| 42.0585,1.2674Clica per veure la ubicació. | |
| 572 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Desembre 2025 |
Emplaçada dins el nucli urbà, a la confluència del carrer de Frederic Ribó amb el carrer del Camí de la Font de la Vila. La font s'emplaça just al costat del safareig de Peramola.
La font està arrambada a la façana lateral d'una casa del carrer Frederic Ribó, formada per una llosa de pedra tallada en forma rectangular i disposada en vertical que li fa de frontal, d'on surt una aixeta de polsador que regula l'aigua que cau a una pica de pedra buidada que descansa en un pedestal.
L'estructura actual és relativament moderna: una placa de ferro al capdamunt indica que la font va ser construïda o inaugurada el 29 de setembre de 1997, i que va ser restaurada l'any 2017. Tot i això, el punt d'aigua és molt més antic: la font del 1997 formalitza i ordena un brollador tradicional que ja alimentava els rentadors situats just al costat.
L'aigua de la font prové d'un petit aqüífer superficial situat a la mateixa partida de la Secla. És un punt de surgència natural alimentat per l'aigua de pluja que s'infiltra pels marges i feixes del vessant. Aquestes aigües s'acumulen en capes poc profundes i reapareixen en forma de petit brollador, que tradicionalment s'ha canalitzat fins al broc actual.
El nom de la font combina dues peces antigues del llenguatge del territori. Fòrum, d'origen llatí, designava un espai de pas o de trobada, un punt on la gent s'aturava o hi feia alguna activitat compartida. Secla és un topònim tradicional de Peramola, present en diverses partides del terme i probablement vinculat a antics espais de cultiu o a una zona agrícola amb nom propi des de fa segles. Junts, descriuen un indret de pas i d'ús comunitari dins la partida de la Secla, cosa que encaixa plenament amb la presència de la font i els rentadors.
La font forma part de la Ruta de les Fonts de Peramola, un itinerari que ressegueix diversos punts d'aigua tradicionals del municipi i que permet descobrir racons poc coneguts del terme. Tot i la seva simplicitat, la font del Fòrum de la Secla conserva el caràcter d'aquests punts d'aigua de muntanya, sovint vinculats a camins antics, feines del camp i usos locals de l'aigua.
Just al costat de la font es conserven els antics rentadors, clarament anteriors a la construcció de la font moderna. Aprofitaven el mateix punt d'aigua i servien de lloc de feina i de trobada per a les dones del poble. L'edifici del safareig és un espai cobert, construït amb criteris pràctics però amb una solidesa que li donen un caràcter molt propi. La coberta és a una vessant sostinguda per pilars de pedra i maó que deixen l'espai obert pels laterals, assegurant una bona ventilació i una entrada generosa de llum natural. Les bigues de fusta que suporten la teulada conserven l'aspecte rústic original, propi de les construccions populars de mitjan segle XX. A l'interior hi ha una bassa allargada de planta rectangular, de dos cossos, de pedra i formigó, amb les vores inclinades per facilitar la feina de rentar la roba. Les obertures amples en forma d'arc aporten llum i ventilació, i connecten visualment l'espai amb l'exterior. Tot plegat conforma un espai senzill però molt ben resolt, pensat per a la feina col·lectiva i per a la vida quotidiana del veïnat.
Recull de dades:
- Cartografia de l'ICGC
- Informació local sobre la ruta de les fonts i la toponímia de la Secla