La font Bordonera es troba en un indret ombrívol i humit a la capçalera del riu Fontanet, a uns quatre quilòmetres al nord-oest en línia recta del nucli de Coll de Nargó i a dos quilòmetres i mig al sud-oest d'Organyà, prop del camí que mena a les masies de la Bordonera.

Per arribar-hi des d'Organyà cal agafar l'avinguda Santa Fe, que es converteix en una pista forestal cimentada que avança en sentit ponent durant dos quilòmetres. Després s'adreça al sud i, al cap de dos quilòmetres i mig més, trobarem a mà esquerra un desviament senyalitzat que condueix fins a l'aparcament habilitat.

Des d'aquest punt, un camí curt i planer d'una cinquantena de metres porta fins a la portalada de pedra que dona accés a l'espai arranjat des d'on es domina la surgència. Al capdamunt de la portalada, un rètol metàl·lic amb el nom de la font ens dona la benvinguda.

És una cabalosa surgència de muntanya, molt ben integrada en el medi, encastada en un marge de pedra i envoltada de vegetació que conserva la frescor fins i tot en ple estiu.

La part superior del conjunt és una terrassa arranjada a mitjan segle XX, a la qual s'accedeix per una portalada de pedra que fa de llindar simbòlic del lloc. Disposem d'uns bancs metàl·lics pensats perquè el visitant pugui seure i contemplar la surgència. Tot l'espai està delimitat per baranes metàl·liques que protegeixen el marge i guien el recorregut. Des d'aquesta terrassa elevada es domina perfectament la sortida de l'aigua, que brolla amb força entre les roques i s'escola sota un gran bloc de pedra abans d'iniciar el seu camí cap al riu Fontanet. La vegetació que envolta l'espai manté una sensació de frescor constant, i el soroll de l'aigua ressona, creant un ambient molt característic de les surgències de muntanya. La zona està parcialment tancada amb reixes i senyalització, tant per preservar la captació com per garantir la seguretat del visitant, però manté un caràcter acollidor i ben integrat en el paisatge.

A la part interior de la portalada hi ha tres plaques: la de l'esquerra és una rajola de ceràmica en agraïment a l'Encarnació Caminal per la cessió de l'espai. La central és un reconeixement de l'Ajuntament d'Organyà el 1970. La de més a la dreta és tracta d'un bonic mosaic en relleu fet amb quatre rajoles de ceràmica que conté un poema de Francesc Espar, datat el 1991, dedicat a la font i anomenat "La Veu de la Font", que diu així:

'Jo soc la font Bordonera
de la vila d'Organyà.
La meva aigua és de primera:
És la més bona que hi ha.
Beveu-ne, que és clara i pura,
de les bones, la millor.
Tot el qui en beu assegura
que tinc tota la raó.'

A un nivell inferior, accessible a través d'unes escales de pedra, hi ha la font pròpiament dita. L'aigua raja a través d'un broc de ferro colzat collat directament al frontal i cau en una pica circular de pedra, parcialment coberta de molsa i petites plantes que indiquen la constància del cabal i l'antiguitat de l'obra. La font no presenta cap estructura de protecció, sinó que aprofita el mateix marge natural, reforçat amb pedres disposades de manera senzilla per donar estabilitat al conjunt.

La font Bordonera és, a més, un punt d'interès hidrogeològic destacat: constitueix el naixement del riu Fontanet, tal com indiquen diversos estudis i exploracions espeleològiques, que la descriuen com una surgència vauclusiana de gran recorregut subterrani. L'aigua que raja pel broc és la sortida superficial d'un sistema de galeries que drenen el vessant nord-oest de Coll de Nargó, i la captació situada uns metres més amunt forma part del mateix conjunt, garantint un cabal constant al llarg de l'any. Aquest origen confereix al lloc un interès especial, ja que el Fontanet és un dels cursos d'aigua més característics del terme i neix precisament en aquest punt discret i ombrívol del bosc.

Tot i que la font pertany administrativament al municipi de Coll de Nargó, l'accés més habitual es fa des d'Organyà, que sempre l'ha tinguda en gran estima. Per als organyesos, la Bordonera és gairebé una font pròpia: un indret frescal i emblemàtic on s'ha anat a buscar aigua, a passejar o simplement a gaudir del brollador. Aquest vincle afectiu explica també la presència de la portalada i les plaques commemoratives, que reflecteixen la cura i l'orgull amb què el municipi d'Organyà ha mantingut aquest espai al llarg dels anys.

La font ha estat tradicionalment un punt de pas per als habitants de les masies properes i per als caminants que recorren els senders del terme. És una font humil, sense grans elements constructius, però que conserva l'essència de les fonts de muntanya: un punt d'aigua fresca, integrat en el paisatge i vinculat a l'aprofitament quotidià dels recursos naturals.

La tradició local conserva també una llegenda vinculada a la font. Explica que el comte de Sellent i la seva esposa tenien una filla, Bruniselda, que va quedar-se cega. Desesperats, van prometre donar la font Bordonera 'de la qual eren senyors' a Santa Maria d'Organyà si la jove recuperava la vista. La filla va sanar de seguida, però els pares, enmig de l'alegria, van oblidar la promesa. La ceguesa va tornar, i només quan van renovar el vot i conduir l'aigua fins al cambril de la Mare de Déu, Bruniselda va guarir definitivament. Malgrat el to llegendari, la història té un fonament documental: una escriptura del 15 de juny de 1299 certifica la donació de la font per part d'Arnau de Sellent i la seva muller Sància a Santa Maria d'Organyà i al seu capítol de canonges, un gest que encaixa plenament amb el relat transmès per la tradició oral.

A sota de l'aparcament disposem d'una agradable zona d'esbarjo, amb bancs i ombra abundant, que convida a aturar-s'hi una estona i gaudir de la frescor del lloc.

Recull de dades:
- Centre d'Estudis de l'Alt Urgell (CEAU). Quaderns de l'Alt Urgell.
- ICGC ' Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Cartografia hidrogeològica.
- Grup d'Espeleologia de Badalona (GEB). Informes i exploracions de la surgència vauclusiana.
- Ajuntaments de Coll de Nargó i Organyà. Informació local i senyalització històrica.
- Document de donació de 1299 (còpia conservada a Santa Maria d'Organyà).