Font del Carrer Capdevila
| 42.3589,1.4599Clica per veure la ubicació. | |
| 696 m | |
| Lliure | |
| Ornamental | |
| Ben conservada | |
| Eixuta | |
| Desembre 2025 |
La font del carrer Capdevila és al capdamunt del mateix carrer, al bell mig del centre històric de la Seu d'Urgell. Es troba adossada a la paret de tancament de Can Moncasi, integrada en el teixit urbà antic com un petit fragment de pedra carregat d'història.
Es tracta d'una font de pedra formada per dos elements: la làpida que fa de frontal i una llarga pica de pedra buidada.
L'element més destacat és la làpida que, segons els estudis locals, podria datar del segle XVII. Al centre hi destaca un relleu de la Mare de Déu amb l'Infant, d'un estil molt similar al que apareix a l'escut actual de la ciutat, fet que reforça la seva antiguitat i el seu valor simbòlic. A banda i banda del relleu hi ha dues inscripcions que mencionen quatre cònsols de l'època, tot i que avui són difícils de llegir perquè els dos brocs metàl·lics, afegits amb posterioritat, en dificulten la visió.
La làpida no és al seu emplaçament original. Segons la tradició oral i algunes referències documentals disperses, provindria d'un altre punt del nucli antic i hauria estat traslladada aquí arran d'unes obres, probablement cap als anys trenta del segle XX. Aquest desplaçament explica tant la presència dels brocs afegits com la integració una mica heterogènia del conjunt.
El relleu central, d'estil popular però d'una qualitat notable, representa la Mare de Déu amb l'Infant en una iconografia molt pròpia de l'escultura devocional catalana dels segles XVI i XVII. La composició, amb la Mare de Déu frontal i l'Infant recolzat al braç esquerre, és gairebé idèntica a la que figura a l'escut de la ciutat, cosa que suggereix que la peça podria haver format part d'un edifici públic o d'un espai de representació municipal. El treball de la pedra, amb volums suaus i un marc circular ben definit, reforça la idea d'una peça pensada per ser vista de prop i en un entorn urbà.
Les inscripcions laterals, avui parcialment ocultes pels brocs, fan referència a quatre cònsols de la ciutat, càrrec que equivalia als regidors o magistrats municipals de l'època moderna. Tot i que la lectura completa és difícil, es distingeixen restes de noms propis i abreviatures habituals en làpides civils del segle XVII. Aquestes inscripcions indiquen que la peça commemorava una actuació municipal 'potser la construcció d'una font, una reforma urbana o la col·locació d'un element devocional' i reforcen la idea que la làpida tenia un altre emplaçament original.
Diversos indicis apunten que la làpida podria haver estat situada inicialment en un espai de certa rellevància cívica, possiblement a prop de la plaça Major o en algun punt del carrer dels Canonges, on se situaven edificis municipals i cases de cònsols. L'estil del relleu, la presència de les inscripcions i la qualitat de la pedra suggereixen que no era un element secundari, sinó una peça visible i vinculada a la representació del govern local. El trasllat als anys trenta, coincidint amb obres de reforma urbana i enderrocs puntuals al nucli antic, explicaria tant la seva descontextualització com la seva reutilització com a frontal de font.
Malgrat aquests canvis, la font del carrer Capdevila conserva un fort valor patrimonial: és un testimoni de l'escultura devocional urbana d'època moderna i, alhora, un element que ha continuat formant part de la vida quotidiana del barri.
Recull de dades:
- Ajuntament de la Seu d'Urgell. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic de la Seu d'Urgell.
- Baraut, C. La Seu d'Urgell: història urbana i evolució del nucli antic. Ed. local, 1985.
- Centre d'Estudis de l'Alt Urgell (CEAU). Quaderns de l'Alt Urgell (diversos números).
- Gort, E. Iconografia mariana a l'Alt Urgell. Museu Diocesà d'Urgell, 1999.