Encaixada en un racó tranquil i ombrívol al marge dret del torrent de Sant Jaume, a l'extrem més occidental del terme de Malla, la font de la Roca s'amaga enmig d'un bosc fresc i humit.

El punt de partida és la bassa de la casa de la Roca, situada uns 75 metres a ponent de la masia, al costat de la qual hi ha la font homònima 'la font de la Bassa de la Roca'.

Des d'aquí, prenem el camí que voreja la bassa per sota i avança en direcció sud-oest. A la dreta queda una obertura en forma de cova, probablement un desguàs de la mateixa bassa. El camí és planer al principi i transcorre entre dos camps, amb el de la dreta situat a un nivell superior. Uns 150 metres més endavant, el camí fa un tomb a l'esquerra i comença a davallar. Cal estar atents, perquè uns 150 metres més avall cal abandonar-lo: pugem el talús de la dreta i prenem un senderó estret que s'endinsa en el bosc en direcció sud. El corriol, ombrívol i flanquejat per vegetació densa, avança uns 150 metres més fins que desemboca en una raconada fresca a tocar del rec, on apareix la font.

Just al costat de la font, el torrent salva un petit desnivell que forma un salt d'aigua i un gorget molt agradable. El soroll de l'aigua que cau i el remansament al peu del salt donen al racó una atmosfera viva i serena, reforçant la sensació d'indret recollit i fresc.

La construcció és de pedra sense lligar, integrada al pendent natural del marge i parcialment recoberta de molsa i heura. El frontal, resolt amb un arc de mig punt, combina obra arrebossada i maó vist de tons rogencs. Al capdamunt hi destaca la data 1942, formada amb pedretes blanques incrustades amb cura.

A la part baixa, a l'extrem dret, un tub metàl·lic deixa brollar un raig constant que cau en una pica excavada directament al terra. Al voltant del broc s'hi ha format una capa de tosca que s'ha anat dipositant amb els anys, testimoni de la mineralització de l'aigua i de la constància del cabal. L'aigua s'hi remansa uns instants abans de desguassar cap al torrent.

La humitat persistent del lloc es fa evident en la molsa que recobreix les pedres, en l'heura que s'enfila pel mur i en el sotabosc dens que embolcalla el conjunt. A l'esquerra de la font hi ha una taula rodona de pedra, sustentada per un pedestal també de pedra i coberta de molsa, acompanyada d'un banc de pedra que dona un aire antic i domèstic al racó. El pagès de la Roca en té cura i això es nota en la netedat i l'ordre de l'espai.

És un indret íntim i molt agradable, on la mà humana i la vegetació conviuen en un equilibri natural que dona al lloc una personalitat pròpia.

El nom de la font prové de la casa de la Roca, una masia documentada des del segle XIII i vinculada històricament al llinatge Roca, present en diversos episodis locals al llarg dels segles. L'edifici es va consolidar entre els segles XVI i XVII i va ser ampliat profundament a mitjans del segle XIX, quan s'hi afegí la torre-mirador i nous volums que li donen l'aspecte actual. La masia presenta una estructura complexa en forma de L, amb portal adovellat, finestres conopials i una sala interior amb una columna esculpida. Les ampliacions del segle XIX incorporen balcons de forja, un ràfec decorat i una torre-mirador de quatre nivells. La casa ha estat sempre vinculada a l'activitat agrícola i continua essent un referent toponímic i històric de la zona.

Recull de dades:
- DIBA. Mapes de Patrimoni Cultural
- Documentació històrica municipal i fogatges antics de Malla