Localitzada dins l'Espai Miquel Martí i Pol, per sobre del marge esquerre del barranc de Peramola, la font de Cristo és a uns 500 metres en línia recta del nucli urbà, en un indret tranquil i ben condicionat que forma part del conjunt d'equipaments del Camí de les Fonts.

Per arribar-hi, ens situem al costat del safareig i prenem la carretera de Cortiuda. Uns 400 metres més amunt, abans de creuar el torrent de Peramola, apareix a mà dreta, una mica apartada de la carretera, una zona d'esbarjo amb taules, arbres i una petita construcció que acull la font d'en Vila. Un curt camí hi mena. Deixem la font d'en Vila a la dreta i continuem per un tram empedrat que remunta el barranc, sempre protegits per una barana de fusta. Al cap d'uns 50 metres som al costat de la font de Cristo.

L'aigua raja a través d'una gruixuda canonada i cau directament a la vella sínia, que antigament elevava el cabal fins al dipòsit que subministrava el poble. El conjunt manté un aire humil i funcional: la sínia, coberta de molsa i vegetació, és el testimoni silenciós d'un sistema hidràulic que havia tingut un paper essencial en l'abastament quotidià.

L'entorn immediat de la font és un replà allargat i arranjat amb cura. El camí empedrat s'eixampla lleugerament davant la surgència, formant un espai de pas còmode, delimitat per un muret de pedra lligada amb morter que reté el marge i acompanya el recorregut i per la barana de fusta que protegeix del desnivell cap al torrent. El paviment és fet amb lloses irregulars col·locades seguint el pendent natural, amb un rec a la dreta per on desguassa l'aigua sobrant.

La sínia queda encaixada en una petita cambra de pedra, lleugerament per sota del nivell del camí; la boca superior és visible des del replà i permet entendre com l'aigua hi queia directament des del tub. La vegetació 'molsa, falgueres i herbes de ribera' s'hi abraça amb naturalitat, reforçant la sensació d'indret frescal i antic.

Just damunt de la font hi ha una petita terrassa a la qual s'accedeix per unes escales de pedra i formigó adossades al marge. El tram és curt però ben integrat en el relleu, amb graons i una barana de fusta que acompanya la pujada. La terrassa, sostinguda per un muret de pedra, ofereix una perspectiva elevada sobre la sínia i el camí, i actua com un petit mirador natural. Aquest espai superior, discret però ben resolt, ajuda a entendre la disposició de la sínia.

La sínia és una roda vertical de ferro que aprofitava el cabal constant de la font per moure un sistema de catúfols fixats al perímetre. Cada volta elevava petites quantitats d'aigua fins a un canal superior que la conduïa al dipòsit municipal. Aquest tipus de mecanisme, habitual en zones de secà amb surgències modestes, permetia aprofitar al màxim un cabal petit però constant. A Peramola, la sínia de la font de Cristo va funcionar fins a mitjan segle XX, quan els sistemes de bombeig mecànic i les noves captacions van substituir els mecanismes tradicionals. Avui, tot i aturada, continua sent un dels elements patrimonials més singulars del Camí de les Fonts i una peça clau per entendre l'abastament històric de Peramola.

L'aigua que alimenta la font de Cristo prové del mateix vessant que nodreix la font del Poble, situada uns metres més amunt. Es tracta d'una surgència modesta, típica dels materials fracturats del sector, que aflora en diversos punts pròxims entre si. La font del Poble, localitzada uns 25 metres més amunt, capta el flux superior, més estable i històricament més aprofitat per al subministrament municipal, mentre que la font de Cristo aprofita el retorn de la mateixa aigua en un punt més baix. La font d'en Vila, situada una cinquantena de metres al sud-est, recull aigües del mateix vessant però pot incorporar aportacions de revinguda superficial. No són tres fonts independents, sinó tres aparicions d'un mateix sistema d'aigua de vessant, amb petites variacions segons l'època de l'any i l'estat dels marges.

Per a molts vilatans, la font de Cristo és 'o havia estat' la que avui es coneix com a font del Poble, situada uns 25 metres més amunt. Durant dècades, el nom 'font de Cristo' s'havia aplicat indistintament als dos punts d'aigua, sovint perquè la sínia i el dipòsit associats al subministrament municipal es percebien com un únic conjunt. La font inferior quedava integrada en aquest sistema i, en la memòria de molta gent, formava part del mateix 'lloc'. Amb la recuperació del camí i la senyalització del recorregut es va fixar la distinció actual, però la toponímia oral continua oscil·lant segons els records familiars i la relació que cadascú havia tingut amb el servei d'aigua del poble. Entre la gent gran encara és habitual sentir que 'la de dalt' era la font de referència, un record que evoca quan aquell punt era el principal accés a l'aigua corrent i quan la sínia, avui aturada, formava part del funcionament quotidià del poble.

La font de Cristo forma part de la Ruta de les Fonts de Peramola, un itinerari que ressegueix diversos punts d'aigua del terme i que posa en valor antics camins de pas, marges i espais de ribera. El recorregut, impulsat i condicionat per l'Ajuntament i entitats locals, combina fonts tradicionals, racons ombrívols i elements patrimonials com la sínia o l'Espai Miquel Martí i Pol. Més que un simple camí, és una manera de reconnectar amb el paisatge de vessant i amb la relació històrica del poble amb les seves aigües, sovint modestes però sempre presents.

Recull de dades:
- Ajuntament de Peramola. Ruta de les Fonts de Peramola. Materials de divulgació i senyalització.
- Cartografia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
- Informació històrica local sobre l'abastament d'aigua i el funcionament de la sínia (Arxiu Municipal de Peramola).