Emplaçada per sobre de l'Espai Miquel Martí i Pol, a la mateixa llera del barranc de Peramola, la font del Poble és a uns 525 metres en línia recta del nucli urbà, en un indret que forma part del conjunt d'equipaments del Camí de les Fonts.

Per arribar-hi, ens situem al costat del safareig i prenem la carretera de Cortiuda. Uns 400 metres més amunt, abans de creuar el torrent de Peramola, apareix a mà dreta, una mica apartada de la carretera, una zona d'esbarjo amb taules, arbres i una petita construcció que acull la font d'en Vila. Un curt camí hi mena. Deixem la font d'en Vila a la dreta i continuem per un tram empedrat que remunta el barranc, sempre protegits per una barana de fusta. Al cap d'uns 50 metres passem a frec de la font de Cristo, que deixem a la dreta. Pugem les escales de fusta que surten al final del camí i, un cop a dalt, defugim la terrassa de la dreta i continuem per una passera empedrada protegida per una barana de fusta durant uns 25 metres, fins que s'acaba el tram empedrat i un rètol ens indica que som a la font del Poble.

Just en aquest punt, on el mur de formigó deixa pas al llit natural del torrent, l'aigua aflora entre pedres, molsa i vegetació de ribera. És un degotall constant i discret, encaixat en un racó ombrívol que permet intuir el recorregut subterrani de la font abans d'ésser captada i canalitzada cap al dipòsit municipal.

Aquesta font, que subministra aigua al poble de Peramola des de 1935, està soterrada i canalitzada fins al dipòsit. El petit tram d'aigua visible al costat del camí és, doncs, la manifestació superficial d'una surgència que, tot i modesta, ha estat essencial per al poble. Al llarg del temps ha rebut diversos noms 'Comella, Graus, Peixera i Segla' i, encara que avui està senyalitzada com a font del Poble, la toponímia oral no és unànime.

Històricament, aquesta surgència havia alimentat, a través d'una canalització, dos molins fariners (documentats al segle XVI), un molí draper i diverses adoberies (segle XVIII), així com un molí d'oli. La constància del cabal i la proximitat al nucli la convertiren en un recurs clau per a les activitats productives i per al subministrament quotidià.

L'aigua que alimenta la font del Poble prové del mateix vessant que nodreix la font de Cristo i la font d'en Vila. Es tracta d'un sistema d'aigua de vessant amb diverses aparicions molt properes entre si, condicionades pels materials fracturats i per petits canvis en el relleu i en els marges. La font del Poble capta el flux superior, més estable i històricament més aprofitat per al subministrament municipal; la font de Cristo aprofita el retorn de la mateixa aigua uns metres més avall, i la font d'en Vila recull aigües del mateix vessant amb possibles aportacions superficials. No són tres fonts independents, sinó tres punts d'un mateix sistema hidrològic.

La proximitat amb la font de Cristo ha generat, durant dècades, una certa confusió toponímica. Per a molts vilatans, la font de Cristo era 'o havia estat' la que avui es coneix com a font del Poble, situada uns 25 metres més amunt. Durant molt de temps, el nom 'font de Cristo' s'havia aplicat indistintament als dos punts d'aigua, sovint perquè la sínia i el dipòsit associats al subministrament municipal es percebien com un únic conjunt. La font inferior quedava integrada en aquest sistema i, en la memòria de molta gent, formava part del mateix 'lloc'. Amb la recuperació del camí i la senyalització del recorregut es va fixar la distinció actual, però la toponímia oral continua oscil·lant segons els records familiars i la relació que cadascú havia tingut amb el servei d'aigua del poble. Entre la gent gran encara és habitual sentir que 'la de dalt' era la font de referència, un record que evoca quan aquell punt era el principal accés a l'aigua corrent i quan la sínia, avui aturada, formava part del funcionament quotidià del poble.

La font del Poble forma part de la Ruta de les Fonts de Peramola, un itinerari que ressegueix diversos punts d'aigua del terme i que posa en valor antics camins de pas, marges i espais de ribera. El recorregut, impulsat i condicionat per l'Ajuntament i entitats locals, combina fonts tradicionals, racons ombrívols i elements patrimonials com la sínia o l'Espai Miquel Martí i Pol. Més que un simple camí, és una manera de reconnectar amb el paisatge de vessant i amb la relació històrica del poble amb les seves aigües, sovint modestes però sempre presents.

Recull de dades:
- Ajuntament de Peramola. Ruta de les Fonts de Peramola. Materials de divulgació i senyalització.
- Cartografia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
- Informació històrica local sobre molins i adoberies (Arxiu Municipal de Peramola).