Font del Pouet
| 41.8520,0.9636Clica per veure la ubicació. | |
| 439 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Deixada | |
| Raja | |
| Abril 2026 |
La font del Pouet s'emplaça als afores orientals de Cubells, en un petit fondal situat a tocar de camps i d'una antiga àrea d'estada. Si sortim del poble per la carretera C'26 en direcció a Artesa de Segre, al cap de 475 metres cal girar a la dreta per una pista cimentada que baixa en direcció sud. Uns 175 metres més endavant arribem a una cruïlla de camins on podem estacionar el vehicle. A mà dreta ja s'albiren uns rètols grocs i verds que recorden que aquest espai havia estat, anys enrere, una zona de lleure, avui lamentablement abandonada i engolida per la vegetació.
Es tracta d'una surgència natural de biot, situada en un petit fondal humit. L'aigua, filtrada a través de les capes permeables del vessant, aflora de manera suau i persistent formant un petit bassal. Per protegir aquest punt d'aigua i garantir-ne l'accés, s'hi va construir un arc de pedra de factura rústica, format per blocs irregulars disposats en forma de volta baixa. L'arc actua com a cobert i reforç estructural, evitant l'ensorrament del marge i creant un espai ombrejat on la surgència queda aixoplugada. A l'interior, la humitat constant, la presència de molsa i el degoteig continu confirmen l'activitat natural del biot.
El conjunt conserva un aire antic i funcional, propi de les petites obres hidràuliques tradicionals que aprofitaven els degotalls naturals per crear punts d'aigua útils per al veïnat, el bestiar o els caminants.
L'aigua d'aquesta font prové d'un petit sistema hídric de vessant, alimentat exclusivament per la infiltració de la pluja als pendents immediats. No hi ha cap conducció, mina ni aportació artificial: és una surgència natural de biot, on l'aigua circula per capes de terra i llims més permeables fins a topar amb un estrat menys porós que l'obliga a aflorar. Aquest tipus de surgències, típiques dels fons de barrancs suaus i dels contactes entre materials heterogenis, generen un cabal modest però persistent, especialment després de períodes de pluja; la humitat permanent sota l'arc, la presència de molsa i el degotall continu en són indicis inequívocs.
L'entorn de la font del Pouet havia estat, fins fa unes dècades, una petita zona d'esbarjo i descans, tal com ho indiquen els rètols metàl·lics grocs i verds que encara s'albiren. Formava part d'un antic circuit de lleure o d'itineraris de natura, probablement actiu entre les dècades de 1980 i 2000, quan molts municipis de la Noguera van condicionar fonts i racons naturals com a punts de visita. La presència d'un biot actiu, d'un arc de pedra antic i d'un prat obert feia del Pouet un indret fresc i agradable, ideal per a caminades curtes, sortides escolars o trobades familiars, però la manca de manteniment i la reducció d'usos recreatius va fer que l'espai quedés progressivament abandonat fins que la vegetació n'ha engolit bona part; malgrat això, la font continua activa i manté viva la memòria d'aquest antic espai de lleure rural.
Recull de dades:
- Ajuntament de Cubells. Inventari de patrimoni local i espais naturals del terme municipal.
- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Cartografia geològica i hidrològica de la Noguera.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico'estadístico'histórico de España y sus posesiones de Ultramar (1845'1850).
- Societat Catalana de Geografia. Estudis sobre hidrologia de vessant i surgències naturals a la Catalunya interior.
- Vilà i Valentí, J. Les aigües subterrànies a Catalunya. Barcelona: IEC.