La font de la Font de Malla s'amaga al marge esquerre del torrent de Sant Jaume, dins l'àmbit enjardinat del Prat del Vilar, a uns 750 metres al nord-oest en línia recta de l'església de Sant Vicenç de Malla. El topònim prové de la masia de la Font, situada 175 metres a ponent, mentre que el Prat del Vilar queda a escassos 50 metres a llevant. El torrent travessa el jardí d'aquesta darrera casa, i just al seu costat hi trobem la font.

S'hi arriba des de la caseta de la Creu Roja, al costat de la C'17. Una carretera asfaltada avança cap a ponent i, al cap de dos quilòmetres, situa el visitant davant l'accés al Prat del Vilar, a mà esquerra, poc abans que el vial es transformi en el passeig arbrat que mena a la casa de la Font de Malla. En aquest punt, un cop travessat el torrent, s'obre a l'esquerra una zona enjardinada i arbrada que forma part del jardí del Prat del Vilar. Uns 35 metres més enllà, al costat del curs d'aigua, apareixen una taula rodona de pedra i una antiga roda de bombar: la font és just al seu costat. Malgrat trobar-se en propietat privada, els propietaris permeten l'accés a la font, un gest que cal agrair.

L'estructura de la font es troba lleugerament per sota del nivell natural del terreny, dins un recinte rectangular bastit amb murs de pedra i accessible per unes escales, també de pedra. A la part baixa hi ha un replà sovint inundat, on brolla l'aigua a través d'un broc principal cobert de molsa. A l'esquerra del brollador hi ha un forat que només raja en episodis humits, i per damunt un petit broc metàl·lic en forma de teula que actua de sobreeixidor. L'aigua cau en una pica rectangular situada per sota del nivell del replà, on s'acumulen fulles i sediments que accentuen el caràcter ombrívol i natural del conjunt. A la dreta hi ha un banc de pedra en forma de L que ressegueix el mur i alhora en fa de respatller.

Per damunt de l'estructura, collada a una bigueta de fusta, hi ha una roda metàl·lica de bombar aigua. Tot indica que avui és un element decoratiu, ja que el mecanisme es troba desconnectat. A l'altra banda del torrent, una taula circular feta amb una mola completa l'espai i reforça el caràcter domèstic i acollidor del lloc.

Antigament hi havia una placa amb l'any de la restauració, 1965. Actualment només es conserva la placa municipal que adverteix que l'aigua no té garantia sanitària. El conjunt es manté restaurat i molt ben cuidat, integrat en un entorn amable i silenciós, amb aquella calma de jardí antic que convida a aturar-s'hi.

La masia de la Font, situada 175 metres a ponent i origen del topònim, és un mas d'origen medieval documentat des del 1313. Reformat al segle XVII per Francesc Font, presenta una planta rectangular amb quatre crugies i una torre quadrangular de quatre nivells. La façana combina obertures d'arc pla amb un portal adovellat i un finestral amb la llinda 'FRANCEH FONT 1680'. A principi del segle XX s'hi afegiren galeries i una finestra neogòtica quan la casa passà als Genís i Rius de Vic. El conjunt, arrebossat i pintat de blanc, conserva annexos i portalades que formen la lliça tradicional del mas.

Recull de dades:
- DIBA. Mapes de Patrimoni Cultural