Font de la Fontanella
| 41.9929,0.9969Clica per veure la ubicació. | |
| 680 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Abril 2026 |
La font de Fontanella presideix un espai ben arranjat i endreçat situat a l'entrada del poble, en un recolze de la carretera que anuncia l'arribada al nucli. L'accés queda marcat per una portalada de ferro amb el nom Fontanella i l'any 2004, que actua com a llindar simbòlic del conjunt i dona identitat a l'indret. El replà ofereix ombra, aigua i un lloc tranquil per descansar, essent un punt d'acollida per al visitant i per als caminants que s'acosten a Santa Maria de Meià.
La font s'integra en un mur de pedra irregular, de factura rústica, construït amb blocs de mida diversa que li confereixen un aspecte antic i robust. Al centre del mur s'obre un marc rectangular de carreus ben escairats, que emmarca el punt d'aigua i ordena visualment el conjunt.
El broc, una aixeta de llautó amb forma de cap d'animal, és un element distintiu que combina metall treballat amb rajols ceràmics decorats, aportant color i identitat. Sota el brollador, un enreixat de ferro recull l'aigua i protegeix el desguàs.
A sobre del broc hi ha una placa ceràmica amb un poema de Jaume Avellaneda, escrit l'estiu de 2004, que evoca els pollancres gegantins que es van talar pel risc de caiguda i recorda com el plataner, abans oprimit, s'ha convertit en l'amo i senyor de l'ombra de la Fontanella.
A la banda esquerra, una placa informativa amb QR -integrada en la senyalització patrimonial del municipi- acompanya un conjunt de dues rajoles ceràmiques: la primera amb un vers dedicat a la font, i la segona amb una il·lustració d'arbres i el text "Temps passats plens de records!", que reforça el caràcter evocador del lloc.
La Fontanella fou durant dècades una font de raig, alimentada per un curs natural d'aigua que baixava de la muntanya. Abans que l'aigua corrent arribés a les cases, era un punt essencial de proveïment: s'hi anava a buscar aigua, a abeurar els animals, a rentar la roba, a berenar i a conversar. Era un espai de vida quotidiana, concorregut i estimat.
Ja a inicis del segle XX constava com a restaurada al 1908, i l'espai que avui ocupa la zona de pícnic era aleshores una bassa on desaiguava el doll, utilitzada per regar els trossos de davant. Per delimitar l'indret s'hi col·locaren bancs de pedra, i el Simó de Cal Gelunyo hi plantà sis pollancres i un plataner, arbres que marcarien la fesomia de la Fontanella durant generacions.
Amb la primera gran remodelació, la carretera d'entrada al poble 'que passava literalment pel costat de la font' fou desviada cap al traçat actual. Per evitar el perill que suposava la bassa, es va cobrir, i tota la zona es va pujar de nivell. L'accés a la font quedà configurat amb quatre escales flanquejades per dues baranes.
Amb el pas del temps, els abeuradors i el safareig canviaren de lloc: primer situats a la dreta, després a l'esquerra, on es troben actualment.
Fa pocs anys, els pollancres gegantins es van talar pel risc de caiguda. Només es preservà el plataner, que durant dècades havia crescut oprimit i que avui és el senyor de l'ombra de la Fontanella. En memòria d'aquells arbres, Jaume Avellaneda va escriure el poema que avui presideix el mur.
La gran reforma del 2004 va transformar definitivament l'espai: es va cimentar el replà, col·locar taules i bancs de fusta, cinc fanals, seients de pedra, baranes per tot el perímetre i una portalada de ferro amb el nom Fontanella. Les escales d'accés es van suprimir, i la font quedà a nivell del paviment. Si hom s'hi atansa, encara es poden veure les aixetes antigues al fons del mur. L'arcada de ferro fou obra de Francesc Cardona (Cal Solé), mentre que l'encimentat el dugueren a terme Jaume Novau (Cal Reguera) i Diego Quílez.
L'aigua que brolla avui a la Fontanella no prové del seu antic curs natural. Fa anys, el cabal original es va desviar i el punt d'aigua fou connectat a la xarxa municipal, de manera que el doll actual és el mateix que s'abasteix a les cases del poble. La font conserva, però, la seva funció simbòlica i el record de l'antic raig que havia alimentat la bassa i els horts de l'entorn.
Recull de dades:
- Giménez i Gambandé, Carmina. Records de la Font de la Fontanella. Text testimonial sobre la història, usos i transformacions de la font.
- Ajuntament de Vilanova de Meià. Senyalització patrimonial i informació local sobre fonts i espais públics del municipi.
- Testimonis orals del veïnat (Cal Gelunyo, Cal Roget, Cal Solé, Cal Reguera). Informació sobre remodelacions, plantació d'arbres i obres de 2004.