Font de la Caputxina
| 41.9917,1.5125Clica per veure la ubicació. | |
| 688 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Desembre 2025 |
La font de la Caputxina es troba dins el nucli urbà de Solsona, a l'inici de la travessera de Sant Jaume, gairebé a tocar de la carretera de Torà.
La font queda adossada a la façana de pedra d'una casa. Està formada per dues llosses a modus de teuladeta a dues vessant que aixopluguen l'aixeta de polsador que regula l'aigua que aboca a una pica quadrada de formigó damunt la vorera.
L'aigua de la font de la Caputxina prové gairebé amb tota seguretat d'una petita mina o surgència natural situada al mateix vessant del barri de Sant Jaume. Es tractaria d'una vena d'aigua superficial, canalitzada de manera senzilla a mitjan segle XX, que permetia que la font ragés sense necessitat de bombament. La constància del cabal, la manca de connexió a la xarxa municipal i els testimonis veïnals que recorden que 'l'aigua hi baixava sola' reforcen aquesta interpretació.
És una font modesta, però durant dècades va tenir un paper essencial per als veïns del sector.
Fins pràcticament a principis dels anys vuitanta del segle passat, els barris de Sant Jaume i del Grup Josep Torregassa patien restriccions d'aigua freqüents. En aquell context, la font de la Caputxina era un punt de subministrament imprescindible: moltes famílies hi anaven a omplir galledes, garrafes i tota mena de recipients, i a l'estiu no era gens estrany veure-hi cues. Era una escena quotidiana que avui costa d'imaginar, però que forma part de la memòria viva del barri.
El nom de la font prové d'una figura molt coneguda a la zona: Dolors Fàbrega Costa, popularment anomenada la Caputxina. Molts dels habitatges del barri de Sant Jaume eren de la seva propietat, i el sobrenom va acabar donant identitat també a la font, que es convertí en un referent domèstic i comunitari.
Tot i la seva aparença senzilla, la font de la Caputxina és un bon exemple de com els punts d'aigua urbans han estat, fins fa ben poc, elements bàsics de la vida quotidiana i de la cohesió veïnal. Avui resta com un petit testimoni d'aquell temps, integrada en el paisatge urbà però carregada de memòria.
No es conserva documentació municipal que indiqui la data exacta de construcció de la font, però la memòria dels veïns i el tipus d'obra permeten situar-la amb força precisió. La font ja funcionava plenament als anys seixanta i setanta, i tot apunta que fou construïda o reformada entre les dècades de 1940 i 1960, en el context de petites millores urbanes i punts d'aigua de servei que molts ajuntaments habilitaven sense deixar-ne registre formal.
Durant els anys de restriccions, la font era un espai de trobada: les cues, les converses i el tràfec de galledes formen part del record col·lectiu del barri. Amb la modernització del subministrament, la font va perdre la seva funció pràctica, però no el seu valor emocional.
Recull de Dades:
- Ajuntament de Solsona. Documents i memòries sobre el subministrament d'aigua a la ciutat.
- Centre d'Estudis del Solsonès (CESS). Quaderns del Solsonès (diversos números).
- Solé, J. Solsona al segle XX: transformacions urbanes i serveis públics. Ed. local, 1998.
- Testimonis orals del barri de Sant Jaume i del Grup Josep Torregassa.