Emplaçada en un racó ombrívol del vessant est de Peramola, la font del Caner s'ubica dins un parc arbrat i tranquil situat als afores del poble, just per damunt del marge dret del torrent de Peramola.

Per arribar-hi, ens situem al costat del safareig i prenem la carretera de Cortiuda; al cap de 75 metres abandonem l'asfalt per un camí de passejada ben arranjat que surt per l'esquerra i avança en direcció ponent. Uns 350 metres més enllà creuem el torrent i, tot seguit, a mà esquerra, s'obre una esplanada ampla i fresca on s'aixeca la font.

La surgència s'obre pas entre el bosc i els marges antics, com un degotall persistent que ha anat modelant el seu propi espai amb el pas del temps. El conjunt queda arrambat a un extrem de l'esplanada i està format per un mur d'obra arrebossada en forma de V invertida, amb set parets que convergeixen en un punt central. La part alta del mur dibuixa una línia sinuosa i, al mig, emergeix un fragment de pedra vista que sembla afegit posteriorment. El brollador, situat al centre, presideix l'espai, mentre que un banc corregut arrenca a banda i banda aprofitant el mur com a respatller. El paviment, lleugerament elevat respecte a l'esplanada, és enllosat i incorpora un rec obert per on desguassa l'aigua.

L'aigua brolla per un broc de ferro en forma de petita teula, situat a mitja paret, i cau amb un fil constant dins la pica rodona que recull el primer raig. D'aquí vessa per un rec estret fins al caneló del paviment. Tot el conjunt del brollador és recobert de tosca, testimoni del degotall persistent i de la mineralització pròpia d'aquestes aigües al llarg dels anys.

Un dels elements més singulars del conjunt són les set rajoles de ceràmica amb versos populars fixades al mur, que evoquen l'ús social i festiu de la font. Diuen així:
- Respecteu aquest jardins, honra del peramolins. A totes hores posa bé, l'aigua de la font del Cané.
- Si aplacar voleu la set per mitjà d'aigua gelada, afanyeu's cada vegada a beure en aquest raget.
- Si esteu cansat o suats, és precís que us assenteu, quan estareu ben reposats bona l'aigua trobareu.
- Les voreres d'eix bell camí que de cireres son plenes, aguri son de gaudir ombra i fruit: mes no de penes.
- Passejant per aquests entorns reblerts d'aires purs i sans és segur que per llargs anys seran forts vostres pulmons.
- Essent pública aquesta font et pertany també a tu, fes que ella i el seus entorns malmesos no siguin per ningú.
- D'arreu la gent vinguda hi tindran grata cabuda. I prenent la fresca i fent traguets no us rigueu d'aquests versets.

L'espai immediat de la font es complementa amb un banc de pedra a l'esquerra i una taula rodona a la dreta. També un plafó informatiu.

El conjunt conserva l'aire de les fonts tradicionals. El mur, probablement bastit entre finals del segle XIX i mitjan segle XX, canalitza la surgència i li dona forma, mentre que la banqueta semicircular i l'espai d'estada semblen afegits més recents, fruit d'aquelles actuacions municipals que, a partir dels anys seixanta, van convertir moltes fonts rurals en zones d'esbarjo.

La font del Caner continua essent un punt de pas i de descans per als veïns i caminants, un espai amable que manté viva la relació entre Peramola i les seves aigües de vessant. Tot i que no es conserva documentació precisa sobre la seva construcció, la combinació d'elements arquitectònics i l'evolució visible del conjunt permeten situar-la en una cronologia àmplia però coherent, amb reformes successives que l'han anat adaptant a les necessitats de cada època.

El nom de Caner sembla derivar de la presència antiga de canyes i vegetació de ribera al voltant del degotall, un racó humit on, abans de l'arranjament del parc, probablement hi prosperaven petits canyissars que van donar nom a l'indret.

L'esplanada que acull la font és un espai ample i ombrívol, lleugerament encaixat entre el vessant i el torrent, amb un terra cobert de fullaraca que manté la frescor fins i tot en dies calorosos. Els arbres, alts i esvelts, formen una mena de volta irregular que filtra la llum i crea un ambient de bosc proper, tot i trobar-nos a tocar del nucli urbà. Entre els troncs, alguns coberts de molsa, s'hi distribueixen taules i bancs de pedra. A un extrem hi ha un petit gronxador, discret, que recorda l'ús familiar i quotidià del parc, i diversos plafons informatius expliquen elements del Camí de les Fonts i del patrimoni natural de l'entorn. Tot plegat configura un espai senzill però acollidor, pensat per aturar-s'hi, fer un mos, llegir o simplement escoltar el soroll del torrent quan baixa ple.

Tot i que no es conserva documentació específica sobre la construcció del parc del Caner, l'estil del conjunt i la memòria oral del poble permeten situar-ne l'origen en el context de les actuacions municipals que, entre les dècades de 1950 i 1970, van transformar diversos espais de ribera en zones d'esbarjo.

Les fonts del Caner, del Mig (150 metres aigües avall) i de la Vila (250 metres aigües avall) formen un petit sistema d'aigües que acompanya el curs del torrent de Peramola en el seu tram més proper al poble. Són surgències modestes però constants, separades per pocs centenars de metres i unides per antics camins de pas que avui s'han recuperat com a itinerari de passejada. Cada font té la seva personalitat 'el Caner, ample i ombrívol; el Mig, humil i encaixat al marge; la Vila, més oberta i propera al nucli' però totes comparteixen la mateixa relació íntima amb el vessant i amb la vida quotidiana del poble. Aquestes fonts han servit de punt de trobada, de descans i d'ús domèstic, i encara avui mantenen viva la memòria d'un paisatge.

La font del Caner forma part de la Ruta de les Fonts de Peramola, un itinerari que ressegueix diversos punts d'aigua del terme i que recupera antics camins de pas, marges i espais de ribera. El recorregut, impulsat i condicionat per l'Ajuntament i entitats locals, combina fonts tradicionals, racons ombrívols i elements patrimonials com la sínia o l'Espai Miquel Martí i Pol. Més que un simple camí, és una manera de reconnectar amb el paisatge de vessant i amb la relació històrica del poble amb les seves aigües, sovint modestes però sempre presents.

Recull de dades:
- Ajuntament de Peramola. Ruta de les Fonts de Peramola. Materials informatius i plafons de l'itinerari.
- Carreras, C. i altres. Toponímia i patrimoni de Peramola. Edicions locals.
- Ribas, J. Fonts i camins tradicionals del Prepirineu.