ribalta. És, doncs, una font modesta però amb personalitat, que conserva la senzillesa i la discreció de les fonts de bosc que no han estat transformades amb el pas del temps.

Recull de dades:
- Inventari de fonts d'Olius (reculls excursionistes locals).