Toll de la Font de la Teula


Sant Climenç (Solsonès )
Coordenades GPS:41.9361,1.4188Clica per veure la ubicació.
Alçada:702 m
Accés:Lliure
Tipus:Natural
Estat:Ben conservada
Cabal:Condicionada a les pluges
Última visita:Desembre 2025


Emplaçat uns 1,75 quilòmetres al sud en línia recta del nucli de Sant Climenç, un xic per sobre del marge dret de la rasa de Sant Climenç.


El toll de la font de la Teula forma part de la 'Ruta de les Fonts de Sant Climenç'. Apareix esmentada com un dels punts d'interès de la ruta, juntament amb la font Freda, la font de Coïns i la font de la Donzella.


Nosaltres ens hi vam atansar en cotxe per una pista forestal en bon estat que engega una quarantena de metres passat el cementiri de Sant Climenç. La pista avança en direcció més aviat sud. Al cap de 1,4 quilòmetres travessem la rasa de Sant Climenç i, un cop a l'altra banda, obviem un senderó que surt per l'esquerra i que en 25 metres ens conduiria a la font de Coïns i seguim per la pista que gira envers la dreta. 300 metres més endavant passem a frec del trencall que baixa a la font de la Donzella i 225 metres després estacionem el vehicle.


Seguim a peu per un caminet que surt per la dreta de la pista i davalla durant una quarantena de metres fins arribar a la rasa de Sant Climenç.


El toll es forma sobre una llosa de roca ampla i lleugerament inclinada, on l'aigua s'estén en una làmina fina i transparent abans d'escolar-se torrent avall.

En episodis humits, la superfície de la roca esdevé un petit mirall natural i el toll guanya profunditat i presència.

No hi ha cap brollador puntual ni cap estructura construïda: l'aigua prové del vessant immediat i aflora de manera difusa entre el sòl i la roca, aprofitant la forma de la llosa per dibuixar aquest toll efímer.

El nom de 'font de la Teula' suggereix que antigament hi podia haver hagut una teula col·locada per canalitzar el degoteig, però avui no en resta cap rastre.

El conjunt és senzill però agradable: blocs de roca coberts de molsa, vegetació de ribera que s'arrapa als marges, el soroll de l'aigua i un ambient fresc que contrasta amb la sequedat dels pendents superiors.