Font de Sant Climent
| 42.1747,1.3159Clica per veure la ubicació. | |
| 575 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Desembre 2025 |
La font es troba just davant de l'església romànica de Sant Climent, al peu del mur que delimita l'esplanada del temple.
És una font monumental, construïda amb carreus grans ben escairats, encaixada en un mur de pedra que aprofita el desnivell natural del terreny.
Al frontal hi ha dues aixetes de polsador que aboquen l'aigua sobre una reixa de desguàs integrada en un llarg banc corregut de pedra que ressegueix el mur.
Al capdamunt del frontal destaca una llosa de pedra amb una inscripció en llatí datada el 1834, que diu: 'Jussu et ope dux excorre praeturgellan'. La fórmula indica que la font va ser construïda o restaurada 'per ordre i amb l'ajut' del responsable de la Corregedoria de l'Urgell, una institució administrativa vigent en aquell moment. Aquest tipus d'inscripcions són característiques de les obres públiques de la primera meitat del segle XIX, quan molts municipis van arranjar fonts i canalitzacions per millorar l'abastament d'aigua.
L'arquitectura de la font és sòbria però acurada: carreus grans al frontal, pedra més irregular als laterals i una estructura que combina funcionalitat i presència pública. La presència de dos brocs indica que devia ser una font d'ús intensiu, vinculada a la vida quotidiana del nucli antic i al pas de veïns, traginers i animals de càrrega. Actualment, un rètol modern adverteix que l'aigua no és apta per al consum humà, un avís habitual en fonts públiques sense control sanitari. Tot i això, el cabal és constant i manté viva la vegetació i la molsa que envolta el frontal.
La font forma part del conjunt patrimonial immediat de Sant Climent i és un dels punts d'aigua històrics més visibles del poble. No consta cap nom alternatiu en inventaris municipals ni en cartografia oficial, de manera que la denominació font de Sant Climent és la més natural i coherent amb la seva ubicació.
Just al davant de la font s'aixeca l'església de Sant Climent de Coll de Nargó, un dels edificis romànics més destacats de l'Alt Urgell. Construïda entre els segles XI i XII, presenta una nau única coberta amb volta de canó i un absis semicircular ornamentat amb arcuacions llombardes, típiques del primer romànic català. El campanar d'espadanya, de dos ulls, corona la façana i reforça el seu perfil auster i elegant. Malgrat diverses restauracions, conserva plenament l'estructura original i el caràcter sobri del romànic rural pirinenc. Situada en un petit replà dominant el poble, és un punt de referència visual i històric del nucli antic.
La Corregedoria de l'Urgell fou una demarcació administrativa de l'Antic Règim que agrupava diversos municipis de l'Alt Urgell, el Solsonès i zones properes. El corregidor era el representant directe del poder reial al territori i tenia funcions judicials, administratives i d'ordre públic. Entre les seves atribucions hi havia també la supervisió d'obres públiques, com fonts, ponts, camins o canalitzacions. La institució va funcionar fins a mitjan segle XIX, quan fou substituïda pels nous partits judicials i estructures administratives liberals. Les inscripcions en llatí que apareixen en fonts i edificis del període 'com la de la font de Sant Climent' en són un testimoni directe.
L'Antic Règim és el nom que rep l'organització política, social i econòmica vigent a Europa abans de les reformes liberals del segle XIX. Era un sistema basat en el poder absolut del monarca, una societat dividida en estaments (noblesa, clergat i poble) i una economia essencialment agrària. L'administració territorial era fragmentada i incloïa institucions com corregiments, vegueries o batllies. Aquest sistema va començar a desaparèixer amb les revolucions liberals i les reformes administratives del segle XIX. La font de Sant Climent, datada el 1834, és un exemple tardà d'obra pública encara emmarcada en aquest món pre-liberal.
Recull de dades:
- Inscripció original de 1834 al frontal de la font
- Cartografia de l'ICGC
- Inventaris locals i informació municipal